Cop d'estat al Sudan contra el govern de transició
L'exèrcit ha detingut el primer ministre i diversos membres civils del govern i ha decretat l'estat d'emergència
El CaireL’exèrcit del Sudan ha anunciat la dissolució del Consell Sobirà, que actua com a cap d’estat, i del seu govern de transició després d’arrestar de matinada diversos alts càrrecs civils de l'executiu, incloent-hi el primer ministre, Abdallah Hamdok, i alguns líders de partits i organitzacions afins. El cop d’estat ha rebut ràpidament la resposta dels principals grups revolucionaris sudanesos, amb crides a la desobediència civil, la vaga general i les mobilitzacions populars al carrer per defensar la transició civil i democràtica que va començar el 2019 amb la revolució que va derrocar el règim d'Omar al-Baixir. Desenes de milers de persones s'han manifestat al carrer, però la protesta ha estat durament reprimida. Almenys tres persones han mort per ferides de bala, segons ha anunciat el Comitè Central de Metges del Sudan, que ha afegit que hi ha més de 80 ferits. Els militars i les organitzacions sindicals i polítiques que havien liderat la revolta havien pactat un consell transitori amb representació dels dos sectors que s'alternaria al poder fins a la celebració d'unes eleccions lliures el 2023.
En un discurs retransmès per televisió al migdia, el comandant de l’exèrcit sudanès i fins ara president del Consell Sobirà, Abdel Fattah al-Burhan, també ha anunciat la suspensió de diversos articles de la Constitució que preveien el traspàs de poder als civils en els pròxims mesos, i ha declarat l’estat d’emergència, ignorat fins ara pels manifestants. Així mateix Al-Burhan ha anticipat que els militars nomenaran un govern tecnòcrata que s'encarregarà de dirigir el país fins a la celebració d'eleccions el 2023.
L’oficina del primer ministre ha denunciat en un comunicat que els fets “representen una ruptura amb el document constitucional i un complet cop contra les conquestes de la revolució” i ha confirmat l’arrest d’un nombre indeterminat de ministres i líders polítics. En concret, Hamdok ha sigut detingut a primera hora del matí al seu domicili juntament amb la seva dona per un grup de militars que els han traslladat a un destí encara desconegut després que el primer ministre s’hagués negat a fer una declaració de suport al cop d’estat, segons ha informat en un comunicat el ministeri d’Informació.
Davant les informacions sobre els moviments de l’exèrcit, l’Associació de Professionals del Sudan, que va liderar les protestes populars que van forçar la caiguda d'Al-Baixir l’abril del 2019, ha fet una crida a sortir al carrer i preparar-se per resistir. L’oficina del primer ministre i les Forces de la Llibertat i el Canvi, una aliança civil que va encapçalar les protestes contra Al-Baixir, han fet crides similars. Desenes de milers de persones s’han mobilitzat en diverses ciutats del país, entre elles Khartum, malgrat que internet i el telèfon han patit interrupcions des de la matinada, segons ha constatat l’organització de monitoratge d’internet NetBlocks, amb seu a Londres. A Khartum s'han desplegat efectius de l’exèrcit i de les temudes Forces de Suport Ràpid, un grup paramilitar.
Els militars també han assaltat les seus de la televisió i la ràdio estatals, segons el ministeri d’Informació. El Comitè de Metges del Sudan ha informat de dotze persones ferides fins al migdia, sense oferir-ne més detalls.
Reaccionant als moviments de l’exèrcit, l’enviat especial dels Estats Units per a la Banya d’Àfrica, Jeffrey Feltman, ha assegurat que el cop és “totalment inacceptable” i que qualsevol canvi en el govern de transició “posa en risc l’ajuda dels Estats Units” al país africà. El representant especial de les Nacions Unides al Sudan, Volker Perthes, també ha titllat d'“inacceptables” les detencions de líders polítics i ha demanat en un comunicat posar-los en llibertat i reprendre el diàleg. Així mateix, la Unió Africana, la Unió Europea i la Lliga Àrab també han fet crides al llarg de la jornada a retornar a la fase de transició.
L'exèrcit, un imperi econòmic
El cop d’estat es produeix després que un intent de cop fallit a finals de setembre disparés la tensió entre els líders civils i militars encarregats de pilotar la transició al Sudan i provoqués la pitjor crisi política en el país des de l’inici del procés l’estiu del 2019.
En aquest sentit, alguns líders civils havien alertat que els militars estaven preparant el terreny per assaltar el poder davant les reiterades demandes d'una reforma profunda de les institucions de seguretat i militars del país, que inclogués el seu imperi econòmic, per sotmetre-les al control civil. A més, els civils acusaven els militars d’obstruir la investigació de crims comesos per les forces de seguretat des de la caiguda d’Al-Baixir, així com la del Tribunal Penal Internacional sobre el genocidi de Darfur.
També havien denunciat des de finals de setembre que els militars s’estaven apropant als simpatitzants de la dictadura i a líders de milícies de Darfur per fomentar la inestabilitat i fracturar l’aliança civil amb l’objectiu de generar una situació que justifiqués la seva presa del poder. Així, un grupuscle molt pròxim a l’exèrcit havia anunciat recentment que se separava de les Forces de la Llibertat i el Canvi –l'aliança civil que va encapçalar les protestes contra Al-Baixir– per formar un moviment propi, i des de dissabte centenars de persones s’havien manifestat a Khartum per demanar als militars que prenguessin el poder, en unes protestes rere les quals molts hi veuen la mà dels uniformats. Per contrarestar-les, les forces revolucionàries van celebrar una mobilització massiva dijous, en què van poder exhibir la seva gran capacitat de convocatòria, tal com han tornat a fer una vegada més aquest dilluns en un escenari molt més hostil.