L'annexió a Rússia dels territoris ucraïnesos explicada en tres minuts

BarcelonaEmpantanat en el front militar i diplomàtic, i amb un malestar intern evident, Vladímir Putin ha optat per la fugida endavant. L'annexió de les quatre regions ucraïneses que estan parcialment ocupades pel Kremlin formava part del guió previst, però no deixa de ser una decisió irreversible que li complica les opcions de fer marxa enrere, o almenys de corregir el rumb per mirar de salvar la cara en una guerra on es juga el seu futur i probablement el del seu règim. Formalment, per al Kremlin, l'ofensiva ucraïnesa per recuperar els territoris ocupats per les tropes russes serà considerada un atac contra el seu territori. La guerra entra en una nova fase, més incerta que mai.

Què busca Putin amb l'annexió?

Des de principis de setembre, Rússia no ha deixat de perdre terreny davant els avenços de les tropes ucraïneses, que ara compten amb armament sofisticat d'Occident. Les tropes russes s'han hagut de retirar –en molts casos en desbandada, abandonant arsenals sencers que han estat capturats pel seu enemic– de bona part de la regió de Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, i també han retrocedit a Lugansk i Donetsk, on ha cedit localitats ocupades des de l'inici de la invasió. Declarant aquests territoris com a part de la federació russa, Moscou busca passar d'agressor a agredit i amenaça amb una escalada militar que podria incloure armament nuclear tàctic o altres armes no convencionals, si Kíiv no s'avé a un alto el foc i acata els fets consumats. Des del punt de vista militar, Putin sembla intentar alentir l'ofensiva ucraïnesa per guanyar temps i reagrupar les seves forces. Els primers reservistes mobilitzats en el decret de militarització de la setmana passada tot just comencen a arribar als territoris ucraïnesos ocupats.

Quin territori s'ha annexionat?

No queda clar. Els límits administratius de les províncies annexionades no corresponen amb el territori que controla sobre el terreny. Lugansk està sota control de Moscou, però no és així a Zaporíjia –un 70% està en mans de les forces russes– ni a Donetsk, on Rússia controla aproximadament la meitat de la província. De fet, aquest divendres, el líder pro-rus d'aquesta regió, Denís Puixilin, ha alertat que l'exèrcit ucraïnès ha envoltat pràcticament tota la ciutat de Liman, sota control rus des del maig, un important nus ferroviari que condueix als principals bastions ucraïnesos a la zona, Kramatorsk i Sloviansk. Si la localitat és recuperada en la contraofensiva ucraïnesa, el Kremlin tindrà moltes dificultats per evitar més avenços de Kíiv dins del Donbass. 

Qui reconeix l'annexió?

Només Síria i Corea del Nord van reconèixer formalment la independència de Donetsk i Lugansk, proclamada i reconeguda pel Kremlin tres dies abans de la invasió d'Ucraïna. També ho van fer Abkhàzia i Ossètia dels sud, dos estats sense reconeixement internacional. La UE, els Estats Units i l'ONU ja han dit que no consideren vàlids els referèndums d'annexió a Rússia. Amb l'annexió, Putin pretén pressionar Occident perquè accepti els fets consumats i pressioni Kíiv –que depèn del seu armament– a una negociació que impliqui cedir territori. Difícilment Zelenski podrà acceptar-ho, això, quan les enquestes mostren que la immensa majoria d'ucraïnesos veuen qualsevol concessió només com la preparació d'una nova guerra. És el que va passar el 2014 després de l'annexió russa de Crimea i l'ocupació de facto de les repúbliques autoproclamades del Donbass.

I ara què?

Aquesta és ara la gran pregunta. Un cop el Tribunal Constitucional i la Duma russos hagin ratificat els decrets, el Kremlin podrà dir que el seu territori està sota atac ucraïnès. No seria el primer cop, perquè Moscou ja ha dit que ha estat atacat a Crimea i a la localitat de Belogorod, a pocs kilòmetres de la frontera amb Ucraïna, però el missatge és que ara va de bo. Putin encara té moltes opcions sobre la taula, com recórrer a armament no convencional o simplement intensificar els atacs contra població o infraestructures civils amb els míssils de què encara disposa, com ha passat aquesta matinada a Zaporíjia. També pot fer maniobres nuclears sense causar danys (llançaments al mar o al cel), o fins i tot fer servir armament nuclear tàctic. A casa també pot prendre mesures per pal·liar el seu principal problema: la manca d'homes al front. Pot tancar les fronteres als homes en edat militar, decretar la mobilització general i dictar la llei marcial allà on les protestes contra el reclutament són més evidents.