L’esportista paralímpic oblidat a Kabul

BarcelonaAssegura que hauria de ser als Jocs Paralímpics de Tòquio i que l'han deixat totalment oblidat a Kabul. Mohammad Fahim Rahimi va ser l'únic esportista paralímpic de l'Afganistan que va participar en els Jocs de Pequín i en els de Londres i, segons diu, ara també l’havien convocat al Japó com a esportista convidat. Però el Comitè Paralímpic de l'Afganistan no va tramitar el viatge a temps i, amb l'arribada dels talibans a Kabul, ja no hi va haver res a fer. "El Comitè Paralímpic a l'Afganistan ja no existeix. Ja no tinc ningú amb qui contactar", lamenta per telèfon des de Kabul.

A Rahimi li falta una cama per sobre del genoll i es mou amb crosses. La va perdre el 1996 quan era un adolescent, tenia uns 13 o 14 anys, i les faccions mujahidines lluitaven a Kabul pel control de la ciutat. Ell caminava pel lateral d'un carrer i, de sobte, es va sentir una gran explosió i la seva vida va canviar per complet. Una mina antipersona li va amputar part de la cama.

Aleshores ell ja feia taekwondo, així que els seus amics el van animar a continuar practicant esport perquè no donés massa voltes al cap. Perdre una cama li havia suposat un gran trauma. D'aquesta manera va començar a fer culturisme, després va provar la boxa i, finalment, es va especialitzar en aixecament de pes lleuger, que és l'esport en què va competir en les dues ocasions que va participar en els Jocs Paralímpics. Això sí, admet, mai va guanyar cap medalla ni va aconseguir cap gran marca.

De fet, a Pequín, confessa, anava bastant perdut. I a Londres va quedar en onzena posició, és a dir, penúltim perquè només hi van participar 12 països en aixecament de pes lleuger. Malgrat això, Rahimi es va guanyar un cert reconeixement a l'Afganistan i el seu nom i la seva imatge es van difondre en els mitjans de comunicació; potser perquè és un dels poquíssims esportistes paralímpics que l'Afganistan ha tingut en la seva història. Una cosa que, per cert, no deixa de sorprendre, tenint en compte que al país hi ha un autèntic exèrcit de mutilats. Durant anys l'Afganistan va ser un dels països més minats del món i, amb la presència de tropes internacionals, centenars de persones van continuar patint amputacions cada any amb els artefactes explosius que els talibans amagaven a les carreteres.

L'Afganistan va competir per primera vegada en uns Jocs Paralímpics el 1996 a Atlanta. Quatre anys més tard, el 2000, es va vetar la seva participació a Sidney perquè els talibans estaven al poder. Els esportistes afganesos van tornar als Paralímpics el 2004, a Atenes: n’hi van participar dos. El 2008 a Pequín i el 2012 a Londres, Rahimi va ser l'únic esportista que va representar el país. A Rio de Janeiro, el 2016, l'Afganistan també va tenir un únic esportista però va ser desclassificat per dopatge. Aquest any a Tòquio competeixen la taekwondista Zakia Khudadadi i l'atleta Hossain Rasouli.

"A Londres jo era l'únic esportista que no tenia entrenador", declara Rahimi per justificar que, en les dues ocasions que va participar en els Paralímpics, no pogués fer miracles i sempre quedés a la cua de la classificació. Ara, assegura, es continua entrenant. També pel seu compte, per descomptat.

"Tinc dos telèfons mòbils de l'ambaixada del Regne Unit però, per més que hi truco, sempre estan apagats", lamenta. No entén que, tot i que durant anys el van presentar arreu com un model de superació a seguir, ara ningú es recordi d'ell. Com tants d'altres, també aspira a marxar del país amb la seva família perquè tem per la seva vida. No es vol quedar a l'Afganistan dels talibans.