Ucraïna eleva la pressió sobre l'OTAN: "Volem armes, armes i més armes"

Brussel·lesQuan es tracta d'una guerra no hi ha mitges tintes que valguin. Ucraïna vol més armes, més potents i més de pressa, i el seu ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, no ha usat cap filtre a l'hora de reclamar-les als aliats de l'OTAN aquest dijous a Brussel·les. "La meva agenda és molt simple. Només hi ha tres punts: armes, armes i més armes", ha dit només d'arribar. Després de les dures imatges vistes a la ciutat de Butxa i davant la reorganització de l'exèrcit rus que els mateixos aliats constaten, el govern ucraïnès eleva la pressió sobre Brussel·les perquè l'OTAN es mogui, deixi de dubtar i enviï armes ofensives (tancs o caces de combat per exemple) i ho faci de seguida. "Molta gent morirà, civils perdran casa seva i les ciutats quedaran destruïdes si l'ajuda arriba tard", ha dit Kuleba.

La guerra està en una segona fase que es preveu llarga, "pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys", en paraules del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Per això, el suport promès des d'Occident ha d'apujar un esgraó, tant quantitatiu com qualitatiu. Stoltenberg ha reiterat que els aliats estan preparats per fer-ho, però ha evitat desgranar quines categories d'armament entren en aquesta segona fase. "Els aliats creuen que és millor no ser específics. La distinció entre armes ofensives i defensives és de fet estranya perquè Ucraïna és un país que s'està defensant. El dret a la pròpia defensa és als tractats i, per tant, tot el que s'entrega és defensiu", ha reconegut després de la trobada el també ex primer ministre noruec, que ha deixat així entreveure que hi ha aliats disposats a enviar armes ofensives al govern de Volodímir Zelenski.

Després d'acusar "d'hipòcrites" els aliats que es neguen a proveir Ucraïna d'armes ofensives, Kuleba ha sortit de la trobada sense dubtar que, al final, rebrà tots els tipus d'armes que necessita, però preocupat per si arribaran a temps. "La discussió ja no està en la llista d'armes sinó en el calendari d'entrega", ha dit. La por d'Ucraïna és que les atrocitats comeses a Butxa es repeteixin al Donbass, on Rússia està ara centrant tots els seus esforços, un escenari que segons Kuleba pot arribar a recordar el de la Segona Guerra Mundial.

Però no tots els aliats estan igual de còmodes amb aquest debat i ha sigut necessària molta pressió per part de Kíiv perquè l'OTAN assumeixi de manera implícita que pot ser pertinent enviar a Ucraïna armes ofensives. Per exemple, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat a l'arribar a la reunió que "no estava sobre la taula" l'enviament de tancs, avions i armament pesant a Ucraïna. En el cas espanyol, per exemple, la coalició de govern té visions diferents sobre aquesta política i d'aquí les reticències d'Albares.

Altres països, però, tenen un enfocament molt més contundent, sobretot els més pròxims geogràficament a la guerra. El ministre d'Exteriors letó, Edgars Rinkevics, s'ha mostrat a favor d'enviar tancs i caces, i el seu homòleg lituà, Gabrielius Landsbergis, ha dit fins i tot que des del seu país, de fet, això ja s'està fent. Letònia, Lituània i Estònia són els països que sempre han demanat més contundència i implicació d'Europa contra Rússia, i ara també reclamen que l'OTAN en bloc adopti un posicionament més ofensiu que defensiu en la guerra.

"Crec que l'acord que ofereix Ucraïna és just. Ens doneu armes, sacrifiquem les nostres vides i la guerra queda continguda a Ucraïna", ha dit Kuleba. Fins ara, els aliats han anat augmentant el seu suport al país que lidera Zelenski, inclòs també l'enviament d'equipaments de protecció contra armes biològiques, químiques i nuclears. Però per a l'Aliança aquest conflicte ja s'ha convertit en existencial. L'OTAN treballa en un reforç general de totes les seves posicions, no només a l'Est europeu, que intenta segellar amb la voluntat d'impedir que la guerra a Ucraïna traspassi les fronteres del país. "La invasió russa té profundes implicacions per a la seguretat europea, però també ha sacsejat tot l'ordre internacional", ha dit Stoltenberg. L'OTAN ja considera Rússia com una amenaça permanent, i per això també ha reforçat la seva cooperació amb socis no aliats com ara Finlàndia, Suècia i Geòrgia, que participen en les reunions des que va esclatar la guerra.