"L'Índia ja és a la Lluna": èxit històric de la potència asiàtica, que explorarà l'enigmàtic pol Sud

LondresÈxit històric de l'Índia. Després d'un descens d'uns vint minuts, quinze dels quals considerats "de terror" pels científics, la sonda Chandrayaan-3 ha allunat aquest dimecres sobre la superfície del pol Sud del satèl·lit, a les 14.34 h, hora de Catalunya. Al tercer intent, doncs, l'Índia ha esdevingut el primer país del món que aconsegueix culminar amb triomf una expedició a aquesta zona de la Lluna, fins ara pràcticament verge per a la comunitat científica. L’Índia ha entrat així al restringit club de les potències que han allunat i, a més, ha aconseguit batre en la cursa espacial Rússia. I és que Moscou va veure dissabte com la nau que pretenia fer arribar abans, també al pol Sud, després de 47 anys de l’últim intent, en aquell cas per part de la Unió Soviètica, s’estavellava.

El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha irromput per videoconferència a la sala de control des de Sud-àfrica, on assisteix a la quinzena cimera dels BRICS, per celebrar un moment històric, que enforteix encara més la seva agenda nacionalista. Les seves paraules han resultat inequívoques. "L'Índia és ara a la Lluna", ha proclamat. Modi ha destacat també que "el Sud Global" és capaç d'aconseguir triomfs per a la humanitat, com el que representa l'expedició de la Chandrayaan-3.

Amb tot, també ha assegurat que "l'èxit de la missió a la Lluna de l'Índia no és només de l'Índia", i que el projecte que ha culminat aquest dimecres és fruit d'un "enfocament centrat en l'ésser humà: una Terra, una família, un futur està ressonant arreu del món". Ha animat altres països a emprendre les seves pròpies aventures espacials: "Tots podem aspirar a la Lluna i més enllà. El cel no és el límit", ha reblat Modi. La missió del Chandrayaan-3 a la Lluna ha generat molta il·lusió popular al país. I el seu èxit indiscutible suposa, com s'ha encarregat de recordar el primer ministre, la ratificació de l'Índia com un dels grans actors globals.

Una futura base?

Un dels principals objectius de la missió índia –com també de la russa– és la recerca d'aigua o gel, element clau i imprescindible per al que podria ser, en un futur a mitjà o llarg termini, una primerenca temptativa de colonització de la Lluna per part de l'espècie humana. Amb l'èxit del Chandrayaan-3, l'Índia s'ha convertit en el quart país del món que aconsegueix un allunatge. Fins ara només els Estats Units, la Xina i l'antiga URSS havien plantat una nau a la Lluna, però sempre a prop de l'equador. El pol Sud de la Lluna queda a l'ombra permanent i la seva superfície és enorme. Els científics creuen que això implica que hi ha possibilitats que hi hagi gel.

Si es troba en quantitats importants, el gel d'aigua permetria que futures missions tripulades s'instal·lin a la Lluna, ja que se'n podria extreure oxigen i combustible. Alguns científics creuen que el pol Sud, que està ocult a la vista de la Terra i està ple de cràters, pot ser el lloc més prometedor per a una futura base.

A partir d'ara, superada la fase més crítica, la nau esperarà unes hores perquè la pols lunar que ha aixecat la sonda reposi. Posteriorment, els panells d'un dels costats s'obriran i es desplegarà una rampa perquè Pragyaan, el robot expedicionari batejat amb la paraula sànscrita per a saviesa, pugui lliscar cap a la superfície. A continuació, el giny recorrerà les roques i els cràters de la Lluna recopilant dades i imatges crucials per enviar-les a la Terra per analitzar-les. Tant la sonda que ha allunat com el robot estan equipats amb cinc instruments científics que ajudaran a conèixer "les característiques físiques de la superfície de la Lluna, l'atmosfera propera a la superfície i l'activitat tectònica". La data de l'allunatge s'ha seleccionat acuradament perquè coincideixi amb l'inici d'un dia lunar –que equival a 28 dies terrestres–, ja que les bateries de la sonda i del robot necessiten la llum solar per poder carregar-se i funcionar.

Terreny molt desigual

El 2019 l'Índia va enviar a la Lluna el Chandrayaan-2, però la missió va fracassar. El seu successor, el Chandrayaan-3, es va enlairar el 14 de juliol des del mateix centre d'on va sortir la nau anterior, la ciutat de Sriharikota, al sud del país. La sonda té un orbitador, un tren d'allunatge i el robot, que pesa 26 quilos. Els científics responsables de l'expedició han aconseguit un allunatge suau tot i que ha tingut lloc sobre una àrea "molt desigual, plena de cràters i roques". La velocitat de la sonda s'ha reduït gradualment d'1,68 km per segon a gairebé zero quan ha arribat a 800 m de la superfície. Els últims dies, la càmera d'aterratge Vikram ha estat cartografiant àmpliament la superfície lunar per intentar localitzar un punt d'aterratge segur.

La Chandrayaan-1, la primera missió lunar del país, va tenir lloc el 2008 i va descobrir la presència de molècules d'aigua a la superfície lunar. Encara que la Chandrayaan-2 no va allunar, el seu orbitador continua donant voltes a la Lluna fins avui i prendrà part en l'operació contribuint al fet que la càmera Vikram enviï imatges i dades a la Terra.