Israel i Hamàs acorden quatre dies de "pausa humanitària": totes les claus de l'acord

Barcelona / LondresDimecres gairebé a les tres de la matinada, el govern que dirigeix Benjamin Netanyahu ha aprovat l'acord per a una treva de quatre dies amb Hamàs, que ha de possibilitar un intercanvi de presoners amb el grup jihadista. El pacte arriba després de 14.000 morts a Gaza en sis setmanes i mitja de bombardejos israelians i estava previst que entrés en vigor a partir d'aquest dijous a les 10 hores, segons van confirmar dimecres les dues parts. Però aquest matí de dijous, Israel anunciava que "l'inici de l'alliberament tindrà lloc segons l'acord original entre les dues parts, no abans de divendres". Es retardava així almenys un dia també l'esperat alto el foc.

La treva és una "pausa humanitària" que ha de permetre l'alliberament de 50 ostatges, segrestats des de l'atac del 7 d'octubre de Hamàs, que segons les autoritats israelianes seran menors i dones. Aquesta pausa podria allargar-se: per cada deu ostatges que Hamàs alliberi de més hi haurà un dia més de pausa. A canvi, seran alliberats d'entrada 150 presoners palestins, també dones i menors –Israel ja ha publicat una llista amb 300 noms de presoners candidats a ser alliberats–. L'acord inclou l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, que la UE s'ha compromès que sigui massiva. Segons Hamàs, les forces israelianes no entraran amb vehicles militars a Gaza –tot i que ja hi són– ni detindran ningú. Qatar i Egipte han mediat en la negociació.

Les Forces de Defensa d'Israel han explicat que aquest vespre de dimecres esperen rebre la primera llista de noms dels ostatges que Hamàs alliberarà demà a partir de les 10 del matí. Un cop la rebin, no la faran pública, i el govern de Netanyahu finalitzarà la confecció de la llista de presoners palestins que alliberaran i la passarà a Hamàs per a la seva aprovació. Si les dues parts entenen que les persones que apareixen a les llistes s'adeqüen als termes de l'acord, els captius seran entregats a la Creu Roja, que serà qui efectuarà l'alliberament. Les famílies dels ostatges no seran informades per avançat del seu alliberament per estalviar-los patiment mentre dura tot el procés. Tot i així, segons el Haaretz, Israel canviaria aquesta política en cas que Hamàs fes públics els noms.

 Dalal Iriqat, professora de resolució de conflictes, diplomàcia i estratègia de la Universitat Àrab Americana de Palestina, considera la treva un pas positiu: "És molt bona notícia: les dones, els menors i tots els civils mereixen ser lliures", diu a l’ARA. Alhora apunta que els mediadors –Qatar i Egipte– han de demanar garanties a Israel: "Encara hi ha palestins que haurien d’haver estat alliberats amb els acords d’Oslo de 1993 i continuen a la presó: no es pot confiar que Israel compleixi els seus compromisos".

"La guerra continua"

Netanyahu, molt pressionat pels familiars dels ostatges –239 segons la xifra oficial– que Hamàs va capturar en l'atac del 7 d'octubre, ha instat els seus ministres a donar el vistiplau a l'acord, després que aquest dimarts a la tarda l'aprovessin el gabinet de guerra, el consell de seguretat i les dues agències d'intel·ligència: el Shin Bet i el Mossad. Netanyahu ha destacat que s'enfrontaven a una decisió difícil, però que era "la correcta". Tres ministres d'extrema dreta s'hi han oposat.

En una compareixença televisada aquest dimecres a la nit, Netanyahu ha insistit que "la guerra continua", malgrat la treva. "Continuarà fins que tots els nostres objectius s'hagin aconseguit, inclòs el retorn dels nostres ostatges, l'eliminació de Hamàs i la garantia que l'endemà Gaza no estarà sota control de cap partit que participi en el terrorisme o ensenyi el terrorisme", ha dit en una roda de premsa acompanyat del ministre de Defensa actual, Yoav Gallant, i l'anterior, Benny Gantz –cap de l'oposició, actualment al gabinet de guerra d'Israel–.

Fins a aquest dimarts, d'acord amb les dades dels palestins, el conflicte ja ha causat almenys 14.128 morts, 5.840 dels quals són nens –per 1.200 víctimes israelianes, a banda d'uns 50 soldats.

En declaracions a l'ARA, Caroline Glick, excapitana de l'exèrcit israelià i exassessora de Netanyahu, assegura que l'acord suposa un "gran retrocés militar, perquè interromp l'operació a Gaza en un moment clau i exposa els nostres soldats a un risc més gran". I des del punt de vista polític considera que "ara hem de pagar un preu enorme per alliberar els ostatges, cosa que és un desastre estratègic i suposa animar altres a segrestar israelians". També emfasitza que "el futur polític de Netanyahu i de qualsevol primer ministre israelià depèn de guanyar aquesta guerra de manera convincent".

En les últimes 24 hores els bombardejos israelians sobre la Franja han causat almenys 200 morts, segons el govern gazatí, i les imatges que arribaven aquest matí confirmaven que els atacs no s'han aturat tot i l'anunci de l'acord. En les últimes hores, a més, tres nadons prematurs han mort a l'Hospital Kamal Adwan, al nord de Gaza, per falta d'electricitat a causa de l'escassetat de combustible per fer funcionar els generadors, segons ha informat avui un alt càrrec del centre sanitari.

Suport internacional

Potser per això, tot i la generalitzada satisfacció de governs de tot el món i d'organismes internacionals en relació amb la treva temporal, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha avisat que "s'ha de fer molt més". El president dels EUA, Joe Biden, ha celebrat l'acord i ha limitat la crida a dir que és important que "s'apliqui completament", mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha promès que la UE aprofitarà la pausa per enviar una "onada humanitària" a Gaza. Ho ha dit, amb tot, abans que aquest dijous el president espanyol, Pedro Sánchez, que també té la presidència de torn de la Unió, viatgi a Israel i Palestina.

La pregunta que es planteja immediatament és com es gestionarà l'endemà de la treva, si és que res no fa que descarrili. Netanyahu ha deixat clar que continuarà amb l'objectiu d'acabar amb Hamàs, però el que no se sap és què vol dir això. Algunes fonts, com l'exgeneral Ephraim Lapid, asseguraven ahir a aquest diari que "no és possible acabar amb Hamàs com a moviment ni com a ideologia", però altres, com Glick, l'exassessora de Netanyahu, mantenen que "no es pot renunciar a aquest objectiu per garantir la seguretat d'Israel". Per als palestins, en canvi, no es tracta d'una guerra entre Hamàs i Israel, sinó que el que està en joc és un altre episodi de desplaçament forçat massiu, com el que van viure el 1948 amb la Nakba (desastre, en àrab), amb l'expulsió de 700.000 palestins de les seves cases i terres per constituir l'Estat d'Israel. Només això, explica Iriqat, la professora de la Universitat Àrab Americana, explica que entre les víctimes de la guerra a Gaza hi ha més de sis mil criatures i els més de dos mil detinguts per l'exèrcit israelià des del 7 d'octubre a Cisjordània, on Hamàs no controla ni territoris ni institucions.