L'alcaldessa de París es llança a la cursa electoral amb poques opcions d'arribar a l'Elisi

París"Estic preparada”, assegurava aquest diumenge la socialista Anne Hidalgo per anunciar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de França del 2022. Hidalgo, de 62 anys i alcaldessa de París des del 2014, s’ha llançat a la cursa de la presidència en un acte a Rouen (Normandia) fent una crida a superar les divisions i restablir la unitat del país. Les enquestes li donen poques opcions de fer fora Emmanuel Macron de l’Elisi, però l’alcaldessa de la capital confia en captivar el vot de les esquerres amb un discurs marcat per la defensa de la igualtat d’oportunitats, la reconciliació i l’ecologisme. 

El principal problema per a Hidalgo és un panorama electoral molt fragmentat, amb almenys quatre candidats més d’esquerres: el líder de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, l’exsocialista Arnaud Montebourg, el comunista Fabien Roussel i un candidat ecologista que ha de sortir de les primàries del partit. El sistema electoral francès de dues voltes, en què només passen a la segona els dos candidats més votats, complica les opcions dels aspirants quan n’hi ha molts d’un mateix espectre polític. Per ara, la intenció de vot d’Hidalgo a la primera volta amb prou feines arriba al 8%, davant del 12% de Mélenchon, el 24% de Macron i el 23% de la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Només la renúncia o reagrupació d’alguna candidatura d’esquerres donaria alguna opció a Hidalgo. 

Reivindicació dels orígens

La socialista ha intentat aquest diumenge començar a distanciar-se del seu paper d’alcaldessa presentant la seva candidatura fora de París i envoltant-se de col·laboradors que coneixen el territori, com l’alcaldessa de Nantes, Johanna Rolland, que serà la seva directora de campanya. Anne Hidalgo, nascuda a Cadis i filla d’exiliats republicans, ha deixat clar que vol fer el salt a la política nacional fent bandera dels seus orígens. “El meu pare, obrer de les drassanes de Cadis, i la meva mare, cosidora, van triar França per oferir-nos una educació i un futur a la meva germana i a mi. El meu avi, un republicà condemnat a mort per un tribunal franquista, va conèixer el dolor de l’exili i la presó i va transmetre al meu pare l’amor per França”, ha recordat aquest diumenge. “Vaig esdevenir francesa als 14 anys i encara guardo el decret de naturalització com a símbol de la meva adhesió a la nostra república francesa”, ha dit. 

A set mesos de les eleccions, l’alcaldessa de París aspira a capgirar els sondejos oferint “diàleg” i “respecte” per superar les “crisis múltiples” que travessa França. Hidalgo promet augmentar els salaris dels treballadors públics i exportar al conjunt del país la seva gestió mediambiental a la capital, polítiques allunyades dels candidats amb més possibilitats d'aconseguir la victòria a l’abril. Mentre el president de França encara no ha arrencat la precampanya i intenta que la seva gestió de la crisi sanitària no li passi factura electoral, l'extrema dreta ja es mobilitza.

Le Pen, en campanya

Le Pen no perd el temps. Aquest diumenge ha anunciat que cedeix la presidència del partit, Reagrupament Nacional, al seu número dos, l’eurodiputat Jordan Bardella, per centrar-se en la carrera electoral. La líder d’extrema dreta ha destacat que la seva prioritat és el control de la immigració i pretén suprimir per als estrangers la possibilitat d’adquirir la nacionalitat francesa automàticament –per exemple, al casar-se amb un francès–. També promet privatitzar la radiotelevisió pública. 

Aquesta setmana, Le Pen ha presentat el primer lema de la seva precampanya, un missatge directe per a Macron: davant polítiques que l’extrema dreta considera una forma d’autoritarisme –com les mesures per controlar la pandèmia–, Le Pen apel·la a La marsellesa amb la frase “Llibertat, llibertat estimada”. És un lema molt semblant al que ha utilitzat a Espanya la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, durant la pandèmia per criticar la gestió del govern de Pedro Sánchez.

En la cursa cap a l’Elisi, les enquestes situen Macron i Le Pen a la segona volta, com a les últimes eleccions, i pronostiquen que el president revalidaria la victòria. En aquest sentit, Marine Le Pen també es podria veure perjudicada per la fragmentació electoral de l’extrema dreta: fa mesos que s’especula amb l’aparició d’un nou candidat que competiria directament amb la candidata del Reagrupament Nacional. Es tracta d’Éric Zemmour, un polèmic periodista i tertulià cèlebre per les seves posicions extremistes.