L'independentisme revifa a França
Còrsega i Bretanya reclamen més autonomia mentre grups armats històrics reapareixen amb actes vandàlics
ParísLa França centralista i igualitària està en qüestió. Dues regions del país, Còrsega i Bretanya, han posat sobre la taula les seves reivindicacions sobiranistes i sembla que el vent els bufa a favor. El tema no ocupa portades a la premsa francesa, però avança imparable: les aspiracions de més autonomia no només compten amb un gran suport polític i social –sobretot a Còrsega– sinó que el president de la República, Emmanuel Macron, ha obert la porta a la negociació política entre crítiques dels que consideren que serà obrir una capsa de pandora que posarà fi a la tradició jacobina de l'estat francès i conduirà al desmantellament de la República. L'auge de les aspiracions bretones i corses coincideixen amb el ressorgiment de grups armats que havien abandonat la violència i que han reaparegut per reclamar la independència.
Des de fa uns mesos, a Còrsega s'han produït una sèrie d'atacs amb artefactes incendiaris contra vehicles policials, empreses i segones residències. El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) –un grup armat independentista històric que va deixar les armes el 2014– va reivindicar les accions dimarts en un comunicat en què denuncia l'actitud del govern francès de "menyspreu" i "condescendència" davant les aspiracions sobiranistes de l'illa. "El poble cors està morint i desapareixent. Tots els cors ho constatem, siguem nacionalistes o no", afirma el grup en un comunicat. La policia ha confirmat l'autenticitat del document, que corrobora la reaparició del FLNC. El grup va operar durant quaranta anys i va cometre 4.500 atemptats amb una setantena de morts, però feia vuit anys que estava inactiu, a excepció d'una escissió que també portava alguns anys sense accions.
La mort de l'independentista cors Ivan Colonna al febrer mentre complia una pena de presó per terrorisme va desencadenar una onada de protestes a Còrsega i va fer ressorgir del grup clandestí, que unes setmanes després de l'assassinat del pres va amenaçar amb reprendre la lluita armada. Les manifestacions al carrer i el malestar per la mort de l'independentista a la presó –va ser assassinat per un pres jihadista però els fets no s'han acabat d'aclarir– van fer que el consell executiu cors, liderat pel nacionalista Gilles Simeoni, pressionés el govern francès perquè atorgui a Còrsega l'autonomia plena, una vella reivindicació de l'illa. Còrsega té transferides algunes competències, però aspira des de fa anys a aconseguir un canvi constitucional que reconegui la seva especificitat i autonomia política; també que reconegui el cors com a llengua oficial.
Bretanya vol més competències
Esperonada pels moviments polítics a Còrsega, Bretanya també reclama més autonomia. Les promeses de París al govern cors donen esperances a la regió del nord-oest de França, que vol més competències. El Consell Regional de Bretanya va aprovar a l'abril una moció inèdita, amb el suport de tots els grups polítics, a excepció de l'extrema dreta de Marine Le Pen, per demanar el traspàs. "Bretanya està preparada i madura per comprometre's a iniciar el camí de l'autonomia legislativa, reglamentària i fiscal", subratllava el text.
L'aprovació de la moció arribava uns mesos després que el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB) reivindiqués una quinzena d'atacs, sobretot a segones residències i edificis turístics, que havien tingut lloc des del 2021. En aquest cas no està confirmat que es tracti del mateix FLB històric, atès que es tracta d'un grup armat que va abandonar la violència fa més de quatre dècades, a finals dels anys 70. En qualsevol cas, el comunicat per reivindicar els atacs deixava clara l'existència d'una "organització clandestina" –tal com defineix la premsa francesa aquests grups– disposada a actuar per reclamar la independència de Bretanya que actua de manera molt similar a la del grup armat cors.
Inici de les negociacions
En qüestió de mesos, les reivindicacions sobiranistes de dues regions franceses han ressorgit amb una força inèdita i posen en qüestió el model centralista francès. Per primera vegada, un president de la República no s'hi ha posat de perfil. Macron va prometre a l'inici del seu primer mandat la reforma constitucional que reclama Còrsega per donar plena autonomia a la regió. Però va arribar la pandèmia i la promesa va quedar al calaix. Amb les protestes per la mort de Colonna, el govern francès ha reactivat el seu compromís i després d'ajornar-se la cita en diferents ocasions per les eleccions, està previst que dimecres es reuneixin a París el president del govern cors i el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, per iniciar les negociacions.
El govern regional de Còrsega té el suport d'una àmplia majoria ciutadana i del Parlament: el 70% dels diputats de l'Assemblea Regional són de partits nacionalistes o independentistes. "És una ocasió històrica de girar full al conflicte i d'obrir una nova era de relacions entre Còrsega i la República", ha assegurat Simeoni. Segons el president de l'executiu cors, la solució política que discutirà amb Darmanin s'ha de traduir en un estatut d'autonomia "de ple dret i de ple exercici". El ministre de l'Interior va qualificar el diàleg que s'obre aquesta setmana de "discussió sense precedents al voltant de la qüestió institucional".