L’extrema dreta tem perdre Polònia
Les enquestes preveuen que guanyarà les eleccions però sense majoria per formar govern
VarsòviaL'aterratge de l'extrema dreta a l'escenari polític europeu fa temps que és una realitat imparable. En el darrer any i mig, les formacions d'ultradreta han pujat com l'espuma en diversos països. A Itàlia, Giorgia Meloni va arribar al poder fa poc més d'un any; i a Hongria, Viktor Orbán s'està acostumant a encadenar majories absolutes, l'última assolida l'abril del 2022 per quarta vegada consecutiva. A Finlàndia i Suècia, la dreta radical també té seients en els seus respectius equips de govern per primera vegada. Aquest diumenge és el torn de Polònia: prop de 30 milions de polonesos estan cridats a les urnes per elegir els representants de la cambra baixa (Sejm) i del Senat, i es preveu que l'extrema dreta també sigui la força política més votada. Una altra qüestió, però, és que pugui formar govern.
En les dues últimes legislatures, la societat polonesa ha donat carta blanca a l'extrema dreta amb governs encapçalats pel partit Llei i Justícia (PiS en les sigles en polonès), una formació ultraconservadora, catòlica, nacionalista, euroescèptica i xenòfoba. No és gaire difícil trobar paral·lelismes entre algunes de les seves polítiques i les que proposava Donald Trump, per exemple. El plat fort d'aquesta legislatura que ara acaba i del qual, de fet, sempre fan gala és la construcció d'un mur a la frontera amb Bielorússia per impedir l'entrada de persones migrades procedents de l'Àfrica i l'Àsia. El govern feia això mentre acollia milers de refugiats ucraïnesos després de l'inici de la invasió russa el febrer del 2022. Uns refugiats eren benvinguts; d'altres, no.
Referèndum contra els migrants musulmans
El missatge que gràcies a aquest mur Polònia és avui un país més segur “sense migrants musulmans” ha estat el leitmotiv del PiS durant tota la campanya. De fet, aquest diumenge els polonesos no només hauran de votar per escollir els representants de les cambres legislatives, sinó també en un referèndum que, entre altres, planteja la següent pregunta: “¿Vostè està a favor de l'entrada il·legal de persones procedents de l'Àfrica i del Pròxim Orient?”
La guerra a Ucraïna ha canviat també el paper de Polònia a la Unió Europa (UE): s'ha convertit en el país veí més important de Kíiv durant aquests dinou mesos d'invasió del Kremlin. Varsòvia ha sigut una de les veus que més han reclamat que l'ajuda militar arribés com més aviat millor a l'exèrcit ucraïnès. Ha estat la capital que ha reunit líders europeus i també el president dels Estats Units, Joe Biden. Aquest interès per la guerra a Ucraïna, però, ha anat disminuint a Polònia progressivament, i ara encara més amb el conflicte a Israel i Palestina. A les grans ciutats ja no queden gairebé banderes ucraïneses ni memorials. La societat ha normalitzat tenir un conflicte bèl·lic a l'altra banda de la frontera. A més, la guerra tampoc ha estat un tema que hagi ocupat massa temps a la campanya electoral ni per part del PiS, ni de la Plataforma Cívica (PO), el partit que aspira a desbancar-lo a les urnes i que lidera Donald Tusk, que ja va ser primer ministre.
Malgrat aquest nou rol de Polònia dins de la UE, les confrontacions entre l'actual govern i Brussel·les han estat constants durant aquesta legislatura. La UE ha imposat sancions a Polònia per no respectar la independència del sistema judicial. Tusk, que també va ser president del Consell Europeu entre el 2014 i el 2019, ha centrat gran part de la seva estratègia electoral en advertir del perill que suposa que el PiS torni a estar en el poder durant una nova legislatura: “Si guanyen les eleccions, estic convençut que iniciaran el camí per sortir de la UE”. El Consell Europeu i altres organismes han enviat observadors per supervisar que no hi hagi frau en les eleccions.
La influència de l'Església catòlica
L'Església catòlica és una de les grans aliades del PiS. De fet, gran part dels seus votants són creients i practicants. Econòmicament, a més, ha sigut una de les institucions més beneficiades durant el 2021 amb l'anomenat Fons Polonès de l'Església, a través del qual l'Estat la va finançar amb més de 40 milions d'euros. Aquest poder del clergat també s'evidencia en algunes de les polítiques que el PiS ha engegat durant la legislatura. Per exemple, la llei contra l'avortament (una de les més restrictives d'Europa), el no reconeixement dels drets de la comunitat LGTBI, o la prohibició de l'educació sexual a les escoles públiques. Aquest govern també ha destinat molts recursos i esforços a maquillar les informacions que culpabilitzaven el papa Joan Pau II pel seu silenci còmplice davant els escàndols d'abusos sexuals a l'Església.
El control a la premsa també ha caracteritzat el govern. Una conversa de l'ARA amb un periodista de la televisió pública polonesa és reveladora per comprovar la influència i el poder de l'executiu en el principal mitjà públic de Polònia. Durant bona part de l'entrevista, el periodista elogia la gestió política del PiS i evita respondre a determinades preguntes. Reporters Sense Fronteres (RSF) ha denunciat les demandes que el PiS ha impulsat contra diversos periodistes independents, com ara Tomasz Piatek, autor d'un llibre que treu a la llum la relació que existia entre l'actual govern i Moscou abans de la guerra a Ucraïna. D'altra banda, el periodista espanyol Pablo González fa més d'un any i mig que està en presó preventiva a Polònia, acusat de ser un espia rus.
Les enquestes publicades per la majoria dels mitjans polonesos i internacionals indiquen que el PiS tornarà a ser la força política més votada. Algunes assenyalen que obtindrà el 34% dels vots; d'altres n'auguren el 38% (en les darreres en va aconseguir un 43,6%). Amb tot, no donen per fet que el partit de Jarosław Kaczyński continuï capitanejant el govern polonès. La suma de vots del principal partit de l'oposició, Plataforma Cívica, i de dues formacions minoritàries –Tercera Via i Lewicka– podrien desbancar-lo del poder després de vuit anys al govern.
Les enquestes dibuixen, en definitiva, un tauler polític més fragmentat, polaritzat i on els temps de les majories absolutes s'hauria esgotat. Un possible soci del PiS seria la Confederació, una formació política escorada a la seva dreta. És l'únic partit polític que no ha amagat el seu caràcter pro-rus, que es defineix com a antisistema i defensa prohibir l'avortament fins i tot en els casos de violació.
Malestar de la societat
En els darrers dies, en la recta final de la campanya, alguns membres del PO, com ara l'alcalde de Varsòvia i vicepresident del partit, Rafal Trzaskowski, han llançat missatges contundents: “Hi ha una forta polarització a Polònia, és cert. Però després de visitar pobles i ciutats durant la campanya, puc dir que la gent està molt cansada del PiS”. Que hi ha un cert esgotament entre gran part dels polonesos és innegable, sobretot entre les noves generacions, les dones i certs col·lectius que no se senten representants amb els valors que promulga aquesta dreta més conservadora.
Així va quedar de manifest fa dues setmanes: una manifestació multitudinària contra l'actual govern i convocada per Plataforma Cívica va inundar els carrers de Varsòvia. Alguns mitjans parlaven de més de 300.000 participants. Una altra dada que fa pensar en la possibilitat d'un canvi polític és l'alta participació electoral registrada a l'estranger amb 608.000 vots emesos. Es tracta de la xifra més alta des del 1989. Les urnes diran si aquest malestar es tradueix en una nova era política o si l'extrema dreta torna a segellar un tercer mandat consecutiu.