L'Iran, el país que canvia davant una elit política sorda

TeheranUna dona amb bicicleta sortida del no res ens avança en un dels molts embussos que se succeeixen a Teheran cada dia vestida amb roba esportiva. "Això era impensable abans, les dones no poden conduir vehicles de dues rodes", ens diu la Newsha des del nostre vehicle. Veurem què passa amb el nou president, però la majoria de dones de l'Iran encara veuen molt lluny assolir els seus drets. "Volem la llibertat d'Europa que aquí com a dones no tenim", diu l'Azadeh. I la Fairuza ens fa fixar-nos en un senyal de trànsit, equipat amb una càmera: "No és només per controlar el trànsit, també serveixen per veure si portem el mocador al cap de manera correcta, si no és així t'arriba una notificació i has d'anar a la policia". Però unes hores després ens creuem amb dues dones que passegen amb el cap descobert en un dels carrers principals de la capital.

La ciutat no té res a veure amb els estereotips que a Europa tenim de l'Iran. L'antiga ambaixada nord-americana es pot visitar a manera de museu, amb l'entrada presidida per dues grans fotografies, una d'uns marines agenollats i d'esquena i l'altra és de la gent cremant una bandera americana. Però més enllà de la propaganda del règim, Teheran és molt més moderna i cosmopolita que les altres capitals de la regió.

Estats Units, "el gran Satanàs"

Els conservadors, guanyadors dels comicis d'aquest divendres, s'oposen visceralment a qualsevol interacció amb Occident, i per descomptat amb els Estats Units, que anomenen "el gran Satanàs", mentre que els moderats obren les portes a una negociació. La tensió va ser màxima sota la presidència del republicà Donald Trump, i va estar a un pas de la guerra amb l'assassinat del general iranià Qasem Soleimani amb un míssil nord-americà a la carretera de l'aeroport de Bagdad.

El cap de la guàrdia revolucionària és recordat amb monuments i fotografies a l'Iraq, on les milícies iranianes continuen tenint molt de pes des que van prendre part en la derrota d'Estat Islàmic. Teheran va respondre a l'assassinat amb un atac a l'ambaixada nord-americana de Bagdad, situada a la zona verda de màxima seguretat, i també bombardejant una base on hi havia tropes nord-americanes. Ara, amb Biden a la Casa Blanca, els moderats esperen tornar a l'acord nuclear que Trump, alineat amb el govern israelià de Benjamin Netanyahu, va trencar unilateralment el 2018. I amb això desempallegar-se de les sancions que ofeguen l'economia persa.

L'elevada inflació, l'augment desbocat de la pobresa i la corrupció generalitzada expliquen la baixa participació als comicis de divendres. La impressió generalitzada és que la classe política és incapaç de resoldre els problemes quotidians dels iranians i les iranianes. Bona part del desencís es deu a la desqualificació massiva de candidats per part del Consell Guardià, un cos format per sis clergues designats pel líder Suprem, Ali Khamenei, i sis juristes designats pel Parlament. Tots els que podien desafiar el candidat ultraconservador, Ebrahim Raisi, cridat a succeir Khamenei i guanyador dels comicis, van ser desqualificats. L'abstenció es va convertir en l'única manera de desafiar el sistema polític i de mostrar al món que l'Iran no és només el que diuen els aiatol·làs.

Una economia ofegada

El primer repte del nou govern serà l'economia. El novembre del 2019 el jovent va esclatar després que el govern retirés de cop les subvencions al preu de la gasolina, que es va triplicar de la nit al dia. Les manifestacions van ser brutalment reprimides, amb almenys 1.500 morts arreu del país segons Reuters, un balanç que les autoritats neguen sense oferir una xifra alternativa. La ferida entre la gent i el sistema polític encara és oberta.

Després d'això ni tan sols la perspectiva que les negociacions represes a Viena amb la Unió Europea i els Estats Units permetin revifar l'acord nuclear i acabar amb les sancions ha fet efecte en un electorat decebut amb el sistema. Però destacades figures polítiques ja s'havien anticipat a defensar que una baixa participació no restava legitimitat al futur president conservador. Abdukl Reza Mesri, un diputat ultraconservador, recordava fa uns dies a la televisió les protestes de l'any 2009 després de les eleccions que van donar la victòria a Mahmud Ahmadinejad, enmig de greus irregularitats: "Les eleccions apassionades porten a decisions errònies", va concloure. Però molts iranians ja no semblen disposats a continuar jugant al joc del mal menor.

Seguint el recorregut per la capital iraniana, a l'altra punta hi ha el museu de la guerra de l'Iran i l'Iraq, en la qual es poden veure avions, helicòpters (curiosament de procedència americana), tancs, vehicles de transport i les restes d'un avió enderrocat. A pocs metres, es pot menjar en uns petits restaurants amb motocicletes de l'exèrcit rus i americà d'attrezzo i on serveixen pizza, pasta i hamburgueses. Al restaurant, el Kabeh és un dels molts que no es creuen les eleccions tutelades: "En cap moment s'ha respirat un ambient electoral".