Bin Salman i Putin, les ovelles negres a la cimera del G-20
Els dos mandataris se saluden efusivament a la trobada dels líders mundials a Buenos Aires
BarcelonaEls dirigents de les 20 principals potències mundials es reuneixen aquest divendres a Buenos Aires, a l'Argentina, per parlar d'economia, de transformació del mercat laboral, de migracions i de canvi climàtic. Però no seran les qüestions que captaran més l'atenció, sinó les polèmiques que planen damunt de la reunió.
L'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, l'enfrontament militar entre Ucraïna i Rússia al mar d'Azov i la guerra comercial encara oberta entre els Estats Units i la Xina són els temes que marquen aquesta nova edició de la cimera de líders del G-20.
Si l'any passat la trobada a Hamburg (Alemanya) va retratar l'aïllament de Donald Trump després de la seva sortida de l'Acord de París pel canvi climàtic, aquesta vegada seran Vladímir Putin i el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, els qui rebran les mirades reprovatòries de la resta de líders. Els dos dirigents ja han captat l'atenció en la seva arribada a la cimera, quan les càmeres els han gravat saludant-se efusivament.
Bin Salman posa a prova les aliances
La mateixa presència de Bin Salman a la cimera ha generat controvèrsia perquè la CIA va concloure que era al darrere del brutal assassinat del periodista opositor saudita Jamal Khashoggi, asfixiat i esquarterat al consolat saudita a Istanbul el 2 d'octubre. Human Rights Watch (HRW) ha demanat fins i tot al govern de l'Argentina que detingui el príncep hereu per presumptes crims contra la humanitat en la guerra del Iemen, on els bombardejos de la seva coalició militar i el bloqueig a l'entrada d'aliments està provocant la malnutrició i la mort de milers de iemenites, sobretot nens.
No s'espera que l'Argentina s'atreveixi a detenir el poderós príncep hereu saudita, però sí que és cert que Bin Salman està perdent el suport de les potències internacionals. I no per la seva actuació en la guerra del Iemen, sinó per la seva suposada implicació en l'assassinat de Khashoggi. La primera ministra britànica, Theresa May, ja ha anunciat que demanaria explicacions a Bin Salman pel cas durant la trobada, i la cancellera Angela Merkel, a més, va ser una de les primeres a cancel·lar la venda d'armes a l'Aràbia Saudita arran de l'assassinat.
El president dels Estats Units, Donald Trump, en canvi, manté el seu suport a Bin Salman en contra fins i tot de les valoracions de la CIA. Però aquesta estratègia se li complica després que el Senat dels EUA hagi tirat endavant una resolució, que s'ha d'aprovar els pròxims dies, per retirar el suport militar a la coalició saudita en la guerra del Iemen, com a represàlia per l'afer Khashoggi.
Putin, un altre cop aïllat
Però el príncep Bin Salman no serà l'únic que haurà d'aguantar la reprimenda dels seus col·legues. El president rus, Vladímir Putin, també serà interpel·lat per la seva actuació al mar d'Azov, que comparteix amb Ucraïna, on els guardacostes russos van disparar contra els membres d'una flotilla militar ucraïnesa fa pocs dies i els van detenir.
La majoria de líders internacionals s'han alineat amb Ucraïna davant la creixent tensió militar amb Rússia, i el mateix president Trump es va veure obligat ahir a cancel·lar la reunió bilateral que tenia prevista amb Putin durant la cimera argentina.
En un tuit, Trump va anunciar l'ajornament de la reunió perquè "els vaixells i els mariners ucraïnesos no han tornat a Ucraïna des de Rússia", però va dir que confiava poder-se reunir amb Putin "quan aquest episodi hagi passat". Per a Putin és un cop de porta que Trump no hi vulgui parlar, però el portaveu del Kremlin en va fer broma dient que el president tindria dues hores lliures que podria aprofitar bé.
La situació, de fet, no és nova per a Putin. En la cimera del G-20 del 2014, l'any en què Rússia es va annexionar Crimea, l'aïllament internacional per la seva actuació a Ucraïna va fer que Putin se n'anés abans d'hora, com a mostra de les seves males relacions amb la majoria de líders mundials.
La Xina i la guerra comercial
Una altra font de tensió durant la cimera que se celebra aquests dies a l'Argentina serà la que ha obert el govern nord-americà de Donald Trump amb la seva guerra comercial, que afecta especialment la Xina. L'enfrontament entre les dues principals potències econòmiques mundials per aquesta qüestió ja va enterbolir fa poques setmanes la cimera de líders del Pacífic, que es va tancar per primera vegada a la història sense una declaració conjunta a causa de la picabaralla entre Washington i Pequín.
Des del juliol, Trump ha imposat aranzels a productes xinesos per un valor de 250.000 milions de dòlars, i ha amenaçat d'imposar noves tarifes que afectarien 267.000 milions de dòlars més d'exportacions xineses als EUA. Per la seva banda, la Xina hi ha respost imposant també aranzels sobre productes nord-americans per valor de 110.000 milions.
Abans de sortir cap a la cimera del G-20, Trump va explicar que malgrat que la Xina estava buscant arribar a un acord comercial per resoldre la situació, ell no estava convençut que fos el camí adequat. "No sé si vull fer-ho [arribar a un acord], m'agrada l'acord que tenim ara", va dir.
L'acord de lliure comerç dels EUA, Mèxic i el Canadà
No s'espera que la cimera del G-20 serveixi per fer gaires avenços en la guerra comercial entre els EUA i la Xina, però sí que està previst que aculli la signatura del nou tractat de lliure comerç entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà. L'anomenat USMCA (United States-Mexico-Canada Agreement) substituirà el NAFTA, l'acord de lliure comerç pactat als anys 90 i que Trump va desmantellar just quan va entrar a la Casa Blanca.