Els kurds reclamen a Al-Assad que els protegeixi de Turquia

BeirutLa desesperada petició d’ajuda a Damasc de les autoritats kurdes de la regió siriana d’Afrin podria embolicar encara més la guerra. “Exigim a l’estat sirià que exerceixi el seu deure sobirà amb Afrin i protegeixi la seva frontera dels atacs de l’ocupació turca”, va instar en un comunicat l’autoritat regional kurda.

Després d’una setmana de combats i bombardejos aeris turcs sobre el cantó kurd de la província d’Alep, i davant el silenci internacional, els kurds han hagut de recórrer al seu vell enemic nacional, amb qui comparteixen el rebuig contra Turquia. La crida dels kurds a Damasc perquè intervingui militarment al seu territori és una crítica als Estats Units i a Rússia per no haver sabut aturar a temps Turquia.

La petició d’enviar tropes sirianes a Afrin podria posar en perill el projecte d’autonomia dels kurds, després de tots els sacrificis per aconseguir-la. Si Damasc hi acaba intervenint podria obrir un nou focus en la guerra siriana, que enfrontaria directament el règim sirià amb Turquia. Però aquest escenari és poc probable.

Com a part del joc polític, el règim sirià va advertir Ankara que si llançava una ofensiva sobre Afrin ho consideraria “un acte d’agressió” contra la seva sobirania i que abatria els avions turcs que violessin el seu espai aeri. Però de fet l’operació militar turca, anomenada Branca d’Olivera, té el vistiplau tant de Moscou com de Damasc.

Rússia va oferir protecció als kurds davant un eventual atac de Turquia si aquests “permetien a les forces sirianes desplegar-se al llarg del corredor kurd d’Afrin, Manbij i Tabqa, restablien les institucions estatals i hissaven la bandera de la República Àrab de Síria”, segons el portal pro règim Al-Masdar. A ulls dels kurds això suposaria renunciar a les seves aspiracions autònomes, després d’anys de repressió del govern de Damasc, que els ha negat el document d’identitat i més drets civils.

Però ja se sap que en la guerra i en l’amor tot s’hi val. L’any passat Turquia va deixar que el seu aliat sirià, l’opositor Exèrcit Lliure de Síria (ELS), perdés Alep pactant amb Rússia la rendició a canvi de posar sota el seu control les ciutats frontereres sirianes d’Al-Bab i Jarabulus.

Canvi de fitxes

Ara està passant una cosa semblant amb Afrin. Com un dels tres països garants per al manteniment de l’alto el foc a les zones de “distensió” de Síria, pactat per Ankara, Teheran i Moscou, Turquia compta des de l’octubre amb un contingent desplegat a la província rebel d’Idlib, al nord-oest de Síria. Alguns analistes sospiten que Damasc estaria disposat a sacrificar Afrin (sota control aeri rus) a canvi d’Idlib, una de les poques zones de Síria que queden sota control dels grups rebels, en aquest cas de tendència islamista amb el Front de la Conquesta del Llevant (exfilial d’Al-Qaida a Síria).

És significatiu que mentre Turquia bombardeja diàriament per terra i aire les posicions kurdes de les Unitats de Protecció del Poble (YPG) al nord de Síria, l’exèrcit sirià va recuperant en una ofensiva llampec importants bastions rebels a Idlib. El mateix dia que l’estat major turc anunciava oficialment el llançament de l’ofensiva contra Afrin, el 20 de gener, les forces lleials a Baixar al-Assad van prendre la base aèria d’Abu al-Duhur, a la província d’Idlib, un dels aeroports més grans al nord de Síria.

“El fet que els grups rebels lliuressin sense mostrar resistència la principal base aèria d’Idlib al govern sirià i que Turquia faci servir la seva força aèria juntament amb l’artilleria, sense cap objecció de Rússia, prova que hi ha un acord”, assegura a l’ARA l’analista militar Nizar Abdelkader. “Ara volen fer servir la mateixa estratègia d’Alep a Afrin, és a dir, oferir Afrin a Turquia a canvi que pressioni els rebels perquè renunciïn a Idlib”, adverteix.

Després d’una setmana d’ofensiva, el resultat de la campanya militar turca sobre Afrin encara no és clar. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar ahir la intenció d’ampliar l’operació més enllà dels límits de Síria, cap a la frontera iraquiana.