L'ascens de Le Pen: de 8 a 89 diputats
L'extrema dreta aconsegueix un resultat històric i tindrà grup propi a l'Assemblea per primera vegada en 36 anys
ParísNi en les previsions més optimistes el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen comptava amb un resultat tan exorbitant. A les eleccions legislatives de diumenge, el partit d’extrema dreta va aconseguir 89 escons, una xifra molt superior a la que preveien les enquestes, que li atorgaven entre 20 i 50 diputats. En l’anterior legislatura, Le Pen només tenia 8 escons a l’Assemblea Nacional, un nombre insuficient per tenir grup parlamentari propi. L’extrema dreta ha passat de ser residual a l’Assemblea a ser el tercer grup. Fins i tot podria convertir-se en la principal força de l’oposició si l’aliança electoral de les esquerres, Nupes, no forma grup parlamentari conjuntament.
L’esquerra ha guanyat suport polític respecte al 2017 –també és colossal el creixement de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, que ha passat de 17 a 75 diputats–, però la progressió de l’extrema dreta ha estat la més espectacular de totes. En 89 circumscripcions, més de la meitat dels electors van optar per la ultradreta. Le Pen admetia diumenge a la nit que no s'esperava aquest resultat. “Ens ha sorprès positivament la mobilització dels nostres compatriotes i pel seu desig que la immigració, la inseguretat i la lluita contra l’islamisme no desapareguin de l’Assemblea”, assegurava una pletòrica líder de l'RN.
Feia 36 anys que l’extrema dreta no tenia grup propi a l’Assemblea Nacional. L’últim a aconseguir-ho va ser Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional i pare de l’actual líder del rebatejat com a Reagrupament Nacional. Era el 1986 i el president de l’època, el socialista François Mitterrand, va introduir un canvi a la llei electoral per fer-la més proporcional i augmentar el pes parlamentari dels partits minoritaris. En realitat va ser una maniobra de Mitterrand per donar ales a la ultradreta i, d’aquesta manera, frenar la victòria de la dreta tradicional a les urnes.
Vot dels ciutadans decebuts
L'experiment de Mitterrand no es va repetir. Després del 1986, la ultradreta mai més havia aconseguit grup parlamentari. El creixent suport popular de l'extrema dreta no s’havia traduït en més representació parlamentària perquè el sistema polític francès és poc proporcional. Marine Le Pen, que ara ha concentrat tot el vot de tota l'extrema dreta després del fracàs electoral a les presidencials de l'altre candidat ultradretà, Éric Zemmour, ha aconseguit captar el vot dels francesos decebuts amb la política i amb Emmanuel Macron, que el veuen com una figura de l'elit francesa, allunyada de les preocupacions ciutadanes.
Amb una estratègia per suavitzar la seva imatge i el seu discurs públic –sense abandonar els seus postulats populistes i d'extrema dreta–, Le Pen ha capitalitzat el malestar ciutadà, especialment el dels pobles i les ciutats petites, i el de les regions amb més atur. Votar l'extrema dreta ja no és tabú i Le Pen ho ha sabut explotar al màxim, buscant el vot fins i tot en els electors d'esquerres. Ha aconseguit, davant d'una part dels ciutadans, desdiabolitzar la seva imatge. És una de les claus del seu èxit electoral inesperat.
Adeu al cordó sanitari
Les esquerres han acusat la coalició presidencial de permetre l'avenç de l'extrema dreta al deixar de banda el tradicional cordó sanitari. Retreuen a La República En Marxa de Macron no haver fet una crida prou contundent a evitar el vot a Le Pen. Amb tot, la líder de l'RN està disposada a treure tot el suc a la legislatura que ara comença. Aquest dilluns ha anunciat que deixa la presidència del partit per concentrar-se en la feina parlamentària i donar pas a altres figures de la formació. Le Pen no perd el temps: avui ja ha anunciat la primera proposició de llei que presentarà el FN en les pròximes setmanes. Es tracta d’un text que proposa erradicar l’islamisme.
