L'exèrcit del Sudan justifica el cop d'estat per evitar una guerra civil

El CaireEl general que dilluns va executar un cop d'estat al Sudan, Abdel Fattah al-Burhan, ha intentat justificar aquest dimarts la seva decisió al·legant, sense oferir detalls, que els militars volien evitar una suposada guerra civil. També ha afirmat que el primer ministre del país, Abdallah Hamdok, que va ser detingut dilluns juntament amb altres alts càrrecs de l'executiu i traslladat a un destí desconegut, està actualment a casa del mateix general. Una informació, però, que hores després canviava: l'oficina del primer ministre confirmava que tant el mandatari com la seva dona havien retornat al seu domicili sota una forta vigilància.

Al carrer, les protestes massives de dilluns han donat pas a una àmplia vaga general seguint l’estratègia dels principals grups revolucionaris del país, que han cridat a resistir i a la desobediència civil per intentar aturar els plans dels militars i defensar la transició civil i democràtica.

En un discurs fet des de la capital, Khartum, Al-Burhan ha assegurat que els seus socis civils al capdavant de la transició haurien rebutjat abans del cop totes les propostes que els hauria fet l’exèrcit per rebaixar la tensió i bastir ponts, la qual cosa els hauria portat a actuar per por que la situació pogués degenerar, sense explicar com, en una guerra civil. La versió del general, que va tornar a comparèixer tot sol, és àmpliament rebutjada per la majoria de sudanesos i per tots els grans partits i organitzacions civils del país. En relació amb Hamdok, Al-Burhan ha afirmat que està al seu domicili i en bon estat, i que si la situació s’estabilitza li permetrà tornar a casa seva. Malgrat les declaracions del general, l'entorn del primer ministre segueix denunciant que no saben com es troba.

Al-Burhan va anunciar dilluns la presa del poder per part dels militars i la dissolució dels principals òrgans de la transició que va iniciar el Sudan l’estiu del 2019 després de derrocar l’exdictador Omar al-Baixir seguint mesos de mobilitzacions massives arreu del país. El general també va declarar l'estat d'emergència i la suspensió d’articles clau del document que serveix de Constitució durant la transició, i va anticipar que formarà un govern tecnòcrata encarregat de dirigir el país fins a unes eleccions previstes per al juliol del 2023.

Als carrers, la jornada ha estat marcada per una vaga general que ha mantingut tancats la majoria d'escoles, comerços i institucions públiques de Khartum. Tot i que dilluns el cop d'estat va ser respost amb manifestacions massives en diverses ciutats del país, des d'aleshores l’Associació de Professionals del Sudan, clau en les mobilitzacions contra Al-Baixir i ara contra els militars, ha donat instruccions d’optar per la resistència pacífica, la vaga general i la desobediència civil. També ha instat a tallar carreteres per protegir-se i a autogestionar-se a nivell de barris, com ja mostren imatges a les xarxes.

Fins avui al matí, el Sindicat de Doctors del Sudan havia confirmat la mort de quatre persones per trets de les forces militars, tot i que les interrupcions generalitzades del senyal de telèfon i internet estan dificultant que es pugui un seguiment exhaustiu de l'abast de la repressió al carrer.

Reacció internacional

Per primera vegada des de l'anunci del cop d’estat, el ministeri d’Exteriors sudanès ha reaccionat condemnant el moviment dels militars, i un gran nombre d’ambaixadors sudanesos, inclosos els Estats Units, les Nacions Unides i la Unió Europea, també han denunciat els fets i han agraït les mostres de suport de la comunitat internacional.

En aquest sentit, la Unió Africana, les Nacions Unides, la Lliga Àrab i la Unió Europea han instat, amb més o menys contundència, a tornar a la fase de transició, i els Estats Units ja han anunciat la suspensió de 700 milions de dòlars en fons d’ajuda econòmica al Sudan fins que els militars no rectifiquin. Aquest dimarts també està prevista una reunió d'emergència del Consell de Seguretat per adreçar la situació al país.