Ahmed Rashid: "L'estratègia dels talibans sembla pensada per militars professionals"

BarcelonaNo hi ha ningú que conegui millor el moviment talibà que ell. Per alguna cosa és autor d'Els talibans (editorial Empúries), un llibre que li va costar ni més ni menys que 21 anys escriure, el mateix temps que es va dedicar a la informació periodística sobre l'Afganistan. En l'obra desgrana els orígens d'aquest moviment islàmic, la seva organització política i militar i els molts interessos econòmics que hi ha darrere del país. Malgrat això, reconeix obertament que ni ell mateix preveia que passaria el que ha passat en els últims dies: que els talibans s'apoderessin del control de l'Afganistan en qüestió de dies. Les seves anàlisis i reflexions sempre aporten llum a un escenari tan complex i ajuden a entendre'l.

Com és possible que els talibans hagin aconseguit el control del país en tan poc temps?

— La veritat és que no tinc una bona teoria per explicar per què els talibans han tingut tant d’èxit, però té a veure amb el col·lapse del govern afganès i la negativa de l’exèrcit a lluitar. No culpo els afganesos, perquè han sigut manipulats per poders estrangers i pels estats veïns.

Què vol dir, amb això?

— L’exèrcit afganès continuava sent molt feble. No tenia capacitat d’aprovisionar-se. És a dir, de garantir que les seves forces tinguessin prou munició o menjar. La retirada de les tropes nord-americanes ha desmoralitzat els soldats, ha suposat un impacte psicològic molt important, perquè els Estats Units els proporcionaven suport aeri per combatre els atacs dels talibans. I a més els talibans han sigut molt expeditius: o els soldats es rendien o els mataven.

No tenien gaire opció.

— L’estratègia dels talibans ha estat brillant, però no crec que hagi estat pensada per ells, sinó per militars professionals, possiblement del Pakistan o d’algun altre lloc. De totes maneres els talibans han demostrat que són molt bons militarment, però ara han d’aprendre a governar. No tenen ni idea de governança, i al país ja hi ha una crisi humanitària i econòmica. El món no respondrà fins que els talibans mostrin més flexibilitat.

¿La comunitat internacional no els reconeixerà com el govern legítim de l’Afganistan?

— Quan els talibans van estar al poder als anys noranta només tres països van reconèixer el seu règim: el Pakistan, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Evidentment ara volen ser reconeguts internacionalment, però Occident no reconeixerà un govern format només pels talibans. La solució seria que formessin un govern amb partits polítics i senyors de la guerra, és a dir, un govern més ampli. També haurien de demostrar que fan alguna cosa per contenir Al-Qaida i altres grups terroristes a l’Afganistan. I tenir un programa per a la societat civil. Si compleixen aquests tres requisits, potser sí que podrien ser reconeguts per Occident i les agències internacionals que aporten ajuda al país.

Tot això sembla poc factible...

— Els talibans s’oposen a la democràcia, a unes eleccions, a la Loia Jirga [l’assemblea tradicional afganesa]... No tenim ni idea de quin sistema polític volen.

D’on obtenen l’armament i la munició?

— Els talibans no van curts de diners. Han finançat el seu moviment bàsicament amb els ingressos que guanyen amb el tràfic d’opi i haixix, i l’explotació de minerals, que venen al Pakistan i a l’Iran. Per tant, no els falta menjar, ni munició, ni armes... Tota la logística la tenen coberta. A més, els seus combatents ferits són tractats al Pakistan.

O sigui, el Pakistan els fa costat.

— El Pakistan ha tingut una política dual. D’una banda, ha persuadit els talibans a participar en converses de pau amb el govern afganès. De l'altra, els ha donat suport de manera militar, per exemple, tractant els seus combatents ferits als hospitals. És a dir, no té una estratègia clara.

I què en treu, de donar-los suport?

— La relació entre el Pakistan i el president afganès, Aixraf Ghani, sempre ha sigut molt dolenta, i també amb l’expresident Hamid Karzai. El que Islamabad vol és un govern pro Pakistan que no permeti que l’Índia tingui un paper important a l’Afganistan, a diferència del que ha passat els últims anys, que l’Índia ha construït universitats, hospitals o el palau presidencial a l’Afganistan.

¿Els talibans han canviat respecte al passat?

— Han canviat en el sentit que han entès la importància d’utilitzar els mitjans de comunicació. Als anys noranta, quan jo vaig estar a Kabul, van rebutjar atendre els mitjans. En canvi, ara estan utilitzant-los de manera molt efectiva. Això ho han après d’Al-Qaida i d’Ossama bin Laden.

¿Han canviat en algun altre aspecte?

— Pel que fa als drets humans, als drets de les dones i a la llibertat de premsa, és difícil veure que hagin canviat gaire. Van anunciar fa temps que les nenes podrien anar a l’escola fins al nivell 12 [fins als 18 anys] però que després no podrien continuar formant-se. Per tant, no sabem com actuaran, perquè en algunes zones controlades per ells durant els últims mesos les nenes van a l’escola; en canvi, en altres zones no ho permeten. Aquest també era el problema als anys noranta: comandants locals dels talibans feien una cosa i uns altres en feien una altra. Als noranta també van fer fora de l’Afganistan les Nacions Unides i moltes ONG. Espero que aquest cop no facin el mateix.

Si no havien canviat, per què els Estats Units van negociar amb ells un acord de pau?

— Trump estava desesperat per marxar de l’Afganistan. Volia demostrar a l’opinió pública que ell acabaria la guerra i va pressionar els seus negociadors a fer concessions als talibans. Unes concessions sense obtenir res a canvi, com per exemple acceptar que 5.000 dels seus presos fossin posats en llibertat. A més, els nord-americans van ignorar el govern afganès, van tancar l’acord sense comptar amb ells i això va ser un enorme error. Les negociacions de Doha van servir perquè els talibans aconseguissin reconeixement internacional, ja que, arran d’aquestes converses, van ser rebuts a Rússia, a l’Iran, al golf Pèrsic, a l’Àsia central i, evidentment, també al Pakistan. Ara ha quedat demostrat que els talibans no volien un acord per compartir el poder amb el govern afganès. Només volien poder per a ells mateixos.