L'assassinat d'un líder independentista sikh desferma una tempesta diplomàtica
El Canadà responsabilitza els serveis secrets de l'Índia de la mort d'un líder a la Columbia Britànica
LondresEl primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha formulat una acusació molt greu que ha provocat una espiral creixent de retrets mutus amb l'Índia. En una compareixença extraordinària al Parlament aquest dilluns a darrera hora de la tarda, Trudeau ha assegurat, indignat, que els serveis d'intel·ligència del seu país havien trobat "indicis creïbles" segons els quals hi hauria un "vincle potencial entre agents del govern de l'Índia i l'assassinat d'un ciutadà canadenc", el juny passat a la localitat de Surrey, a la Columbia Britànica, a l'oest del Canadà.
Hardeep Singh Nijjar, de 45 anys, líder independentista sikh, va ser abatut a trets per dos homes emmascarats mentre era a l'aparcament d'un temple sikh. En la compareixença a la cambra, Trudeau va afirmar que l'acció era una "violació inacceptable de la sobirania [canadenca]", i que havia expressat la seva queixa al primer ministre indi, Narendra Modi, "en termes clars, personalment i directament", durant la cimera del G20, els dies 9 i 10 de setembre. El Canadà va procedir a l'expulsió del país del responsable de la intel·ligència índia a l'ambaixada d'Ottawa.
De fet, durant la reunió dels líders del G20 només es va poder veure Trudeau i Modi xerrar, durant cinc minuts, en un apart, com a culminació d'una freda encaixada de mans. Poc abans de volar a l'Índia, el primer ministre canadenc havia donat ordre d'aturar les converses sobre la signatura d'un acord de lliure comerç entre els dos països.
La reacció de l'ultranacionalista Modi no s'ha fet esperar. El seu govern ha respost ordenant l'expulsió, aquest mateix dimarts, d'un alt càrrec diplomàtic del Canadà. El ministeri d'Exteriors indi, Vinay Mohan Kwatra, ha qualificat les acusacions d'"absurdes", i motivades per raons polítiques. "El primer ministre canadenc va fer denúncies similars al nostre primer ministre i van ser totalment rebutjades. Som una organització política democràtica amb un fort compromís amb l'estat de dret".
"Terrorista" des del 2020
Sigui com sigui, l'alt comissionat del Canadà a l'Índia –equivalent a l'ambaixador– ha estat convocat per ser informat de la decisió del govern de Modi. El diplomàtic haurà d'abandonar el país els dies vinents, mesura que reflecteix "la preocupació creixent sobre la interferència de diplomàtics canadencs en els assumptes interns indis", segons el comunicat de Nova Delhi.
Des del 2020, l'Índia acusava Nijjar de terrorisme per defensar la creació de l'estat independent del Khalistan (la terra dels purs, en panjabi) per a la minoria sikh a l'estat indi del Panjab, al nord-est del país, fronterer amb el Pakistan. D'acord amb el govern de Nova Delhi, Nijjar, que va emigrar al Canadà el 1997, tenia vincles amb Khalistan Tiger Force, grup que fa campanya per la secessió. Els seus partidaris han qualificat les acusacions d'"infundades" i han assegurat que Nijjar ja havia rebut amenaces pel seu activisme. Mitjans de comunicació indis progovernamentals han assegurat en els darrers mesos que el líder sikh treballava per l'organització d'un referèndum no oficial sobre la fundació de nou estat. Nijjar és la tercera figura destacada del moviment sikh que ha mort inesperadament en els darrers mesos.
L'Índia acusa tradicionalment els sikhs de promoure actes terroristes. El Canadà té una colònia d'1,8 milions de ciutadans d'origen indi, dels quals, uns 770.000 són sikhs. És la més gran diàspora del món d'aquesta religió. La crida dels independentistes sikhs per formar l'estat del Khalistan han afectat les relacions entre Ottawa i Nova Delhi en els darrers anys. Trudeau sempre s'ha mostrat partidari de la defensa de la llibertat d'expressió i del dret de protesta, cosa que Nova Delhi interpreta com una intromissió en els "afers interns" de l'Índia, en tant que els sikhs són, presumptament, una amenaça per a la integritat territorial del país.
La matança del 1984
El moviment pro Khalistan es remunta al moment en què l'Índia va aconseguir la independència de l'imperi britànic, el 1947. Alguns grups sikhs van començar a exigir un nou estat per als membres d'aquesta fe, una minoria religiosa que representa al voltant del 2% de la població de l'Índia. Durant la dècada dels 80, el separatisme sikh va viure el seu punt àlgid al Panjab. Però també va patir la màxima repressió per part de Nova Delhi. Entre l'1 i el 10 de juny de 1984, la llavors primera ministra, Indira Gandhi, va voler acabar per la força amb l'ocupació del Temple Daurat de la ciutat d'Amrítsar, al Panjab, per part del militant sikh Jarnail Singh Bhindranwale i altres líders separatistes.
Abans, el 1973, activistes sikhs havien presentat al govern indi la resolució Anandpur Sahib, un seguit de peticions per a una autonomia més gran per al Panjab. La proposta va ser rebutjada pel govern indi. El juliol de 1982, Harchand Singh Longowal, el president del partit polític sikh Shiromani Akali Dal, va convidar Bhindranwale, que estava en cerca i captura, a establir-se al Temple Daurat per evadir l'arrest. El juny de 1984, després que les negociacions amb els militants per a la rendició i lliurament a les autoritats fracassessin, la primera ministra Indira Gandhi va ordenar a l'exèrcit que entrés al temple. Altres llocs sagrats per als sikhs van ser igualment violats. El resultat de l'operació va ser de més de 400 morts. Cinc mesos després, dos dels guardaespatlles de Gandhi, de religió sikh, van assassinar-la, fet que va provocar els coneguts com a disturbis antisikhs per tot el país. Hi van morir més de 3.000 persones. Deu anys després, el moviment sikh a l'interior de l'Índia va ser massacrat. Majoritàriament, és la diàspora la que ara porta a terme la reivindicació independentista.
Al Regne Unit, la comunitat sikh –poc més de mig milió de persones– també fa crides periòdiques a l'establiment d'un estat independent. Però alguns membres de la comunitat han manifestat aquest dimarts que tenen por davant les accions del govern Modi i la manca de voluntat política de defensar-los per part de l'executiu britànic. Acusen el primer ministre Rishi Sunak, d'origen indi, de mirar cap a una altra banda perquè, en aquests moments, el Regne Unit negocia un tractat de lliure comerç amb Nova Delhi.