Kíiv intenta recuperar la normalitat malgrat l'amenaça d'un retorn dels soldats russos

KíivAl jardí botànic de Kíiv, grups d'amics, parelles i pares amb fills petits es fan fotografies davant les magnòlies en flor. Gairebé tothom somriu. Crida l'atenció veure cares de felicitat en aquest context de guerra. Fins que m’adono que no és per fer-se una selfie davant les enormes flors de colors, que somriuen. És un acte col·lectiu, i a la vegada molt íntim, que transmet un profund sentiment d’agraïment de poder gaudir un altre cop de la primavera. Se senten afortunats d’estar vius i acompanyats.

Però a Kíiv aquesta primavera es viu amb incertesa. Tothom és conscient que la relativa calma que hi ha a la capital ucraïnesa pot ser tan efímera com la flor de la magnòlia.

Kíiv ha canviat molt en l'últim mes. Elscheck points de blocs de formigó i sacs de terra que fa només unes setmanes hi havia a cada cantonada han desaparegut del centre i les alarmes aèries ara hi ha dies que no sonen. Després de l’èxode que va seguir a la invasió russa el mes de febrer, molts ciutadans estan tornant a casa confiats que la ciutat és segura. L’alcalde els recorda que no és cert. Aquest retorn, que podria semblar un signe que les coses van bé, es veu amb preocupació. La ciutat no està preparada i en qualsevol moment els russos poden tornar a assetjar-la.

Les grans avingudes de Kíiv estan gairebé buides i la majoria dels comerços no essencials continuen tancats. La vida als carrers la donen els cafès i els restaurants, que amb el bon temps ja han muntat les terrasses.

Sense l'amenaça d'un atac imminent, des que els russos van marxar de la rodalia de Kíiv la ciutat afronta ara nous problemes. Un dels més greus és l'escassetat de combustible. La prioritat són els vehicles militars i d'emergències. Hi ha molt poques benzineres obertes, però, a sobre, el govern ha establert un màxim de deu litres per vehicle. Trobar benzineres i fer llargues cues converteix la missió d’omplir el dipòsit en un objectiu impossible. L’alternativa és el transport públic. El metro de Kíiv funciona força bé, però els combois passen cada 15 o 20 minuts. Moltes zones de la ciutat i la seva rodalia estan molt mal comunicades. Les carreteres que surten de Kíiv estan malmeses per les bombes i els ponts es van destruir per evitar l’entrada dels russos.

Retorn a casa

La vida a Kíiv no és senzilla. Però a la veïna Irpín la situació encara és pitjor. Quan els russos pretenien arribar a Kíiv, Irpín va ser primera línia de front. Stephan Iurtxenko té 38 anys. Va fugir dels bombardejos sobre Irpín quan va començar la guerra i dos mesos després ha tornat a casa. Ha tingut sort. La troba sencera. Ja té internet, però haurà d’esperar que facin de nou tota la instal·lació del gas i cal fer la teulada nova. Stephan es considera afortunat. Al seu mateix carrer hi ha edificis que s'hauran de tirar a terra i aixecar de nou.

Sortint des d’Irpín cap al nord, a 50 quilòmetres de Kíiv, trobem Borodianca. Era una petita ciutat de 13.000 habitants abans de la guerra. Entrar a Borodianca impressiona. És un cop de realitat. Allà encara hi ha el silenci i el buit que queda després de la por i l’horror. Com a Irpín o Butxa, centenars de veïns d'aquesta localitat han mort assassinats per les tropes invasores russes o sepultats sota la runa dels edificis destruïts.

Una dona s'acosta i em demana ajuda. A la mà té el passaport del seu fill de 34 anys. A la fotografia sembla un jove adolescent. Diu que no en sap res des de fa setmanes. El va veure per últim cop abans d'un intens bombardeig el passat dos de març. El seu relat es transforma en lament i continua en un plor desconsolat que et deixa sense paraules. Glaçat. Potser els dos sabem la resposta sobre on és el seu fill, però ningú gosa dir-ho en veu alta.

El contrast amb les fosses que s’han trobat a Butxa, Irpín o Borodianca són les jardineres de la plaça de la Independència de Kíiv, coneguda com plaça Maidan, que ara són plenes de tulipes grogues, vermelles, blaves i roses. Kíiv vol deixar enrere el blanc i negre de la guerra i recuperar els colors de la vida en pau. Però encara és la capital d’un país en guerra i no pot ni vol abaixar la guàrdia. A la capital d'Ucraïna, de fet, tothom espera que arribi el 9 de maig, el dia que Rússia celebra el Dia de la Victòria sobre els nazis a la Segona Guerra Mundial. Saben que a Putin li agraden les efemèrides. Tant de bo sigui un dia més de primavera… però aquí, alguns pensen que el pròxim dilluns pot ser un retorn a l’hivern i a la foscor.