L'Eurocambra demana incloure la violència masclista a la llista de crims europeus
El text considera que la negativa a un avortament legal i segur també és violència de gènere
EstrasburgEl terrorisme, el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de dones i nens, el tràfic de drogues i armes, el blanqueig de capitals, la corrupció, la falsificació de mitjans de pagament, la delinqüència informàtica i l'organitzada. Aquesta és la llista de crims europeus, és a dir, aquells considerats greus, que cal incloure a tots els Codis Penals de la UE i pels quals es fixen criteris comuns. I aquest dijous l'Eurocambra ha reclamat que la violència masclista també formi part d'aquest llistat, amb 427 vots a favor, 119 en contra i 140 abstencions. El Parlament Europeu no pot proposar lleis, però sí que pot demanar a la Comissió Europea que ho faci, i això és el que vol amb aquest informe. Ara, però, ha de començar un procés llarg i de difícil recorregut, perquè després de la iniciativa de l'executiu, són els vint-i-set governs els que haurien d'aprovar per unanimitat un canvi com aquest.
Encara que no tingui implicacions pràctiques immediates, el fet que s'hagi aconseguit el consens polític a favor d'un text tan ambiciós com aquest és un indicador de l'estat de salut d'un debat global. Per això, una de les ponents principals del text, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, ho considera un gran pas endavant. "Que tothom tingui aquest delicte dins del Codi Penal és molt important perquè encara hi ha països que no l'hi tenen i d'altres que l'hi tenen de maneres diferents. Que la violència masclista quedi tipificada com un delicte europeu és una eina molt important per lluitar contra totes les violències contra les dones", explica Riba, que pertany al grup dels Verds/EFA. Estats com Bulgària, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Letònia i Lituània no han ratificat encara la Convenció d'Istanbul per la lluita contra la violència masclista. L'altra ponent del text és Malin Björk, de l'Esquerra.
Negar l'avortament segur també és violència de gènere
El text en si mateix és una base jurídica potent de cara a futures lleis que es vulguin desenvolupar en aquest àmbit, perquè fixa una definició conjunta i molt àmplia d'allò que és la violència masclista, amb tots els seus tipus. Es va redactar dins del comitè de drets de la dona i igualtat de gènere i allà va tirar endavant amb els vots de la majoria progressista: l'Esquerra, els Verds/ALE, els socialistes i també els liberals de Renew. El Partit Popular i els grups de la ultradreta no hi van donar suport. La família conservadora assegura que "comparteix" els objectius de la iniciativa no legislativa i dona suport a la necessitat d'incloure la violència masclista a la llista de crims de la UE. Al mateix temps, els seus integrants diuen estar "preocupats" perquè "algunes parts del text sobrepassen les competències de la UE".
El problema del PP és principalment en l'apartat 39 del text, que situa la "coerció reproductiva i la negació d'un avortament segur i legal" com una forma de violència de gènere. És a dir que considera que negar el dret a un avortament legal i segur també és violència de gènere. "El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha sentenciat en diverses ocasions que les lleis que restringeixen l'avortament violen els drets de les dones", rebla, i apunta directament a Polònia, que va prohibir de facto l'avortament legal. Després de debatre-ho internament, el PP europeu va decidir donar llibertat de vot als seus membres, i aquesta ha sigut la clau que ha permès que el text tiri endavant. La majoria de membres del PP espanyol s'han abstingut i una eurodiputada hi ha votat en contra.
Riba admet que aquest ha sigut el gran debat durant l'elaboració de l'informe, que explica que la referència a les estructures de l'heteropatriarcat, els estereotips de gènere i les desigualtats institucionals i estructurals com a base de la violència masclista també va ser un dels punts calents. En conjunt, però, el text intenta cobrir totes les dimensions de la violència masclista sense oblidar-se dels col·lectius LGTBIQ. Recorda que les violències masclistes tenen dimensions des del punt de vista psicològic, sexual, econòmic, físic i social. Hi inclou el feminicidi, la violència dins de la parella, l'assetjament sexual, la violència cibernètica, la violació, el matrimoni forçat, la mutilació genital, els anomenats crims d'honor, l'avortament forçat, l'esterilització forçada, l'explotació sexual o el tràfic de persones, i els condemna de manera àmplia.
Finalment, més enllà d'aquesta tasca legislativa, els eurodiputats també criden els governs de la UE a complir la Convenció d'Istanbul, a garantir el suport a dones i nenes supervivents de la violència masclista i també a fer tasques de prevenció. Fins i tot subratlla el "fracàs" a l'hora de gestionar la falta de confiança en les autoritats judicials per part d'aquestes supervivents, entre moltes altres qüestions. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha tornat a comprometre aquesta setmana a aprovar una directiva per combatre la violència masclista que ha de ser complementària a la seva inclusió en els crims europeus.