L'Argentina envia 'kits' de proves d’ADN a les ambaixades per ajudar a identificar víctimes de la dictadura
La falta de material genètic ha impedit poder posar nom a centenars de restes trobades
BarcelonaEl govern argentí ha enviat milers de kits de tests d'ADN als seus consolats arreu del món en un esforç per posar nom a les víctimes sense identificar assassinades durant la dictadura militar pel terrorisme d'estat dels anys setanta i finals dels vuitanta.
El mes passat les autoritats argentines, en col·laboració amb la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat, el moviment de les Àvies de la Plaza de Mayo i els investigadors de l'equip argentí d'antropologia forense (EAAF), van llançar una campanya internacional pel dret a la identitat amb l'objectiu de posar nom a cada dona, home i infant assassinat per la junta militar.
Després del cop d'estat del 1976, els militars van intentar acabar amb qualsevol oposició fent desaparèixer i assassinant unes 30.000 persones, gairebé totes civils. Els abusos, la violència, i la crueltat a la guerra bruta d'Argentina han causat un profund trauma a la societat. Un exemple de pràctica macabra que es duia a terme era la de mantenir vives les dones preses embarassades fins que donaven a llum i aleshores assassinar-les. Almenys 500 nadons van ser separats dels seus pares empresonats i lliurats a parelles militars sense fills per criar-los com a propis.
Identificar les víctimes de la dictadura és extremadament complex, ja que, per començar, es desconeix on els militars van enterrar els cossos. Després del retorn de la democràcia l'any 1983 es va saber que moltes víctimes estaven enterrades en fosses comunes sense marcar i algunes en cementiris municipals. Altres es van perdre al mar perquè van ser drogades i llançades a l'Atlàntic des d'avions en els anomenats "vols de la mort" organitzats per militars.
L'ADN: l'obstacle per a la identificació
L'any passat l'EAAF, que va ser nominat al premi Nobel de la pau el 2020, va iniciar una campanya per identificar unes 600 restes recuperades els anys posteriors a la guerra en cementiris de Buenos Aires, Tucumán, Santa Fe, i d'altres repartits arreu del territori. Es creu que totes són persones desaparegudes, però la falta de dades genètiques impedeix verificar-ho. "La història de cada persona és important i sabem que els cossos que estan al nostre laboratori esperen que els seus familiars els vinguin a buscar. No obstant això, entenem que cada persona té els seus temps i que les generacions van canviant", va expressar en una entrevista a Página/12 Luis Fondebrider, membre fundador i director executiu del Laboratori de Genètica Forense d'EAAF.
Ara la recerca de les famílies dels "desapareguts" s'ha ampliat a escala internacional. El govern ha donat instruccions a les ambaixades i consolats argentins per ajudar a trobar parents que puguin aportar material genètic per ajudar en la identificació. Els primers kits de recollida d'ADN van arribar fa dues setmanes al consolat general argentí de Roma.
S'espera que les proves a Itàlia revelin moltes de les identitats que falten. Centenars de milers d'italians van emigrar a l'Argentina a finals del segle XIX i principis del segle XX i gairebé 700.000 argentins tenen la doble nacionalitat. Molts italians també van viatjar a l'Argentina durant la dictadura militar per unir-se a la resistència contra el règim d'extrema dreta. L'octubre del 1982 el diari italià Corriere della Sera va publicar una llista de 297 italians de 17 a 29 anys desapareguts a l'Argentina.
El cas d'Azucena Villaflor
Trobar i identificar els cossos és una tasca molt feixuga i difícil de dur a terme. El cas d'Azucena Villaflor ho exemplifica. Va ser la fundadora de Madres de Plaza de Mayo, un grup de mares de desapareguts que es van enfrontar a la junta militar exigint conèixer el destí dels seus fills. Ella mateixa va ser segrestada i després llançada al mar el desembre del 1977.
El cos de Villaflor es va trobar en una platja argentina poc després i va ser enterrat per la policia local en una tomba sense identificar. No va ser fins al 2003 que es va certificar l'assassinat després que l'equip de Somigliana trobés el lloc on era enterrada.
L'equip d'EAAF ha aplicat la seva experiència a l'Argentina en altres llocs, identificant víctimes d'execucions i genocidis a tot el món: Bòsnia i Hercegovina, Àfrica, Mèxic i Àsia, inclosa la identificació del cos de Che Guevara, el revolucionari cubanoargentí, a Bolívia. També van participar en el cas dels 43 estudiants massacrats a Ayotzinapa el 2014, a causa de la guerra de les drogues de Mèxic, per petició de les famílies de les víctimes.
