"L'esperança ha guanyat el terror"

Santiago de XileLa principal avinguda de Santiago, La Alameda, es va convertir aquest diumenge en una festa ciutadana. Centenars de milers de persones van sortir al carrer a celebrar la victòria de Gabriel Boric, que es convertirà en el pròxim president de Xile. Els ciutadans també es van concentrar a la plaça Baquedano, epicentre de les protestes del 2019 i batejada com a Plaza Dignidad durant aquells mesos. A la façana d’un dels edificis de la plaça es podia veure una projecció gegant del col·lectiu d’artistes lumínics Delight Lab amb la paraula "Esperanza”. Des de la revolta social, no es veia una multitud tan gran omplint les places i carrers de la capital. A diferència de fa dos anys, aquesta vegada la policia no va fer acte de presència i ningú va desallotjar els manifestants.

“Hem vingut a celebrar aquest gran triomf perquè l’esperança ha guanyat el terror, que era el que més temíem”, deia el Carlos, de 48 anys, un del assistents. La Karina, de 38, acompanyada de la seva filla de 15, intentava acostar-se a l’escenari des d’on al cap d’uns minuts parlaria el guanyador: “No ens esperàvem aquest resultat, estàvem molt espantats. Tot i que el contrincant ha fet una bona campanya, ho hem aconseguit”. Per a ella, el vot a Boric era fonamental per preservar les demandes de la revolta social, en què –diu– va participar “de forma molt compromesa”.

 A les set de la tarda, tan bon punt es va conèixer el resultat, milers de persones van inundar els carrers. Alguns ho feien en cotxe i fent sonar els clàxons, que es van sentir fins a gairebé la mitjanit. D'altres a peu, carregats amb banderes maputxe, de la diversitat sexual o amb el lema “Boric, president” estampat al centre. Alguns fins i tot carregaven ampolles de xampany i copes. “El poble unit, mai serà vençut”, corejaven alguns dels participants. També es van sentir alguns dels lemes i càntics popularitzats durant l’esclat social.

“Sento una felicitat enorme. Kast representava un retrocés per al país. Quan pensava en aquesta possibilitat m’enfonsava, perquè com a dones no garantia cap dels nostres drets. Boric era l'opció que el país necessitava perquè en l'àmbit social estem encara molt endarrerits. Jo li demanaria avortament lliure, segur i gratuït”, exclamava la Martina, de 22 anys, que juntament amb la seva germana enfilava en bicicleta una de les travesseres per arribar a La Alameda, amb un mocador verd, símbol a favor de la legalització de l’avortament, lligat al coll. Tot i que el públic era molt divers, des de famílies a gent més gran, els joves predominaven. “És un gran pas per als moviments socials i també per al procés constituent. Boric vol millorar les pensions, la salut i l’habitatge i l’educació, que és per tot el que la gent està endeutada. Jo li demanaria l’alliberament dels presos de l’esclat social”, deia l’Alexis, de 35 anys, la mateixa edat que el futur president, que serà el més jove de la història del país.

Un consell del president

Gairebé a les nou de la nit va aparèixer Boric en un cotxe custodiat per policies en motocicleta. Tant ell com el seu equip s’havien allotjat a l’Hotel Fundador, a pocs metres darrere La Alameda. L’ovació que va rebre quan va pujar a l’escenari va ser massiva. Va ser en aquest primer moment quan es va mostrar tímid i emocionat. Abans de comparèixer havia parlat per videotrucada amb el president actual, Sebastián Piñera, de qui és frontal opositor. Respectava així la tradició republicana del país. “Comptarà amb la nostra total i contributiva col·laboració [...]. Aprofiti molt bé aquest temps. Li recomano que es faci una foto quan entri a La Moneda i una altra quan en surti, perquè vegi com és de dura i difícil aquesta feina”, va suggerir-li el mandatari sortint.