Fracassa el primer intent de negociació d'alt nivell entre Rússia i Ucraïna

BarcelonaUn fracàs total. La primera reunió d'alt nivell entre els governs rus i ucraïnès ha durat menys de dues hores i ha acabat sense cap avenç. A la roda de premsa posterior, el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha repetit punt per punt el mateix argumentari que va fer servir el president rus, Vladímir Putin, per justificar la invasió a Ucraïna, que encara considera "una operació militar especial" per "desnazificar" el país i no una guerra o una invasió. L'esperat alto el foc no s'ha ni tan sols discutit, però no s'han tallat les comunicacions. Els dos bàndols han dit que continuarien parlant i Lavrov fins i tot no ha descartat que es pugui arribar a fer una reunió al més alt nivell, entre Putin i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, tal com demana la part ucraïnesa.

Lavrov ha tornat a acusar Ucraïna d'estar desenvolupant armes químiques i biològiques amb l'ajuda dels Estats Units, una acusació que des dels governs occidentals es veu com una excusa que podria donar peu al Kremlin a desplegar les seves pròpies armes químiques a Ucraïna. De fet, la ministra d'Exteriors britànica, Liz Truss, va expressar una gran "preocupació per l'ús potencial d'armes químiques a Ucraïna". Se sumava a la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, que en un tuit també va apuntar: "Ara que Rússia ha fet aquestes acusacions falses i la Xina s'ha sumat a la propagada, hauríem d'estar molt atents a la possibilitat que Rússia utilitzi armes químiques i biològiques a Ucraïna".

Les acusacions de què parlava Psaki les ha repetit aquest dijous Lavrov. "Per descomptat, els nord-americans ho han fet en un profund secretisme, de la mateixa manera que treballen en altres països del territori postsoviètic: creant els seus laboratoris biològics militars, al llarg del perímetre de la Federació Russa i també de la República Popular de la Xina”, ha dit un cop acabada la trobada, celebrada en un balneari d'Anatòlia, a Turquia, sota els auspicis del president turc, Recep Tayyip Erdogan. La reunió ha arribat després de tres rondes de converses entre delegacions dels dos països en territori bielorús i que no havien aconseguit gaires progressos.

Però al marge d'aquesta reunió, diversos dirigents europeus han mantingut contacte telefònic aquest dijous amb el president de Rússia i el d’Ucraïna. Qui ha parlat tant amb Putin com amb Zelenski és el president de França, Emmanuel Macron, que després de conversar-hi veu complicat que ara hi hagi una solució diplomàtica: "Estic preocupat i soc pessimista". Macron ha afegit que Europa "s'ha de preparar per a totes les possibilitats" i, tot i que el president francès continuarà amb el diàleg amb Putin, descarta que sigui "un escenari realista" acordar un alto el foc.

El fracàs dels corredors humanitaris

Sobre el terreny, han tornat a fracassar els corredors humanitaris que pretenien evacuar civils des de les ciutats encerclades per les forces militars russes. Aquest matí, la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, anunciava un acord amb Moscou per obrir corredors en set ciutats, inclosa Mariúpol, que pateix un setge brutal des de fa dies al qual ahir es va afegir un bombardeig rus sobre un hospital maternoinfantil que va deixar almenys tres morts, entre ells un nen. En aquest sentit, Lavrov ha acusat la premsa occidental de "manipular" la informació. Segons ell, totes les infermeres havien estat evacuades de l'hospital i les instal·lacions havien estat ocupades per l'anomenat batalló Azov, una força militar de perfil neonazi que, segons Moscou, combat donant suport a l'exèrcit ucraïnès. El que queda clar, doncs, és que ha vingut a dir que Rússia va atacar l'hospital deliberadament.

Mentrestant, Veresxuk explicava que el corredor a Mariúpol estava totalment bloquejat i que "per quart dia consecutiu" no s'havia aconseguit tampoc fer arribar aigua, aliments i medicines a la ciutat, perquè el comboi d'ajuda s'enviava a través del mateix corredor però en sentit contrari, des de la ciutat de Zaporíjia. Tampoc s’ha garantit el corredor humanitari a Izíum, on només han pogut abandonar la ciutat 1.600 civils. En canvi, almenys sí que funcionaven els corredors per evacuar civils des dels afores de Kíiv. A Sumi també han pogut sortir més de 12.000 ucraïnesos en autobusos i cotxes, va dir el servei d’emergències estatal. Fins ara s'han evacuat 400.000 persones de zones de combat, segons el ministeri de l'Interior ucraïnès.

El discurs de Lavrov no havia canviat gens després de la curta trobada d'aquest dijous: insistia que hi hauria alto el foc només quan Ucraïna complís totes les condicions russes, que passen entre altres coses per desistir d'entrar a l'OTAN i reconèixer l'annexió russa de Crimea i la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, a l'est del país. Kíiv ja s'ha compromès fa dies a abandonar la idea d'entrar a l'OTAN, i el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, denunciava que el que demanava Moscou era "una rendició".