L'impacte del canvi climàtic a Europa costa cada any 12.000 milions
La UE es compromet a elevar la inversió per adaptar les infraestructures europees perquè puguin resistir els efectes de l'escalfament global
Els impactes de l'emergència climàtica costen a Europa més de 12.000 milions anuals, i quan l'escalfament global (que avui és ja d'un grau) arribi a 3 ºC, seran 170.000 milions perduts cada any. Però el preu no va ser només en diners. L'onada de calor de l'estiu del 2019 va causar la mort a 2.500 europeus. "La costa atlàntica s'està erosionant, hi ha regions destruïdes per huracans, incendis forestals al cercle àrtic, i sequeres devastadores al centre i el sud d'Europa", ha assenyalat el vicepresident de la Comissió i responsable del Green Deal europeu, Frans Timmermans, com a mostra dels impactes per als quals cal preparar el continent. "L'augment del nivell del mar amenaça el 40% del PIB europeu que generen aquestes zones costaneres", ha afegit. Timmermans ha fet una menció especial a la "gota freda" que amenaça cada cop més l'estat espanyol, un fenomen d'abundants pluges "que passa ara quasi cada any quan abans era cada 50 anys".
Amb aquesta alerta, Timmermans ha presentat aquest dimecres l'estratègia europea d'adaptació al canvi climàtic, que passa per elevar la inversió financera en projectes que facin Europa més resilient a aquests impactes, i alhora imposar un criteri de risc climàtic a tots els futurs projectes d'infraestructures i de construcció d'edificis que es facin al continent. "Cal estar més ben preparats per als canvis que vindran en el futur", ha dit Timmermans.
Adaptar les carreteres, els edificis i totes les infraestructures, a més de ciutats senceres, és el principal en l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic de la UE, que pretén també incrementar les assegurances per a aquest tipus d'esdeveniments climàtics i adaptar també les polítiques fiscals. L'objectiu és evitar que en el futur l'impacte d'esdeveniments climàtics extrems segueixi caient només sobre les espatlles de la població afectada, ha dit el vicepresident europeu.
Timmermans s'ha compromès a elevar la inversió europea en aquests esforços d'adaptació, tot i que no només per a noves construccions sinó també per a l'adaptació d'edificis i infraestructures antigues "per fer-les més resilients" al canvi climàtic. Tot i així, no ha donat una xifra concreta d'inversió sinó que ha compromès que s'hi destinarà bona part del 30% del pressupost europeu que ja s'ha compromès destinar a projectes climàtics. "La majoria de les mesures són responsabilitat dels governs locals, i per això la UE es compromet a donar-los suport financer perquè puguin dur a terme aquestes reformes", ha dit.
El pla presentat avui passa principalment per crear un grup especialitzat a la UE que comparteixi tota la informació de què disposen en aquest cap amb les regions que han de prendre mesures per adaptar-se a la crisi climàtica amb més urgència. L'estratègia d'adaptació, però, no només afecta les infraestructures: el sector agrícola també serà un focus important d'aquest esforç en el futur. La UE aposta, en tots els casos, diu Timmermans, per "solucions basades en la natura".
"Si volem assolir la neutralitat en carboni el 2050 hem de tenir una estratègia d'adaptació: hem d'evitar el pitjor per preparar-nos per al que és inevitable, ja que encara que eliminéssim totes les emissions de CO2 avui mateix encara patiríem impactes climàtics inevitables", ha advertit Timmermans. Els efectes de l'emergència climàtica, de fet, són cada cop més presents, com ho prova el fet que aquest mateix 2021 Brussel·les va registrar el dia més calorós d'un mes de febrer només una setmana després d'un temporal de fred especialment dur.