L'assassinat d'un activista a mans de la policia palestina inflama el malestar contra Abbas
La mort de Nizar Banat, conegut per les seves crítiques a l'Autoritat Palestina, qüestiona la legitimitat del règim de Ramal·lah
BarcelonaPalestina ha viscut els últimes dies una onada de protestes contra el govern que lidera Mahmud Abbas, arran de la mort, dijous, de l’activista Nizar Banat mentre es trobava sota la custòdia de la policia palestina. Banat s’havia fet molt popular pels seus vídeos a YouTube en què denunciava la corrupció dins l’Autoritat Palestina i també la seva col·laboració en matèria de seguretat amb Israel.
Segons van explicar els seus familiars, dijous a la matinada un escamot d’almenys 25 d’agents de la policia palestina va entrar a la casa d’Hebron on vivia i, mentre dormia, li van tirar tres llaunes de gas lacrimogen i el van apallissar abans d’arrossegar-lo inconscient dins d’un vehicle. Hores més tard es feia oficial la notícia de la seva mort i les xarxes es van començar a omplir de les imatges del seu cos inert i desfigurat pels blaus. Nizar havia impulsat la seva pròpia candidatura a les eleccions de l’Autoritat Palestina que estaven previstes per al mes passat però que Mahmud Abbas va posposar sine die.
Al saber-se la notícia de la mort de Banat sota custòdia policial, en diverses localitats de Cisjordània es van produir manifestacions massives al crit de “Ves-te’n, ves-te’n, Abbas!” i “El poble vol la caiguda del règim!”, la consigna que va ressonar als carrers de diversos països del món àrab en l’onada revolucionària del 2011, que va passar de llarg per als palestins. La policia palestina va reprimir les protestes amb bales de goma, gasos i pals de fusta. Un exemple de com l’Autoritat Palestina, que no té competències per gestionar efectivament un estat que serveixi a la gent, s’ha convertit en un aparell més de repressió interior per impedir una nova revolta popular, com la intifada del 1989.
Divendres, desenes de milers de persones van acudir al funeral de l’activista, celebrat a Hebron, i l’acte es va acabar convertint en una nova protesta massiva contra l’Autoritat Palestina. Les manifestacions es van repetir dissabte en diferents ciutats de Cisjordània i van ser especialment nombroses a Ramal·lah, on milers de persones van sortir als carrers. La policia hi va respondre llançant gasos lacrimògens i colpejant manifestants i també alguns periodistes. Part dels agents es van infiltrar a la protesta vestits de paisà per impedir que arribés davant la seu governamental, l'edifici de la Mukhata, com pretenien els manifestants. No s’ha donat informació sobre el nombre de ferits o detinguts.
El portaveu dels serveis de seguretat de l’Autoritat Palestina, Talal Dweikat, va demanar dissabte a la població que esperés a conèixer els resultats de la investigació que s’ha obert per aclarir els fets a l’entorn de la mort de Banat. De moment, el resultat de la primera autòpsia ha revelat que l’activista, un fuster de 43 anys, va morir de manera “no natural”, i que tenia fractures i blaus per tot el cos, segons van explicar fonts mèdiques, que van destacar que no hi ha indicis que la víctima tingués cap problema de salut.
L'Autoritat Palestina, deslegitimada
La mort de Banat ha tornat a posar en qüestió la legitimitat interna de l'Autoritat Palestina. La idea que algú ordenés matar un activista polític pacífic per silenciar les seves crítiques al règim d'Abbas, que va ser elegit el 2005 i va perdre les eleccions del 2007 davant Hamàs, però ha continuat al poder fins ara, ha suposat un terratrèmol. Sahan Jabrin, de la fundació Al-Haq pels Drets Humans, alerta que una part important dels palestins no se senten representats pel govern d'Abbas: "Hi ha tota una població exclosa de la participació política, i això afebleix el poble palestí i la seva lluita contra el colonialisme i per la independència: la gent n'està farta i ja no creu en el sistema polític, i això només pot portar a explosions".
Per a Jean Pierre Filiu, arabista de SciencesPo, la nova generació palestina nascuda després dels Aacords d'Oslo del 1993 "només ha vist intensificar-se la colonització israeliana" i no confia en les direccions tradicionals. "Hi ha un descrèdit que afecta el conjunt dels dirigents palestins", explica. "Mahmud Abbas, als seus 86 anys, s'aferra a la presidència de l'Autoritat Palestina, tot i que el seu mandat fa més d'una dècada que ha expirat. Mohamed Dahlan, dissident de Fatah i exiliat a Abu Dhabi, ha sigut sostingut pels Emirats Àrabs Units, que acaben de signar un acord de normalització amb Israel. Ismail Haniye, líder de Hamàs, s'ha autoexclòs des que el 2019 va decidir instal·lar-se a Qatar. I pel que fa a Mansour Abbas, líder d'un partit islamista amb representació al Parlament israelià, acaba de signar un acord de govern amb un govern presidit pel portaveu de la colonització israeliana".
