Lukaixenko premia els antidisturbis i el KGB autors de la repressió policial

BarcelonaMentre a Bielorússia els detinguts es compten per milers, els carrers bullen i les vagues se succeeixen, el seu president, l'autòcrata Aleksandr Lukaixenko, ha premiat aquest dimarts 300 membres dels equips antidisturbis de la policia i del temut KGB pel seu "servei impecable", segons ha informat el diari britànic The Guardian. Aquest reconeixement ha anat destinat a alts funcionaris i a oficials de rang inferior que haurien participat en la violenta repressió de la setmana passada contra els manifestants. Bielorússia, governada des del 1994 per Lukaixenko, és l'únic país que manté el nom de KGB per designar la seva agència d'intel·ligència i seguretat estatal després de la dissolució de la Unió Soviètica a principis dels anys noranta.

L'entrega d'aquestes medalles estava fixada per al passat 13 d'agost, quatre dies després de la polèmica reelecció de Lukaixenko als comicis presidencials en què, segons les autoritats locals, es va imposar amb el 80% dels vots. Després de més d'una setmana de protestes, es compatibilitzen dues morts, s'han detingut fins a 7.000 manifestants –segons fonts del ministeri de l'Interior– i els ferits es compten per centenars.

Segons han anat reportant els mitjans locals els últims dies, les forces de seguretat han utilitzat pilotes de goma, granades paralitzants i gasos lacrimògens, entre altres mesures repressives. Molts dels detinguts –el ministeri de l'Interior va informar que 2.000 ja estan en llibertat– han denunciat que han sigut brutalment colpejats i torturats durant el seu captiveri.

Lukaixenko no amaga la seva mà dura i en un dels seus últims discursos va voler recordar als manifestants que no és "cap sant". "Ja sabeu que puc ser dur. Si els carrers s’omplen de protestes, ho suportarem. Però si el que es decideix és sortir al carrer a cometre actes vandàlics, els culpables hauran de respondre pels seus actes. Llavors això ja serà una conversa entre homes”, va dir de manera autoritària i masclista aquest dilluns, quan també va afirmar que si el país vol unes altres eleccions, primer l'hauran de matar.

Putin contesta a la UE

L'autòcrata president bielorús s'aferra al tron del poder que ostenta des de fa més de dues dècades, però cada cop està més sol. Mentre que la Unió Europea es reunirà aquest dimecres en una nova cimera virtual per abordar de nou la situació a Bielorússia, Lukaixenko juga la seva partida juntament amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

El president rus ha afirmat aquest dimarts tant al president francès Emmanuel Macron com a la cancellera alemanya Angela Merkel que interferir en els assumptes interns de Bielorússia seria "inacceptable" després que els líders europeus li demanessin el començament d'un "diàleg nacional" al país bielorús. "Qualsevol intent d'aquest tipus conduiria a una escalada de la crisi política a Bielorússia", els ha dit el president rus via telefònica a Merkel, segons ha informat el Kremlin en un comunicat.

Per la seva part, el president de la Comissió Europea, Charles Michel, també ha mantingut aquest dimarts una conversa telefònica amb Putin amb la mateixa petició de "diàleg pacífic i inclusiu" a Bielorússia per tal de superar la crisi política en què viu immers el país des del passat 9 d'agost. El mateix líder polític belga ho ha explicat al seu compte de Twitter.

Desplegament de tropes a la frontera occidental

En un últim gest de voler mostrar el seu autoritarisme, Lukaixenko ha anunciat aquest dimarts el desplegament d'unitats de combat de les forces armades bielorús a la frontera occidental, tal com ha informant l'agència Europa Press. El mandatari ho ha justificat denunciant el que considera que és una "ingerència internacional" que estaria darrere de les protestes dels últims dies per arrabassar-li el poder i cedir-lo a l'oposició.

Per la seva part, Maria Kolesnikova, assistent de la principal líder opositora i exiliada a Lituània des de la setmana passada Svetlana Tikhanóvskaia, ha afirmat en declaracions recollides per l'agència Tass que formaran un consell de coordinació de 70 persones que englobaria des de representants dels partits polítics fins a figures del món cultural com ara la reconeguda premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx. L'oposició està en contacte amb diferents representants de la Unió Europea.