L'EMA manté la validesa d'AstraZeneca però un dels seus membres reconeix la seva relació amb els trombes
Marco Cavalieri explica en una entrevista en un diari italià que estan investigant què causa la reacció i el regulador n'informarà aquesta setmana
LondresUn alt funcionari de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) ha assegurat en una entrevista que publica aquest dimarts el diari italià Il Messaggero que hi ha un vincle entre la vacuna contra el coronavirus d'AstraZeneca i els casos de rars coàguls de sang que s'han detectat entre la població que l'ha rebuda.
La informació pot desfermar encara més psicosi sobre la seguretat de la punxada desenvolupada pels laboratoris d'Oxford i produïda per la farmacèutica anglosueca, en uns moments en què la confiança ja no és gaire alta i quan s'espera al llarg d'aquesta setmana un dictamen definitiu, o més definitiu que fins ara, sobre la seva seguretat. De fet, requerida per aquest diari en relació amb les informacions aparegudes a Il Messaggero, l'EMA ha contestat en els següents termes: "El Comitè d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància de l’EMA encara no ha arribat a una conclusió [sobre la relació entre la vacuna d'AstraZeneca i els casos de greus i rars problemes vasculars] i la revisió està en curs. N'informaren i celebrarem una conferència de premsa tan bon punt finalitzi la revisió. Actualment s’espera que sigui demà (dimecres, 7 d’abril) o dijous, 8 d’abril".
Ja fa setmanes que en diferents publicacions científiques europees hi ha articles que intenten explicar la relació. Un és el de Kai Kupferschmidt i Gretchen Vogel, de la Universitat de Greifswald (Alemanya), a la revista Science Translational Medicine. El problema ha estat definit com a síndrome de trombocitopènia immunitària protrombòtica induïda per la vacuna (VIPIT). En principi es produiria per una combinació molt inusual de símptomes entre els quals hi ha coàguls sanguinis generalitzats, un recompte baix de plaquetes i, de vegades, sagnat. Les plaquetes, també conegudes com a trombòcits, ajuden a formar coàguls de sang, de manera que els nivells baixos generalment provoquen sagnat, no coagulació. Aquesta combinació inusual és, a més, un efecte secundari de l'heparina denominat HIT (trombocitopènia induïda per heparina).
L'infectòleg Oriol Mitjà destacava fa uns dies en un fil de Twitter les possibles causes, a partir de les informacions sorgides a Alemanya. En cap cas, però, indicava que la vacunació amb AstraZeneca s'hagués d'aturar i posava de manifest, també, que es produeix un cas entre un milió.
D'altra banda, el primer ministre, Boris Johnson, ha insistit també aquest dimarts en la necessitat de continuar amb la vacunació. Les declaracions les ha fet, precisament, durant una visita a una de les fàbriques que AstraZeneca té al Regne Unit. "El millor que pot fer la gent és tenir en compte què diuen els de l'MHRA, el nostre regulador independent: per això els tenim, per això són independents. El seu consell és continuar amb la campanya, posar-se la primera dosi i després la segona". Johnson ha recordat que "clarament" la vacunació està tenint efectes beneficiosos sobre la pandèmia.
Amb tot, a darrera hora d'aquesta tarda ha transcendit que l'assaig clínic de la vacuna d'Oxford que s'estava duent a terme entre nens ha sigut suspès mentre el regulador britànic continua analitzant la possible relació entre els problemes vasculars i l'administració d'AstraZeneca, especialment en persones joves. A més, algunes informacions aparegudes al Regne Unit els dos darrers dies indicaven que l'MHRA estava considerant, tanmateix, la possibilitat de restringir la punxada d'AstraZeneca per a menors de 55 anys com han fet altres autoritats sanitàries europees.
Dimecres passat la directora de l'Agència, Emer Cooke, va assegurar en una conferència de premsa que si bé "és possible el vincle causal" entre la vacuna i els esmentats problemes vasculars, "no s'ha provat" i, en conseqüència, són necessàries "anàlisis posteriors". "No podem dir res més en aquesta etapa" de la investigació, va dir.
Mentrestant, l'Agència Noruega de Salut, que va interrompre la setmana passada l'ús de la vacuna d'AstraZeneca, considerava "probable" el vincle. Al Regne Unit, al llarg del cap de setmana passat, s'han identificat 30 casos de l'anomenada CVST –trombosi sinusal venosa cerebral, que té lloc quan es forma un coàgul de sang als sins venosos cerebrals– i s'han comptabilitzat 9 morts. Tot i així, no s'ha aturat en cap moment la campanya d'immunització amb AstraZeneca.
En les declaracions a Il Messaggero, Marco Cavalieri, cap de vacunes de l'EMA, assegura: "Al meu entendre, ho podem dir ara, queda clar que hi ha un vincle amb la vacuna. Però encara no sabem què causa aquesta reacció. En les pròximes hores direm que hi ha connexió, però encara hem d'entendre com passa això. Estem intentant obtenir una imatge precisa de què està passant, per definir amb detall aquesta síndrome a causa de la vacuna. Entre els vacunats, hi ha més casos de trombosi cerebral entre els joves del que esperaríem".
Després que diversos països hagin suspès l'ús de la injecció, inclosa Itàlia, l'EMA ha continuat defensant que "els beneficis superen els riscos" i que s'hauria de continuar utilitzant.
A Brussel·les, que veu com una tercera onada del coronavirus escombra bona part de l'Europa continental, els esdeveniments sobre la vacuna d'AstraZeneca se segueixen amb moltíssima atenció. Però segons informa Júlia Manresa Nogueras, un portaveu de la Comissió ha assegurat aquest migdia sobre l'entrevista publicada pel diari italià: "No puc afegir més informació, sabem que l'EMA està analitzant la relació entre els casos i la vacuna, esperem que l'EMA es pronunciï sobre aquesta qüestió".