L’EMA no descarta que calgui adaptar les vacunes a la variant òmicron

BarcelonaUn any després d’haver donat llum verda a la primera vacuna contra el covid-19 a la UE –la desenvolupada per Pfizer/BionTech–, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) admet que encara no hi ha prou informació per saber si les vacunes existents serviran davant la variant òmicron, si caldrà administrar dosis addicionals o si caldrà desenvolupar vacunes adaptades.

“Les primeres dades demostren que hi ha una caiguda en la capacitat de la vacuna de neutralitzar òmicron. No obstant això, sembla que una dosi de reforç de les vacunes que ja tenim proporciona una bona neutralització creuada”, ha dit Marco Cavalieri, responsable de vacunes de l’organisme europeu. Això vol dir que els anticossos generats contra la variant delta actuen també contra les altres. Però l’EMA avisa que encara és aviat per arribar a aquesta conclusió: “Encara haurem d’esperar algunes setmanes per tenir dades reals sobre l’eficàcia de les vacunes actuals, abans o després de la dosi de reforç. No només davant la infecció simptomàtica, sinó també davant l’hospitalització i la malaltia greu”, ha afegit.

Per tant, el criteri de l’EMA és de prudència: “Hem de començar a pensar en vacunes adaptades a la variant òmicron, perquè si al final són necessàries hem d’estar preparats: no sabem si a l’abril haurem de recomanar una vacuna adaptada o nous reforços”, ha afegit Cavalieri.

Alerta de l’OMS per Nadal

D’altra banda, el cap de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha alertat del risc que les reunions nadalenques portin en molts països a “l’increment de casos, el desbordament dels sistemes de salut i més morts”, i ha demanat posposar-les. “És millor suspendre una reunió que suspendre una vida”, ha dit.

L’OMS constata que la variant òmicron es propaga més ràpidament que la delta i que és capaç d’infectar les persones vacunades o les que s’han recuperat de la malaltia. Els seus experts també alerten que és massa aviat per concloure que els seus efectes són més lleus, com s’ha suggerit inicialment.

El cap científic de l’organització, Soumya Swaminathan, ha alertat que “amb les xifres en alça, tots els sistemes sanitaris estaran tensionats” i també que la variant pot evadir algunes respostes immunes, per al qual cosa aconsella que els programes de reforç vacunal prioritzin les persones amb sistemes immunitaris més febles.

S’ha vist que els anticossos neutralitzants, que són els que tenen capacitat de destruir el virus, minven amb el pas dels mesos, però diversos estudis demostren que la immunitat cel·lular, que és l’altra part del sistema immunitari, manté la seva activitat intacta. Probablement això pot tenir un pes important en la resposta defensiva, però aquests estudis es basen en models animals i encara no hi ha una conclusió clara.

La principal esperança, segons l’equip de l’organització internacional, són les anomenades vacunes de segona i tercera generació i el desenvolupament de nous tractaments. “Esperem poder reduir aquesta malaltia a una forma relativament lleu, que sigui fàcil de prevenir i fàcil de tractar”, ha apuntat Mike Ryan, expert d’emergències de l’OMS. “Si podem minimitzar la transmissió, podrem acabar amb la pandèmia”, ha afirmat.

Tedros també ha instat la Xina a revelar més dades sobre l'origen del virus: "Hem de pressionar més perquè hauríem d'aprendre del que va passar per tal de fer-ho millor en el futur", ha dit, i ha asseverat que el 2022 "ha de ser l'any que acabem amb la pandèmia". Però també ha admès que el sorgiment de la variant òmicron ha complicat molt les coses: "Sembla que el nombre d'infectats es duplica [en un període que va] de cada dia i mig a cada tres dies. I això és realment molt ràpid".

Tot plegat quan milions de persones vulnerables arreu del món encara no han rebut cap dosi de la vacuna. Per això, l'OMS i tota la comunitat científica està d'acord que la prioritat hauria de ser vacunar aquestes persones abans que donar dosis de reforç als adults sans als països més rics, que han acaparat les vacunes.