Els kurds de Síria es preparen per a un altre atac d'Erdogan

Tell Tamer (Síria)El soroll de les armes pesants i del foc d’artilleria trenca el silenci de la nit a la frontera d'Al-Hasakah, al nord-oest de Síria. Són trets que arriben dels territoris ocupats per Turquia, que ja ha llançat cinc ofensives al nord del país des del 2016, en el seu enfrontament contra la minoria kurda. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar al juny un nou atac sobre el nord de Síria, on els kurds gestionen una autonomia de facto que Ankara no està disposada a tolerar.

A primera hora del matí, l’autopista M-4 està tranquil·la. Travessa l’eix estratègic de la ciutat de Tell Tamer i després de l’última invasió turca, l’any 2019, és objecte d’atacs diaris principalment dirigits a les poblacions pròximes del riu Khabur. “Quan els milicians de l’Estat Islàmic van atacar la presó d’Al-Sina’a (Al-Hasakah) a principis d’any, intentàvem arribar com podíem als nostres companys”, diu Demhat Brusk, cocomandant del consell militar de Tell Tamer, enquadrat amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), la milícia formada majoritàriament per kurds sirians que lluita contra l'Estat Islàmic. “Turquia i els seus aliats volien impedir que arribéssim a la ciutat”, continua Brusk. 

Al seu costat seu Zilan, comandant de les YPG (Unitats de Protecció Popular) del consell militar, que subratlla que sobretot després de la invasió, la població resisteix: “El context patriarcal dificultava inicialment la presència de milicianes al nord de Síria”, assegura. "La societat va acceptar ràpidament aquest procés i avui som un dels components més importants en la batalla contra l'ocupació [turca]. Al nord-est de Síria, actuem en tots els àmbits socials, no només al militar, per lluitar per la igualtat de gènere", conclou la comandant.

La zona de Tell Tamer està habitada per cristians sirians i assiris, kurds i àrabs que van ser massacrats en els avenços de l’ISIS l’any 2015. A pocs metres de la seu del consell militar, Xabûr Ekad, un dels seus portaveus, explica que entre el 2012 i el 2015 la ciutat va patir un enorme èxode de persones a l'estranger i, recentment, molts expatriats han tornat ara per contribuir al desenvolupament de la zona. “La gent ha tornat, però no hem d’oblidar que molts han caigut als combats contra les forces d’ocupació turques i els seus aliats”, assenyala Ekad.

Al turó que domina la ciutat, a pocs quilòmetres de la línia del front, s’aixeca una església sobre les cases residencials. “Teníem més de 30 esglésies, però van ser sistemàticament destruïdes i ara només queda aquesta. Els assiris que es van quedar a la zona es reuneixen aquí per a les seves celebracions”, diu Nabil Warda, portaveu de les guàrdies assíries de Khabur, una milícia de la zona. “Ankara vol eliminar tota presència siriano-assíria de la zona, i nosaltres estem disposats a protegir la nostra comunitat fins a l’última gota de sang. No només defensem els cristians sinó una convivència que està constantment sota amenaça”, conclou Warda.

Alliberar la frontera

L’1 de juny Erdogan va explicar que el país avança en la creació d'un corredor de 30 quilòmetres al nord de Síria per protegir les fronteres. “Alliberarem la zona de l'ocupació terrorista”, va declarar. A Al-Hasakah, Kendal Rojava, un jove membre de les YPG, creu que amb el pretext d’una batalla contra el que Ankara considera terrorisme, Erdogan està intentant ampliar les seves fronteres. “La intenció de Turquia és extingir també la presència kurda i cancel·lar el projecte democràtic que van crear les poblacions de la zona”.

Segons les declaracions del president turc, l'operació militar se centrarà inicialment en les zones de Manbij i Tell Rifaat, però Ankara no nega que “l’acció pugui ampliar-se a altres zones”. Ara per ara, l’objectiu turc és clar: trencar la continuïtat geogràfica de l’AANES ocupant la frontera. “Els turcs estan reunint tropes als voltants de Manbij i Tell Rifaat, zones pròximes d’on viuen les persones que van fugir de l'ocupació d’Afrin”, explica el Ciwan, un jove voluntari.

“Com va fer Afrin, Turquia vol impulsar el seu propi projecte politicoètnic a tota la zona”, diu Zafer Zagros, un altre membre de les YPG. “S’acosta el centenari de l’Acord de Lausana, que va marcar la consolidació de la República Turca, i Erdogan intenta imposar una agenda neootomana a l’Orient Mitjà”, reitera el milicià. “Les activitats de l'ISIS aquí sempre han tingut suport turc”, diu el Ciwan. Els últims mesos l’ISIS ha reprès les seves operacions al nord de Síria amb diversos atacs mortals. De fet, no és casualitat que Al-Qurayshi, un dels líders de l’Estat Islàmic, fos assassinat prop de la frontera turca, no gaire lluny de tres importants bases militars que Ankara té a la zona.

Els líders de les tribus àrabs de Manbij també van declarar públicament la seva oposició a qualsevol intervenció turca a la zona i van condemnar els bombardejos d’Ankara i el SNA, que van passar desapercebuts a la comunitat internacional.

La situació és molt tensa i a les zones que Erdogan vol ocupar la condició econòmica no és la millor, en part a causa de les sancions vigents contra Síria. A més, la falta d’aigua fa que les condicions de vida de la població siguin cada cop més precàries. “El projecte del nord de Síria està en perill. És un exemple de com el món pot viure sense discriminació i un símbol de progrés i igualtat”, conclou el Ciwan.