L'estratègia de Lukaixenko: "Arriben en avió a Minsk amb les motxilles i marxen cap a la frontera"

MoscouLa temperatura màxima d'aquests dies als boscos que rodegen la frontera entre Polònia i Bielorússia no passa dels tres graus. La mínima, aquest dimarts a la matinada, ha sigut de quatre sota zero. En aquestes condicions, milers de persones migrants, arribades sobretot de Síria i l'Iraq, hi han passat la nit després de l'intent d'entrar dilluns a territori polonès amb l'ajuda dels policies bielorussos, que els van acompanyar fins al límit que separa els dos països. Però no és la primera nit que hi passen. Ni el primer cop que intenten entrar a Polònia. Fa mesos que el govern d'Aleksandr Lukaixenko està utilitzant les persones refugiades com una arma política per amenaçar i contestar les sancions de la Unió Europea: els facilita l'accés fins a les fronteres del seu país amb la UE perquè puguin entrar a Polònia, Lituània o Letònia. Segons els mitjans de comunicació de Bielorússia, hi ha entre 10.000 i 15.000 persones en territori bielorús a l'espera de poder creuar.

Explica la Natalya, una resident a Minsk, que els migrants “arriben amb les seves motxilles, probablement des de l’aeroport, i pràcticament tan aviat arriben, marxen”. “A l’hotel que hi ha al costat de casa meva hi dormen alguns, principalment nens i dones, però al carrer hi dormen molts homes en sacs de dormir”, afegeix. Les temperatures a la capital bielorrussa també són baixes: de nit poden arribar fins als -5 °C.

El pes del Kremlin

Els vols que cada setmana arriben a Minsk per transportar refugiats i migrants solen fer escala a Moscou. I això és un punt interessant. Tal com recorda a l'ARA l’analista Alex Koktxarov, tenint en compte l’estreta relació entre Lukaixenko i Putin, “és molt poc probable que qualsevol acció de les autoritats bielorusses es dugui a terme si el Kremlin no hi està d’acord”. El Kremlin, que precisament no es troba en un dels millors moments pel que fa a la seva relació amb la UE, també és al darrere d'això. De fet, aquest dimarts el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha volgut comentar la situació. Lavrov s'ha preguntat que si la Unió Europea paga a Turquia perquè els refugiats es quedin en territori turc, “per què no és possible ajudar els bielorussos de la mateixa manera?”. Seguint la mateixa línia, però des de Minsk, s’ha pronunciat la presidenta del Consell de la República de Bielorússia, Natalia Kotxanova: “Nosaltres no hem convidat aquesta gent al nostre país. Estan fugint de guerres. (...) Volen viure a la Unió Europea. Què té a veure el nostre país amb això? Estem indignats amb el que està passant”. Segons els mitjans estatals bielorussos, Vladímir Putin ha parlat per telèfon amb Lukaixenko per comentar la situació a la frontera amb Polònia, i ambdós veuen amb preocupació l’alta presència de militars regulars polonesos.

En aquest sentit, l'OTAN ja ha sortit en defensa de Polònia, que en forma part. El seu secretari general, Jens Stolenberg, ha deixat clar que Varsòvia compta amb “la solidaritat de l’OTAN i tots els seus aliats”. Mentrestant, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, s'ha desplaçat a la zona fronterera davant la por que la situació que s'hi viu -amb milers de persones instal·lant-se als boscos i malvivint en tendes de campanya- es tradueixi en una escalada violenta.