L'alcalde de Londres força la dimissió de la cap de Scotland Yard en plena investigació del Partygate

LondresCressida Dick, cap de la policia metropolitana de Londres (Met), ha dimitit aquest dijous al vespre com a número 1 de Scotland Yard, menys de deu hores després que, en una entrevista radiofònica amb BBC London, digués que no tenia "cap intenció" de presentar la renúncia tot i la pressió a què estava sent sotmesa en els últims dies arran de diferents escàndols que han acabat d'impactar fortament en el prestigi d'una força ja prou desprestigiada. La publicació la setmana passada d'un informe molt perjudicial per a la Met relatiu al comportament misogin, racista, violent i corrupte de 14 oficials de la comissaria de Charing Cross, al centre de la capital britànica, va ser, possiblement, la gota que va fer vessar el got. Tant és així que l'alcalde londinenc, Sadiq Khan, va donar un ultimàtum a Dick perquè revertís la situació i li presentés un pla efectiu i urgent amb què combatre el que havia qualificat de "pèrdua de la confiança" de la ciutadania en la Met.

Khan ha assegurat aquest dijous al vespre que no està "satisfet amb la resposta de la comissionada", tenint en compte que li havia "deixat molt clara l'envergadura del canvi necessari per reconstruir la confiança dels londinencs en la Met i per eliminar el racisme, el sexisme, l'homofòbia, l'assetjament, la discriminació i la misogínia que encara hi ha".

Per la seva banda, en un comunicat, Dick ha admès que no té la confiança de Khan: "Després d'haver contactat amb l'alcalde, és evident que ja no té prou confiança en el meu lideratge per continuar. No m'ha deixat cap més alternativa que fer-me a un costat com a comissària en cap del servei de la Policia Metropolitana".

Amb quaranta anys de servei en una força policial que té 43.000 agents, Dick es va convertir el 2017 en la primera dona que la liderava. Encara tenia dos anys de contracte al davant després que se li renovés el setembre passat, per bé que va ser més per la falta d'un candidat clar a la successió, i pel suport específic del primer ministre, Boris Johnson, que no pas perquè comptes amb el vistiplau de l'alcalde. Entre el seu historial hi ha el fet d'haver sigut la cap de l'operatiu que, arran d'una errada d'identificació, va acabar amb la vida del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes, dies després dels atemptats jihadistes del juliol del 2005 contra la xarxa de transport públic de Londres. Els agents de Scotland Yard van creure que era un terrorista fugitiu que el dia abans, el 21 de juliol, havien intentat fer esclatar més bombes al metro com havia passat el dia 7 del mateix mes, i van acabar amb la seva vida. Era innocent.

Errors de judici en relació amb la investigació del Partygate –les festes durant el confinament a Downing Street–, altres escàndols que estan sent investigats de nou tant per la mateixa policia com per comissions independents i que auguren més revelacions perjudicials per al prestigi de Scotland Yard, i el segrest, violació i assassinat de l'executiva de publicitat Sarah Everard, de 33 anys, l'any passat a mans d'un membre del cos –a banda de la manera amb què va respondre a les protestes organitzades– havien deixat Dick en una posició pràcticament insostenible. Només la inèrcia la mantenia ja en el càrrec.

La renúncia forçada de Cressida Dick arriba en un moment políticament explosiu perquè la Met investiga més de cinquanta persones presumptament implicades en el Partygate, entre altres el primer ministre, Boris Johnson, i la seva dona, Carrie. Del resultat de la investigació pot dependre el futur del premier. De comú acord amb Khan, la fins ara número 1 de Scotland Yard es mantindrà en el càrrec durant unes poques setmanes, mentre s'esculli la persona que la rellevarà. A les mans de Dick, doncs, hi ha la potestat de decidir si la investigació s'allarga prou perquè sigui una patata calenta per al seu successor o bé si serà el seu darrer acte com a comissionada. És sabut que Johnson no compartia el desig de Khan de substituir Dick, i ara podria caure en la temptació d'intervenir en una designació que, formalment, correspon la ministra de l'Interior i que, tàcitament, ha de comptar amb el suport de l'alcalde.