El Kurdistan iraquià decideix el seu futur
Si es proclama la independència seria el segon cop que els kurds gaudeixen d’una república
Sulaimaniya (iraq)Al barri de Saladí tothom sap on és la casa de Haji Abdulah. La seva història personal és ben coneguda per uns veïns que s’hi refereixen amb admiració i respecte. Malgrat la intensa calor i el seu delicat estat de salut, Haji espera a l’entrada de casa sota l’ombra que projecta un gran generador elèctric. Falten molt poques hores per al referèndum d’independència al Kurdistan iraquià i les visites a la seva residència han sigut constants els últims dies.
“Vaig viure a la República de Mahabad i ara torno a somiar un Kurdistan independent”, diu aquest home de 89 anys originari de Sulaimaniya. El seu fràgil estat físic contrasta amb la claredat amb què recorda el moment en què els kurds van gaudir per primera vegada d’una mena d’estat propi. “Tenia 16 anys i estava fent el servei militar a Bagdad. Tres amics i jo ens vam assabentar del que passava a Mahabad i no vam dubtar d’anar-hi”, rememora aquest home procedent d’una família dedicada al comerç de tabac.
Durant la Segona Guerra Mundial, forces soviètiques i britàniques van ocupar l’Iran a finals d’agost del 1941 amb el pretext de la suposada simpatia del xa Reza Pahlavi per l’Alemanya nazi. La part nord de l’Iran va quedar ocupada militarment per Moscou, tot i que l’administració iraniana va continuar l’activitat a la regió. El nacionalisme kurd va aprofitar la situació d’inestabilitat per controlar la ciutat de Mahabad i els territoris limítrofs.
Un somni de només 11 mesos
Tot i que l’Exèrcit Roig no tenia efectius a Mahabad, l’URSS va permetre que l’administració kurda dirigida pel líder Qazi Muhammad governés la regió de manera efectiva durant gairebé cinc anys mantenint allunyades les forces iranianes. Un lustre d’autogovern que en el seu darrer any va viure un dels moments més importants en la història del poble kurd: la proclamació oficial, el 22 de gener del 1946, de la República del Kurdistan de Mahabad.
“Va ser un període molt breu però va servir per demostrar el que els kurds érem capaços de fer”, detalla Aram Alí, professor d’història a la Universitat de Sulaimaniya. “La lluita per una societat igualitària, la promoció de la cultura kurda i els drets de la dona i l’ensenyament del kurd a l’escola són polítiques que tenen l’origen en aquella república independent”, explica Alí, que va cursar el doctorat a Rússia amb una tesi sobre les relacions històriques entre els kurds i els russos.
“A Mahabad tothom estava content, era el paradís, ningú volia que s’acabés”, recorda Haji Abdulah des del saló de casa seva. “Tot i la meva joventut, una de les tasques que em van encomanar va ser l’ensenyament del kurd a l’escola”, assenyala aquest veterà a punt de convertir-se en nonagenari.
L’escalada de la tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial va provocar que Moscou es retirés finalment de les zones que ocupava a l’Iran i deixés els kurds de Mahabad abandonats a la seva sort. “Els kurds no tenien un exèrcit regular potent i per aquest motiu líders tribals del Kurdistan iraquià com Mustafà Barzani van anar amb els seus milicians a defensar la república”, apunta Aram Alí. A causa de la superioritat militar iraniana, el líder kurd Qazi Muhammad es va lliurar a les autoritats de Teheran -més tard seria executat- i alguns combatents encapçalats per Mustafà Barzani es van poder refugiar en territori soviètic.
“Tot i que el somni d’un Kurdistan independent es va acabar el 15 de desembre del 1947, va quedar un fort pòsit de sentiment pankurd -indica el professor Alí-. Gràcies a Mahabad els kurds van començar a prendre consciència política de la importància de lluitar pels seus drets. Forces com el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) de Mustafà Barzani van néixer en aquella època, deixant de banda la qüestió purament tribal”.
Una segona oportunitat
“Els soviètics ens van abandonar a Mahabad i ara temo que els EUA puguin fer el mateix”, comenta Haji Abdulah en relació amb les pressions i amenaces que rep els darrers dies el govern kurd per cancel·lar el referèndum. “Com ha passat sempre, això demostra que no tenim amics vertaders, sinó poders que ens donen suport pels seus interessos”, remarca Haji enfadat.
“El referèndum és un moment històric. Honestament pensava que no podria tornar a reviure una cosa com la que vaig presenciar fa més de 70 anys a Mahabad”, explica mentre es dirigeix amb molta dificultat cap a una habitació on hi ha un gran pòster amb l’arbre genealògic de la seva família dibuixat. “Els kurds tenim una història de desunió. Ara és l’hora de canviar-ho. El moment s’ho mereix”, conclou Haji Abdulah.
Les claus del referèndum al Kurdistan iraquià
Qui hi vota?
No hi ha un cens exacte a causa de la guerra i els desplaçats. Hi podran participar els adults dels vora 5,2 milions d’habitants del Kurdistan iraquià i dels 2,7 milions de residents a les zones disputades amb Bagdad.
Territoris disputats
La presència de pous de petroli i el pes demogràfic de la població no kurda a Kirkuk poden provocar un nou conflicte entre Irbil i Bagdad quan l’EI encara és una amenaça. La població kurda està dividida en uns quants estats, com l’Iran, on van tenir la primera república a Mahabad.
Greuge històric
Als kurds se’ls va prometre un estat independent al Tractat de Sèvres del 1920, però va quedar invalidat pel que es va signar tres anys més tard a Lausana. El plebiscit suposa un desafiament a les fronteres colonials.
Divisió nacional
Té el suport del PDK i una part de la UPK. L’oposició creu que primer cal resoldre la crisi econòmica i social, i adverteix que Barzani només vol blindar el seu poder.
Guanya el sí
La victòria del sí no comporta una declaració immediata d’independència. El govern del Kurdistan iraquià ha anunciat que una bona data per fer-ho seria el 21 de març del 2018, coincidint amb l’any nou kurd.