Els kurds de Suècia temen deportacions després de l'acord amb Erdogan a l'OTAN

EstocolmDes de fa una setmana, arran de l’acord entre els governs de Turquia, Suècia i Finlàndia per facilitar l’entrada d’aquests dos països nòrdics a l’OTAN, els telèfons dels responsables del Centre Cultural Kurd a Estocolm treuen fum. “Molta gent ens truca preocupada. Em pregunten: «¿Em poden deportar ara? ¿Com afecta la meva situació aquest acord?”, comenta Vefa Bedlisi, membre de la junta del Centre. I és que, entre els punts del controvertit pacte, que es va materialitzar dimarts amb la firma del protocol d'adhesió per part dels ambaixadors dels 30 membres de l'Aliança, hi figura una gestió “àgil i completa” de les peticions d’extradició que facin les autoritats turques de persones residents a Suècia que elles consideren “terroristes”.  

Les pors s’han exacerbat després que la primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, no hagi desmentit les afirmacions del govern turc respecte al seu presumpte compromís d'executar totes les sol·licituds d’extradició que demani Ankara. “He estat ministra durant vuit anys i mai he parlat sobre el que es diu a les negociacions”, s’ha limitat a comentar Andersson en la seva primera roda de premsa des de la firma de l’acord a la cimera de l’OTAN a Madrid. 

Crítiques a l'esquerra

Dos dels partits que donen suport govern socialdemòcrata, l’Esquerra i els Verds, han criticat un pacte que pot minar seriosament la reputació de Suècia en matèria de democràcia i drets humans. “A més de les extradicions, aquest pacte horrible inclou reprendre la venda d’armes a Turquia”, lamenta Hakkan Svenneling, portaveu del partit Esquerra. Finlàndia i Suècia van aplicar un embargament d'armes a Ankara després de la seva intervenció militar a Síria l’any 2019. 

“Estic molt trista. Jo havia triat venir a Suècia perquè creia que era el país més democràtic del món i que les lleis estaven per sobre de la política”, explica Rukken Yetikaim, una demandant d’asil que va arribar a Suècia fa quatre anys. Era alcaldessa de Yuksekova, una ciutat de prop de 70.000 habitants situada a la regió de majoria kurda al sud-est de Turquia. Condemnada a 19 i 36 anys de presó en dos judicis diferents per la seva militància política al partit prokurd HDP, s’enfronta a una possible petició d'extradició de Turquia. A causa de la llarga deriva autoritària del president turc, Recep Tayyip Erdogan, la definició de “terrorista” a Turquia s’ha ampliat fins a incloure dissidents pacífics i també periodistes. Ankara intenta acabar amb el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) i qualsevol moviment que faci dècades que lluita contra l’estat turc per la sobirania de la regió de majoria kurda.

Una nova llista negra

En els últims anys Ankara havia demanat l’extradició de 33 persones residents a Suècia i Finlàndia, però ara està preparant una nova llista amb 73 noms. “La Rukken no és a la primera llista, que ja coneixem. Però no sabem res de la segona”, comenta preocupat Bedlisi. Andersson ha dit que no es deportarà cap ciutadà suec, marcant així una diferència amb els migrants i els demandants d’asil. A més de militants kurds, també estan en el punt de mira d’Erdogan els membres del moviment religiós liderat pel clergue Fethullah Gülen, a qui el president culpa del cop d’estat frustrat que va patir el 2015. 

“El pacte també repercutirà en més cooperació entre els serveis secrets de Suècia i Turquia, i això es pot traduir en el rebuig de moltes peticions d’asil pel sol fet que algú hagi participat en una manifestació contra el règim islamista turc”, adverteix Amineh Kakabaveh, una diputada d’origen kurdoiranià. Tot i no haver viscut mai a Turquia, Ankara també ha demanat la seva extradició. “Erdogan vol destruir tot el poble kurd, no només els de Turquia”, rebla Kakavabeh. 

L'analista Gunnilla Herolf, de l'Institut Suec d'Afers Estrangers, considera que les pors que suscita l'acord són exagerades. “El govern ha dit que no canviarà les lleis sueques, ni la definició de terrorisme. A més, la qüestió de les deportacions depèn dels tribunals, i segur que les bloquejaran”, sosté Herolf. 

Tanmateix, els líders kurds assenyalen que ja hi ha un precedent: l’expulsió fa poc més d’un any de Resul Ozdemir, un jove demandant d’asil que Turquia va acusar de ser membre del PKK. Actualment, Ozdemir, que encara era menor d’edat quan va arribar a Suècia, està empresonat a Turquia mentre tota la seva família resideix al país nòrdic.

Impacte a Síria

Però els kurds de Turquia no seran els únics que es veuran afectats per l’acord. Erdogan sosté que el PYD, el partit que gestiona Rojava, l'entitat autònoma de majoria kurda al nord de Síria, també forma part de l’entramat del PKK. De fet, un dels punts de l’acord entre Ankara, Estocolm i Hèlsinki és la fi del seu suport a aquest govern autònom. “És una situació molt injusta, perquè ningú ha vessat tanta sang com nosaltres en la lluita contra l’Estat Islàmic. Nosaltres hem fet el món més segur”, es queixa Xiar Ali, representant de l’executiu de Rojava a Suècia. Segons aquest delegat, fins ara els dos països nòrdics han donat suport humanitari, polític i moral a la regió kurda de Síria on les milícies kurdes, amb el suport dels Estats Units, van jugar un paper clau en la desfeta territorial del Daeix.

Es calcula que a Suècia hi viuen més de 100.000 kurds, que representen més de l’1% del població del país nòrdic. A més de Kakavabeh, hi ha quatre diputats més d’origen kurd al Parlament d'Estocolm.