Kim Jong-un torna a ensenyar les dents

BarcelonaDesprés d’un any i cinc mesos de desgel, torna a planar l’amenaça nuclear de Corea del Nord sobre la península Coreana. La calma tensa que s’havia generat després del fracàs de la segona cimera entre Kim Jong-un i Donald Trump es va trencar dijous quan Corea del Nord va disparar dos míssils i, poques hores després, els Estats Units van confiscar un vaixell nord-coreà, al qual acusen de saltar-se les sancions internacionals transportant il·legalment carbó cap al país. Divendres, el líder de Corea del Nord va fer encara un pas més en l’escalada i va ordenar al seu exèrcit que se situés en “posició total de combat”, segons van informar mitjans estatals nord-coreans.

Kim Jong-un va demanar als militars que tornin a treballar per incrementar les capacitats d’atac dels seus míssils, cosa que sembla posar fi a la voluntat de desnuclearització expressada en el diàleg amb els EUA i Corea del Sud que es va engegar l’any passat. “Kim ha remarcat la necessitat d’incrementar la capacitat total de defensa de les unitats de la zona d’avantguarda, i, al front occidental, de dur a terme maniobres de combat i mantenir una posició total de combat per fer front a qualsevol emergència”, va dir l’agència de notícies nord-coreana KCNA. Pyongyang va publicar imatges dels míssils que havia llançat el dia abans, i la propaganda del règim va deixar veure el seu gran líder supervisant personalment les maniobres. Tot i que no van donar detalls dels míssils, i van dir només que eren “mitjans de llarg abast”, els experts militars que van analitzar les imatges creuen que acrediten un avenç en el programa armamentístic nord-coreà, perquè serien míssils de gran fiabilitat, amb més mobilitat a terra que la que tenien fins ara, i capaços d’abastar tota la península Coreana.

Corea del Nord no havia llançat cap projectil des del novembre del 2017, quan va fer una última prova per desenvolupar míssils intercontinentals de llarg abast capaços d’arribar a territori nord-americà. Dissabte passat una sèrie de proves balístiques van posar fi a un any i mig de calma al cel nord-coreà, i dijous encara se’n van fer dues més per provar projectils suposadament de curt abast. Els dos coets es van enlairar 50 quilòmetres i van volar en direcció est 420 quilòmetres i 270, respectivament, abans de caure al mar del Japó.

Hores després es feia públic que els Estats Units havien confiscat un vaixell nord-coreà i l’estaven traslladant en aquell moment cap a aigües territorials nord-americanes a l’illa de Samoa, al Pacífic. El departament de Justícia dels EUA va explicar que l’ordre de capturar el vaixell -l’acusen de transportar carbó il·legalment cap a Corea del Nord- es va emetre el juliol del 2018, i asseguraven que la captura, tot i fer-se pública just ahir, no tenia res a veure amb les noves proves de míssils de Pyongyang. “Des del punt de vista diplomàtic, el moviment dels EUA ha deixat descol·locats tant Corea del Nord com Corea del Sud, perquè encara que diguin que no hi té res a veure, sembla una mesura d’acció-reacció [davant el llançament de míssils nord-coreans], i això posa en una situació complicada Seül com a mediador”, diu Irene Martínez, analista de l’Àsia a la Blanquerna-URL.

Però mentre en aigües del Pacífic capturava un vaixell de Corea del Nord, a Washington Donald Trump feia servir un llenguatge molt més conciliador i no donava cap porta per tancada. “Sé que volen negociar, parlen de negociar”, va dir als periodistes el president dels EUA, Donald Trump, i va treure ferro a les proves de dijous: “Eren míssils petits, de curt abast; ningú n’està content, però ens ho estem mirant bé i ja veurem...” També el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, es refermava en el diàleg, i interpretava els míssils nord-coreans com una reacció a la fallida cimera de Hanoi amb Donald Trump.

Un toc d’atenció a Trump

“Des de Pyongyang no hi ha cap intenció de trencar el diàleg ni les relacions amb els EUA, tenen reunions previstes amb Corea del Sud i també amb el Japó, i les coses anaven bé, però consideren que no hi ha un suport real als EUA per continuar el diàleg”, diu Martínez, que interpreta els nous míssils de Pyongyang com “un toc d’atenció” a Trump perquè “estava deixant de banda el dossier nord-coreà” en la seva agenda internacional. Trump té ara molts fronts oberts en política exterior, amb Veneçuela, l’Iran i la guerra comercial amb la Xina, i després del fracàs de Hanoi ha deixat en standby les converses amb Corea del Nord, que continua patint enormement les conseqüències econòmiques de les sancions internacionals.

Però mentre amb els EUA la relació s’ha congelat, amb Corea del Sud continuen les converses i a Seül s’esperava celebrar aviat la tercera cimera entre Kim Jong-un i Moon Jae-in. “Però d’això fa cinc dies i amb els últims esdeveniments les coses canvien, tot i que no signifiquen pas que a Pyongyang i a Seül els telèfons no s’agafin”, apunta l’analista. Més llunyana sembla, en canvi, una tercera cimera entre Trump i Kim, després del final precipitat de l’anterior. “Però pot ser que si les coses no li funcionen bé amb l’Iran, Trump torni a recórrer a Corea del Nord per desviar l’atenció, perquè és una cosa que ha fet constantment l’administració Trump”, afegeix.

Els deu milions de nord-coreans que passen gana, els soldats desapareguts i altres efectes col·laterals

Emergència humanitària

La nova escalada de tensió arriba just quan Corea del Sud estava preparant l’enviament d’ajuda humanitària a Corea del Nord, on deu milions de persones (el 40% de la població) “s’enfronten a una imminent escassetat d’aliments” arran de la pitjor collita en deu anys, segons dades de la FAO.

Deixen de buscar soldats

El fracàs de la cimera de Hanoi entre Donald Trump i Kim Jong-un ha congelat el diàleg entre els dos països i ha suspès les operacions de recerca de restes dels soldats caiguts durant la Guerra de Corea (1950-53), un dels acords de la primera cimera del juny del 2018. Al juliol, Pyongyang lliurava als EUA 55 urnes amb restes de soldats nord-americans desapareguts. Però l’organisme dels EUA pels presoners i desapareguts de guerra deia fa poc que els funcionaris nord-coreans responsables del programa no s’havien tornat a posar en contacte amb ells.

Tornen els drets humans

Tot i que Trump no ha tret mai el tema a les seves cimeres amb Kim, dijous el representant dels EUA al Consell de Drets Humans de l’ONU sí que va reclamar a Corea del Nord que desmantellés els camps de treball forçat on té “milers de presoners polítics”. Corea va negar tenir presoners polítics i va acusar els EUA d’impedir als nord-coreans disfrutar de la vida amb les sancions imposades.