L'esquerra i l'extrema dreta es disputen la presidència a Xile

Santiago de XileXile celebra aquest diumenge eleccions presidencials i parlamentàries, les més transcendentals i incertes des del retorn a la democràcia el 1991. Amb set candidats disposats a ocupar el palau de La Moneda, l’escenari està molt obert. Segons les projeccions –que en els últims comicis no han estat gaire encertades– cap d’ells supera el 30% i els indecisos poden ser determinants. Els sondejos coincideixen que passaran a segona volta el representant de l’esquerra, Gabriel Boric, i el de l’extrema dreta, José Antonio Kast. La campanya s’ha anat polaritzant a mesura que passaven les setmanes i el país es debat entre dos models absolutament antagònics.

“En disputa hi ha una opció d’esquerra, la coalició Aprovo Dignitat, integrada pel Front Ampli i el Partit Comunista, que proposa una agenda amb més drets socials, un augment dels impostos als rics per finançar polítiques públiques i que aborda la reforma de la policia per evitar abusos”, explica Claudio Fuentes, historiador i acadèmic de la Universitat Diego Portales. El votant de Boric se situa entre els joves de 18 a 31 anys i de classe mitjana alta i té com a prioritat la millora de drets bàsics com salut, educació i pensions.

L’opció contrària de Kast –diu Fuentes– “proposa empetitir l’Estat, reduir impostos, enfortir la policia per combatre la inseguretat, tancar fronteres i una agenda conservadora en temes de família”. El perfil del seu electorat, en canvi, són els homes d’entre 51 i 80 anys, partidaris de l’actual govern del conservador Sebastián Piñera o que no tenen una posició política clara. Pertanyen a la classe mitjana i als sectors més populars i prioritzen el retorn de l’ordre i l’estabilitat econòmica després de mesos de protestes i incertesa.

Fi del bipartidisme tradicional

Per primera vegada des del final de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), la pugna serà entre dos partits que no formen part de les dues coalicions tradicionals (dreta i centreesquerra) que s’han alternat el poder. L’esclat social d’octubre del 2019 va posar de manifest el malestar de la ciutadania amb les forces que durant 30 anys han perpetuat el model instal·lat durant el pinochetisme. Un descontentament que s’ha traduït en la consolidació de les alternatives que se situen més a la dreta i més a l’esquerra que les forces tradicionals. Les opcions més centristes i moderades han quedat apartades.

El futur president tindrà com a repte inèdit acompanyar el final del procés constituent que va posar en marxa la revolta de fa dos anys. Haurà d’implementar la nova Constitució, si així es decideix al plebiscit de sortida que se celebrarà el segon semestre del 2022. Kast va ser un dels màxims opositors a redactar la nova carta magna, mentre que Boric va ser-ne un dels impulsors, fins al punt que va signar l’acord transversal entre partits per convocar el plebiscit de consulta, tot i el rebuig de les seves bases.

Kast versus Boric

Amb 35 anys, Gabriel Boric podria convertir-se en el president més jove de Xile. Després de gairebé mig segle, l’esquerra tornaria a governar el país de la mà d’un mil·lennial, exlíder del moviment estudiantil i procedent de la zona més austral, la regió de Magallanes i l’Antàrtica xilena. La rellevància que va adquirir com a dirigent universitari durant les massives protestes del 2011 li va obrir les portes a la política. Després de passar dos períodes com a diputat, ara es presenta a la presidència.

Kast, en canvi, és el segon cop que intenta arribar a La Moneda. La primera vegada va ser el 2017, però va quedar quart amb el 8% dels vots. Aquesta vegada, la seva adhesió ha anat augmentant amb el pas de les setmanes, en part per una mala campanya del candidat de la dreta, Sebastián Sichel. Hereu de la dictadura de Pinochet, a la qual anomena “govern militar”, pertany al sector de la ultradreta xilena que ha recuperat la figura del dictador i el seu règim. Simpatitza i manté trobades amb el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i diputats i representants de Vox, i va celebrar el triomf de l’ultra Javier Millei a l’Argentina.

A més d’encarrilar la recta final del procés constituent, el proper president de Xile tindrà al davant la recuperació econòmica que ha deixat la pandèmia i la crisi social que s’arrossega des de les protestes del 2019.