El preu del gas es dispara al Regne Unit i fa tremolar els britànics

LondresTempesta perfecta al Regne Unit: augment brutal del preu del gas a l'engròs, que ha arribat al 250% des del gener passat; falta de conductors de tràilers a causa del Brexit i la pandèmia, que ja afecta la distribució no només de queviures i altres productes sinó també de combustible; i possible aturada d'aquí a poques setmanes d'una planta de producció de diòxid de carboni, clau per a la indústria alimentària. Són els exemples més recents. El paisatge que s'intueix a l'horitzó és de fred i, a més, amb la perspectiva de prestatgeries ocasionalment o recurrentment buides als supermercats. I s'hi ha d'afegir, encara, la incertesa sobre l'evolució de la crisi del covid, una inflació creixent, un deute públic disparat, l'augment d'impostos que arribarà a la primavera i retallades en les prestacions socials dictades pel ministre del Tresor, que afectaran, com sempre, els més desvalguts.

El país ha vist com al llarg del setembre sis distribuïdores d'energia han fet fallida –les dues últimes aquest dimecres–, cosa que exposa quasi 1,5 milions de persones a nous contractes i tarifes molt més elevades que les que tenien. El Regne Unit viu la psicosi de l'històric Hivern del Descontentament, que es remunta al 1978-79. Un hivern en què les vagues en tots els sectors industrials i en el sector públic eren el pa de cada dia, i en què no hi havia prou gas per escalfar ni les cases ni les escoles i es va haver de dictar una setmana laboral de tres dies justament per aquesta raó.

Els anys 70, la inflació es va accelerar més del 20%. Aquest 2021 ha augmentat del 0,4% al febrer al 2,5% al juny, amb la previsió que arribi al 4% a finals d'any. I les últimes dades macroeconòmiques mostren que els costos de producció de la indústria són el 10% més elevats ara que el juliol del 2020. Es tracta de l’increment més fort de la dècada. Tot plegat, doncs, apunta a les limitacions de la cadena de subministrament i la molta més inflació ja apuntada, segons els càlculs del Banc d'Anglaterra.

Recuperació de la Xina

El taló d'Aquil·les de la situació és l'augment del preu del gas als mercats internacionals, esperonat per la demanda de la Xina i en general de l'Àsia amb la sortida de les restriccions de la pandèmia. També per un hivern passat prou dur a Europa, que va deixar les reserves de gas sota mínims. En aquest punt concret, a més, el Regne Unit és el país europeu que en té menys. Tot plegat amenaça amb desbaratar l'economia: des dels proveïdors d’energia domèstica fins a la indústria pesant i la nuclear, i des de les fàbriques fins als agricultors.

El gas és clau per al Regne Unit en tant que s'utilitza per a la calefacció, la indústria i la generació d'energia. Més de 22 milions de llars estan connectades a la xarxa de distribució. El 2020, el 38% del subministrament del país es va utilitzar per escalfar les llars i el 29% per produir electricitat. Un lleu augment de preus en el mercat mundial repercuteix sempre en el consumidor. Un de brutal, del 250%, encara molt més. La factura mitjana dels britànics pot augmentar anualment en 145 euros.

La principal font de gas del país és la plataforma continental del mar del Nord. Però només va representar el 2020 al voltant del 48% del subministrament total. La resta, doncs, cal importar-lo de mercats internacionals, la gran majoria de Noruega. Les companyies petites, sense prou múscul financer, no han pogut fer front a l'augment del preu global i han fet fallida. Tot i el límit de preus, l'1 d'octubre vinent 15 milions de consumidors veuran com els augmenta la factura al voltant del 12%.

Quan un subministrador fa fallida, els seus clients són derivats a altres empreses. Però les grans companyies han advertit el govern que si més actors abandonen el mercat, l'absorció dels nous consumidors els pot fer caure en pèrdues perquè el límit de preu que poden carregar, tot i la revisió bianual, potser no els compensarà la compra de més gas a tarifes molt més elevades de les previstes per abastir una cartera de clients que, de sobte, creix. Aquest dijous, al Parlament, el ministre d'Energia, Negocis i Estratègia Industrial, Kwasi Kwarteng, ha confirmat que no rescataria cap de les companyies en fallida. També ha predit que "en les pròximes setmanes més subministradors abandonaran el mercat".

Efecte dòmino

La decisió de no rescatar cap companyia –ni de facilitar préstecs amb la garantia de l'estat a les que encara funcionen per acceptar nous clients– contrasta amb la presa fa només 48 hores per facilitar, a canvi de desenes de milions de lliures, la reobertura de moment durant només tres setmanes d'una de les dues plantes de producció de diòxid de carboni industrial de la companyia nord-americana CF Industries. L'empresa subministra el 60% del que consumeix el Regne Unit i les havia tancat fa set dies precisament a causa de l'augment del preu del gas.

Arran d'això, la indústria alimentària britànica es veurà obligada a pagar cinc vegades més pel diòxid de carboni que necessita com a part de l'acord del govern amb CF Industries. El ministre de Medi Ambient, George Eustice, ha assegurat que el preu augmentaria de 200 lliures per tona a 1.000. Com que el diòxid de carboni és clau per a tots els processos de la indústria alimentària, des dels escorxadors fins a l'envasat al buit, l'augment de preus als mercats i supermercats és inevitable.

Preus també a l'alça des de fa mesos per la falta de conductors de transport de mercaderies. Un problema que aquest mateix dijous s'ha sabut que ja afecta també la distribució de benzina. Esso i British Petroleum (BP) es plantegen racionar-ne el subministrament a les seves estacions justament per l'escassetat de conductors. Hanna Hofer, cap de comerç de BP al Regne Unit, ha assegurat en declaracions a ITV News que les existències de combustible "disminuïen ràpidament" i que les pròximes setmanes serien "realment difícils".