Ofensiva militar sobre Gaza mentre esclata la violència sectària a Israel
Pallisses entre palestins i jueus en diverses ciutats mentre els atacs aeris han deixat ja 119 morts a la Franja i vuit a Israel
SabadellL’exèrcit israelià va iniciar la nit de dijous a divendres una intervenció militar a la franja de Gaza, després de quatre dies de bombardejos. Les forces armades havien anunciat durant el dia que tenien unitats terrestres a punt i “en diferents etapes de preparació” per iniciar una operació per terra a la Franja, i finalment l’acció es va confirmar minuts després de les 23 h, hora catalana (passada la mitjanit a Israel). “Hi ha tropes atacant Gaza, juntament amb les forces aèries”, va dir el portaveu de l’exèrcit, Jonathan Conricus. No obstant, en un contacte amb la premsa poc després, l'exèrcit israelià ha puntualitzat que l'atac no inclou de moment tropes de terra, sinó que són atacs aèris i artilleria disparada des de l'exterior de la Franja.
De moment l'exèrcit no ha revelat si té la intenció d'iniciar una invasió a gran escala de la Franja, similar a la que es va dur a terme durant l’ofensiva de Gaza del 2014, que va deixar més de 2.200 morts en aquest territori. La intervenció va estar precedida per un increment en la intensitat dels bombardejos que afecten la Franja des de dilluns, i que aquest divendres al matí havien deixat ja 119 morts (entre els quals 31 menors d’edat) i 830 ferits, segons el ministeri de Salut de Gaza.
L’inici de l'ofensiva terrestre sobre Gaza suposa elevar el nivell de tensió, en contra de totes les crides de la comunitat internacional que reclamaven gestos per desescalar el conflicte. Alhora, però, les principals potències mundials han defensat en tot moment el dret d’Israel a defensar-se dels atacs amb coets de Hamàs des de Gaza (que fins ara han deixat vuit morts, entre els quals un nen de cinc anys i una adolescent), i aquest dijous el president dels Estats Units, Joe Biden, va avalar els bombardejos sobre la Franja assegurant que, des del seu punt de vista, no hi havia hagut “cap reacció excessiva” en la resposta israeliana.
Abans de l’inici de l’operació terrestre un altre portaveu de les forces armades, Hidai Zilberman, va assegurar que els atacs aeris sobre la Franja havien abatut entre 80 i 90 membres de Hamàs i de la Jihad Islàmica Palestina. El primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, va dir que les forces armades havien atacat prop d’un miler d’objectius, vinculats segons ell als grups islamistes. Mentrestant, segons fonts israelianes, des de dilluns s’han llançat uns 1.600 coets des de Gaza. Ahir al vespre, l’exèrcit d’Israel va informar que s’havien llançat tres coets des del sud del Líban en direcció a Israel, però que van caure al mar sense provocar danys. De moment no se sap qui els va llançar, però Al-Jazira informava que s’haurien disparat des de les proximitats del camp de refugiats palestins de Rashidieh.
“Guerra civil sense sentit”
La nova ofensiva a Gaza va arribar en un moment molt delicat a Israel, que els últims dos dies ha vist com les comunitats jueva i palestina protagonitzen forts enfrontaments a les ciutats on uns i altres conviuen. En un gest sense precedents en les últimes dècades, els palestins de nacionalitat israeliana, que representen un 20% de la població del país, s’han mobilitzat massivament contra els atacs a Gaza. Les protestes han acabat amb centenars de detencions i han desembocat en alguns episodis greus de violència. El president del país, Reuven Rivlin, va fer ahir una crida a aturar “aquesta bogeria”, i va afegir: “Estem en perill pels coets que s’estan llançant contra els nostres ciutadans i mentrestant ens estem entretenint amb una guerra civil sense sentit entre nosaltres”.
La matinada, com a mínim un jueu i un palestí van quedar en estat crític després d’haver sigut apallissats. A Bat Yam, als afores de Tel Aviv, un grup d’ultres jueus van treure del cotxe un conductor que havien identificat com a palestí i van apallissar-lo fins a deixar-lo inconscient. A Acre, al nord del país, un mestre jueu de 37 anys va ser agredit amb bastons i pedres, segons la policia, per un grup de palestins que l’havien obligat a sortir del cotxe. Els dos fets han sigut condemnats unànimement pels líders polítics israelians. “Res no justifica les pallisses a àrabs per part de jueus i res no justifica les pallisses a jueus per part d’àrabs”, va dir Netanyahu.
Però hi ha més exemples: manifestacions d’ultres jueus amb crits de “mort als àrabs”, un palestí i un jueu apunyalats, un agent de policia ferit a trets per un palestí, dos periodistes agredits per dos ultranacionalistes jueus, cotxes i botigues cremats... La situació és especialment tensa a Lod, on dimarts va cremar una sinagoga, dimecres es va atacar una mesquita i ahir diversos vídeos mostraven un grup de persones fugint mentre se sentien trets. A més, ahir van quedar en llibertat amb càrrecs tres jueus acusats d’haver matat a trets un palestí durant les protestes de dilluns a la ciutat. Des de dimarts, Lod està sota estat d’emergència i toc de queda. I la tensió no sembla a la baixa.