Kenyatta guanya en unes eleccions amb poca participació

BarcelonaUn satisfet Uhuru Kenyatta mostrava ahir l’acta de la comissió electoral en què quedava proclamat president de Kènia. El somriure amagava que no havia tingut rival, després de la retirada del seu contrincant, Raila Odinga. És el segon mandat per a un dirigent que va arribar a ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per l’espiral de violència posterior als comicis del 2007 i qüestionat per l’ombra de la sospita en les seves victòries a les urnes. La candidatura oficialista va aconseguir el 98,26% dels vots en les eleccions generals de dijous passat, però tot i la contundència d’aquest percentatge el país està totalment dividit, ja que el president va obtenir el suport de tan sols un terç de les persones amb dret a vot.

Les eleccions de Kènia eren les segones en tan sols tres mesos, ja que eren una repetició de les celebrades a principis d’agost. A l’estiu, Kenyatta també es va imposar -amb el 54% dels suports-, però el Tribunal Suprem del país va anul·lar els resultats en detectar irregularitats en el recompte. Malgrat que van assenyalar la comissió electoral com la responsable de la mala gestió i l’acceptació d’il·legalitats en el procés, els magistrats no van considerar oportú canviar cap dels membres de l’ens. L’oposició, liderada per Odinga, va decidir no participar en els nous comicis, que va qualificar de “farsa” per la falta de garanties per evitar que es repetissin les irregularitats.

Així, Kènia va fer front a les eleccions en un clima enrarit i tens per les múltiples manifestacions convocades pels seguidors d’Odinga, que la policia va reprimir brutalment. La crida al boicot va tenir ressò i la participació es va reduir a la meitat respecte a les eleccions de l’agost. Un 38%, pel 80% que es va comptar a la primera ronda, finalment suspesa. Però, a banda d’això, uns 1,8 milions de votants dels 19,6 milions de registrats amb dret a vot es van quedar sense votar perquè els comicis es van suspendre en 25 circumscripcions electorals en nom de la seguretat. Totes aquestes àrees són feus tradicionals de l’oposició, tot i que la comissió electoral va assegurar que els resultats no es veurien alterats, ja que Kenyatta comptava amb una majoria aclaparadora. Ahir el president de l’organisme, Wafula Chebukati, es va felicitar per uns comicis “lliures, justos i creïbles”. En les setmanes prèvies a les eleccions, les manifestacions es van reproduir als barris de barraques de la capital, Nairobi, i a la província de Kisumu, on van morir un centenar de persones, segons fonts de l’oposició política.

En les seves primeres paraules, Kenyatta, de 55 anys i fill del primer president de la Kènia independent, va fer una crida a la “pau”, sense tenir més paraules per als opositors que l’acusació d’haver intentat evitar les urnes amb “intimidacions i bruixeria”.

Fins avui no se sabrà quin és el pla d’Odinga, que en vigílies de l’obertura dels col·legis electorals va assegurar que tenia un pla per celebrar uns comicis “justos” en un termini de 90 dies, informa l’agència Efe.

Els analistes polítics alerten que la presa de possessió de Kenyatta, lluny de portar tranquil·litat, amenaça de sacsejar socialment un país acostumat malauradament a la violència postelectoral. El 2007 Odinga es va negar a reconèixer la derrota a les urnes davant de Mwai Kibaki. Arran dels aldarulls i enfrontaments entre seguidors d’uns i altres, més de 1.300 persones van perdre la vida en un any. Arran d’aquesta massacre, el Tribunal Penal Internacional va obrir un cas contra Kenyatta, en aquells temps vicepresident, acusat d’haver orquestrat les batusses. La fiscal del jutjat amb seu a l’Haia va haver de retirar posteriorment els càrrecs contra Kenyatta, quan ja havia assumit la presidència del país africà, per falta de proves, ja que el govern de Nairobi va boicotejar la feina dels investigadors per recollir proves inculpatòries.