Kushner torna a posar en marxa la diplomàcia dels avions entre Israel i el món àrab amb el primer vol al Marroc

BarcelonaJa s'està convertint en una tradició: cada cop que un país àrab obre relacions diplomàtiques amb Israel sota els auspicis de l'administració Trump es fleta un vol amb una delegació oficial per simbolitzar el nou vincle. Ja va passar en el cas de Bahrain i els Emirats Àrabs Units, es va repetir amb el Sudan i aquest dimarts ha estat el torn del Marroc. En aquesta ocasió, en el primer vol directe entre Tel Aviv i Rabat hi viatjaven Jared Kushner, el gendre de Trump en qui l'encara president va delegar la política al Pròxim Orient, i Meir Ben Shabbat, conseller de Seguretat Nacional del govern de Benjamin Netanyahu. A canvi del reconeixement de la sobirania marroquina sobre el territori del Sàhara Occidental, Trump es va apuntar fa unes setmanes l'èxit diplomàtic d'un altre estat àrab -aquest cop de més pes- que gira l'esquena als palestins.

Tots els detalls havien estat acuradament planificats. A l'avió lluïa escrita la paraula pau en àrab, hebreu i anglès i la mà de Fàtima o de Míriam, segons si es mira des de la cultura musulmana o des de la jueva. No per casualitat el número del vol de la companyia israeliana El Al era LY555, amb el número de la bona sort als llibres sagrats. El vol va passar pel Mediterrani esquivant els espais aeris d'Algèria i Tunísia, que no estan oberts a l'aviació israeliana.

Amb la presència del seu gendre, Trump reivindicava l'èxit del seu pla de "pau" al Pròxim Orient, que passa per consolidar l'status quo deixant en no res el dret internacional, almenys pel que fa a palestins i saharauis. "La família Trump s'està preparant el relat del seu llegat i els favors que es puguin cobrar després. En temps de descompte, es tracta de treure rèdit polític per si ell o algú de la seva família es presenta a les properes eleccions o també per afavorir els seus negocis", apunta Eduard Soler, investigador del Cidob. La peça grossa, però, serà si l'Aràbia Saudita, enemiga acèrrima de l'Iran, acaba també fent el gest diplomàtic o si té un altre regal de Nadal per a Trump, com ara reconciliar-se amb un altre dels seus aliats, Qatar. Però Soler creu que "el punt d'inflexió de debò seria que quan hi hagi un nou conflicte amb els palestins, aquests països àrabs es posin al costat d'Israel: aquesta seria la situació totalment nova a què ens estem acostant".

El Marroc s'ha apuntat també un important triomf diplomàtic, ja que veu reconeguda la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental, una excolònia espanyola que fa trenta anys que espera un referèndum d'autodeterminació promès per l'ONU. I això poc després que el Front Polisario declarés la guerra a l'estat marroquí per incomplir els acords. El pacte de Mohamed VI amb Trump inclou l'obertura d'un consolat nord-americà al Sàhara i un programa d'inversions, així com la reobertura de seus diplomàtiques a Tel Aviv i Rabat, i una cooperació bilateral en matèria econòmica.

Això no vol dir que la decisió sigui fàcil d'empassar per a la població, que continua vivint la causa palestina com a pròpia. Els principals partits se'n desmarquen, argumentant que va ser una decisió personal del rei Mohamed VI i que tant el Parlament com el govern se'n van assabentar pel tuit de Trump. Almenys dues manifestacions propalestines han estat prohibides per un fort desplegament policial. En aquest sentit, segons publica aquest dimarts el diari israelià Haaretz, Rabat ha comunicat recentment a Tel Aviv que no té intenció de formalitzar per escrit la normalització de les relacions diplomàtiques.

Israel i el Marroc ja havien establert relacions diplomàtiques a finals de la dècada de 1990, coincidint amb els acord d'Oslo, i els dos països tenen vincles històrics, com els centenars de milers de jueus d'origen marroquí, i el fet que el Marroc acull la comunitat jueva més gran del Magrib. Les relacions diplomàtiques del regne alauita amb Israel es van trencar quan va esclatar la Segona Intifada, el 2000. Mohamed VI sempre ha reivindicat el component jueu de la història del Marroc, que es pot veure al Museu del Judaisme Marroquí de Casablanca.

Israel s’aboca a noves eleccions

Paral·lelament, el govern de Netanyahu no aconsegueix sortir de l'impàs polític. Excepte si hi ha una sorpresa d'última hora, si no aconsegueix aprovar els pressupostos haurà de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions al març. El desacord entre el primer ministre i el seu soci, Benny Ganz, amb qui forma un govern d'emergència que inclou una rotació al càrrec de primer ministre, allarga la crisi política més important de la història de l’estat hebreu.