L’agent taronja de la Guerra del Vietnam ressona ara a França

ParísAls seus gairebé 80 anys, Trân Tô Nga mena l’últim combat de la seva vida marcada per la Guerra del Vietnam. Aquesta francovietnamita, nascuda a la Indoxina del 1942 sota l’ocupació francesa, no ha tirat la tovallola davant el seu particular Goliat: una llarga llista de multinacionals de la indústria química entre les quals hi ha les americanes Dow Chemical i Monsanto, avui propietat de l’alemanya Bayer. Fa sis anys que Trân Tô Nga es bat perquè s’asseguin al banc dels acusats, una lluita personal per una causa col·lectiva que va aconseguir aquest 25 de gener, data d’obertura de la vista oral al tribunal d’Évry, als afores de París. Acusa aquests mastodonts de l’agroquímica d’haver fabricat i comercialitzat l’agent taronja, un dels defoliants més utilitzats durant la Guerra del Vietnam, un producte altament tòxic que agafa el nom del color de la línia pintada sobre els barrils que contenien el producte.

Avions de l’exèrcit nord-americà van utilitzar milions de litres d’aquesta substància química per arrosar més de dos milions d’hectàrees de boscos i terres de l’antiga Indoxina entre el 1961 i 1971. D’aquesta manera volien impedir que els combatents de les forces resistents s’hi amaguessin i, de retruc, els deixaven sense collita i, per tant, sense menjar. Però l’agent taronja, que conté dioxina, no només va matar la vegetació, sinó que també va contaminar les aigües i a poc a poc va infiltrar-se en la cadena alimentària fins a arribar als humans. Segons un estudi realitzat per un equip de la Universitat de Colúmbia de Nova York i publicat a la revista Nature l’abril del 2003, entre 2,1 i 4,8 milions de vietnamites hi van estar exposats directament.

I amb els anys s’ha sabut que la dioxina és un alterador endocrí que ja hauria afectat fins a quatre generacions de famílies del Vietnam, entre les quals hi ha la de Trân Tô Nga, provocant càncers, mortalitats neonatals i malformacions congènites. La mateixa Nga és diabètica de tipus 2, té hipertensió i ha tingut tuberculosis, entre altres patologies. La seva filla gran, que va néixer amb una cardiopatia congènita, es va morir quan tenia poc més d’un any i les altres dues filles també van néixer amb alguna patologia que es relaciona amb la dioxina.

Madame Trân Tô Nga, que va exposar-se a aquest defoliant quan va prendre partit per seguir el Front Nacional d’Alliberament del Vietnam per l’agència d’informació Giai Phong, vol que la justícia reconegui que les seves patologies les va provocar l’agent taronja. De fet, Nga ha pogut portar aquest cas davant els tribunals de França -on viu des de principis dels anys 90- perquè la llei permet a un ciutadà gal demandar una persona física o moral estrangera per fets que s’han comès fora de l’Hexàgon. Mentre que els veterans nord-americans -que també es van contaminar sense saber-ho- van arribar a un acord al seu país per ser indemnitzats, els vietnamites no han rebut mai cap reconeixement d’ordre jurídic. És per tot això que la septuagenària encarna un símbol de resistència i un bri d’esperança per a milions de víctimes vietnamites de l’agent taronja, que veuen en ella l’última oportunitat perquè es faci justícia.

L’estratègia de defensa de les multinacionals, que compten amb una trentena d’advocats, se centra en argumentar que no es poden fer responsables de la utilització que el govern nord-americà va fer dels seus productes. En canvi, els tres advocats de Trân Tô Nga asseguren que aquestes companyies “tenien un marge de maniobra i una capacitat de decisió en la seva fabricació”.

Discriminació

També defensen que hi ha una causalitat directa entre l’agent taronja i les malalties que ha desenvolupat la seva clienta. Ho justifiquen amb les indemnitzacions que han rebut els veterans nord-americans. “Als Estats Units s’ha establert un règim d’indemnització per la via legislativa en benefici dels veterans nord-americans. N’hi ha prou que un d’ells provi que estava al Vietnam de tal a tal data i que hagi desenvolupat una patologia que figura en la llista per rebre una indemnització”, explica el lletrat Bertrand Repolt. Per tant, “el govern nord-americà reconeix aquesta causalitat pels seus veterans, però no fa res per les víctimes vietnamites”, replica.

És la primera vegada que s’arriba a la vista oral en un procés en què s’ataca gegants agroquímics per l’agent taronja. És per això que alguns ja han qualificat aquest judici d’històric. S’haurà de veure si el veredicte, fixat per al 10 de maig, també ho és.