L'Iran està preparat per a la guerra?
Disposa d'un potent exèrcit terrestre i una societat molt resilient, però la seva força aèria és inferior a la dels EUA i Israel
BarcelonaLa conducció d'una guerra és una operació complexa, que comprèn diverses dimensions que van més enllà del que es considera estrictament el camp de batalla. Una d'aquestes és la guerra psicològica. En el conflicte actual entre Israel i l'Iran, no hi han mancat des de fa mesos les gruixudes amenaces creuades. Ara bé, a diferència de les efectuades per Israel, les de Teheran sovint han semblat buides, com si no anessin de debò. Per això, molts analistes han arribat a la conclusió que la República Islàmica no està preparada per a una guerra. És realment així?
Per poder respondre aquesta pregunta cal fer-se'n una altra: de quin tipus de guerra es tractaria? Almenys en una primera fase, la guerra seria aèria, ja que els dos adversaris no només estan separats per més de 1.500 quilòmetres, sinó que s'hi interposen dos estats, Jordània i l'Iraq. En aquest sentit, les forces aèries iranianes i les seves defenses antiaèries no semblen capacitades per fer front a les israelianes, sobretot si aquestes compten amb l'ajuda de l'exèrcit estatunidenc, que ha ajudat a neutralitzar els dos bombardejos llençats per Teheran els últims mesos.
La Cúpula de Ferro israeliana
La Cúpula de Ferro d'Israel, formada per diverses capes, cadascuna de les quals capacitada per fer front a projectils de diferent abast i tipus, és molt superior a les bateries antiaèries iranianes S-200 i S-300 de fabricació russa, o els Bavar-373 de fabricació local. Així mateix, els caça bombarders de fabricació russa Suhoi MIG que té l'Iran no poden competir amb els F-35 estatunidencs d'última generació, per bé que el nombre d'avions d'ambdós països és semblant, uns 300 i escaig. El problema per l'Iran és que la guerra al cel no ve tan determinada pels números, sinó per la sofisticació de la tecnologia i, en aquest àmbit, el duet entre Israel i Washington és imbatible.
Això no vol dir que l'Iran no pugui causar a Israel més danys que els provocats fins ara. Si se suma l'arsenal de míssils a disposició de Hezbol·là i de l'Iran, la xifra s'eleva a desenes de milers. Per tant, un atac coordinat amb més d'un miler de projectils podria aclaparar fins i tot la poderosa Cúpula de Ferro israeliana. Ara bé, la resposta israeliana seria molt més devastadora per a l'Iran. Probablement, bona part de les seves infraestructures, tant les militars com les civils, incloses les refineries de petroli que financen les arques de l'Estat, es veurien reduïdes a runes. El cop seria duríssim per a un país que pateix des de fa anys una greu crisi econòmica a causa del seu aïllament per les sancions occidentals.
Tanmateix, l'exèrcit iranià no és de fireta. Segons el rànquing de la web Global FirePower, ocupa el 14è lloc en l'àmbit mundial, per davant de països com Austràlia, Alemanya... o Israel. L'explicació es deu al que fet les forces armades iranianes estan més ben preparades per a una guerra terrestre. Compten amb 600.000 soldats en actiu –el 8è del rànquing en aquest apartat-, a més de 200.000 paramilitars i prop de 2.000 tancs. Si a aquesta força bruta s'afegeixen els útils drons Shahed, que l'Iran exporta a diversos països, entre ells Rússia, es pot concloure que una invasió del país seria molt costosa, fins i tot per la superpotència nord-americana. Per això, i amb l'amarg record de la guerra de l'Iraq ben present, el president dels Estats Units, Joe Biden, no vol sentir a parlar d'una guerra regional. En això, coincidiria amb el seu rival Donald Trump, que manté una posició aïllacionista davant hipotètiques intervencions a l'estranger.
L'estret d'Ormuz
Per compensar el desequilibri a la guerra aèria, i davant una probable reticència d'Israel o els EUA d'obrir una guerra terrestre, Teheran podria buscar un enfrontament naval amb el bloqueig de l'estret d'Ormuz, un coll davant les costes iranianes de només 40 quilòmetres d'amplada en la seva part més estreta i pel qual circula el 25% del petroli consumit al món. En cas de fer-ho, Washington, i potser altres estats de la regió afectats com l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units, o fins i tot la Unió Europea, intervindrien immediatament perquè les seves economies no resultessin afectades. Davant d'una coalició internacional liderada pels EUA, la resistència de la marina iraniana, que compta amb 19 submarins, però amb cap portaavions, seria limitada.
Independentment de quin sigui el camp de batalla escollit, un factor clau en tota guerra és la capacitat de resistència de la societat. De fet, les baixes del Vietcong o dels talibans van ser superiors a les dels Estats Units, que disposava d'una superioritat militar aclaparadora. Malgrat això, Washington va acabar perdent ambdues guerres.
La societat iraniana ha donat clares mostres d'una alta capacitat de resistència durant la seva història. L'última, a la guerra contra l'Iraq dels anys 80, en la que van morir més 500.000 iranians. Ara bé, el context actual és molt diferent. Llavors, la Revolució Islàmica era jove i vigorosa, mentre que ara sembla fossilitzada i desgastada. S'allistaran a l'exèrcit els joves que s'han manifestat per evitar una ocupació dels EUA, o aprofitaran la guerra per fer caure la República Islàmica? Ningú en té la resposta, tampoc el guia suprem, Ali Khamenei, que potser per això s'ha mostrat reticent a respondre a molts dels cops rebuts amb la signatura de Netanyahu.