Kentaji Brown Jackson, del somni d'adolescència a fer història als Estats Units

WashingtonEn un dels últims moments del seu mandat, Barack Obama buscava un jutge per omplir una vacant al Tribunal Suprem, i Leila Jackson, d'onze anys, va escriure una carta dirigida al president amb una recomanació. "M'agradaria incloure la meva mare, Ketanji Brown Jackson, a la llista", demanava. Les raons? "És decidida, honesta, mai trenca cap promesa a ningú, tot i que hi hagi altres coses que preferiria fer. És compromesa, lleial i mai presumeix". Llavors no va ser l'escollida, però sis anys després Ketanji Brown Jackson supera amb escreix el seu somni d'adolescència de ser nominada alguna vegada a la vida per ser jutge. A finals d'estiu farà història al ser la primera dona negra a ser membre del Tribunal Suprem dels Estats Units. En els 232 anys d'història del tribunal, hi ha hagut 115 jutges. D'aquests, 108 han sigut homes blancs, el 94%. Només cinc dones, i mai abans una dona negra.

"Això donarà tanta llum a tantes dones joves, a tantes dones joves negres, a tantes minories... És real, és real", ha dit el president Joe Biden en l'acte de presentació oficial de Jackson en el seu càrrec, després que dijous aconseguís el suport del Senat al seu nomenament. "Mirarem enrere i veurem això com un moment de canvi real a la història dels Estats Units", ha afegit. Amb la seva arribada, per primera vegada hi haurà quatre dones a la vegada, dels nou membres del Suprem. També per primera vegada hi coincidiran dos afroamericans (l'ultraconservador Clarence Thomas i ella). Tot i això, l'equilibri ideològic no variarà, encara dominat amb claredat pels conservadors (n'hi ha sis, per tres progressistes –casualment totes tres dones–). A poc a poc es trenca el monocromatisme de l'home blanc i s'accedeix a convertir el Tribunal Suprem en una imatge més acurada de la diversitat del país.

Tot el que envolta Jackson és històric, amb un recorregut que ha fet front a entrebancs i menyspreus amb aires misògins i racistes, com l'assessor acadèmic de l'institut que li va dir que "no apuntés tan alt" quan va expressar que volia estudiar a Harvard (s'hi va graduar dues vegades cum laude). El racisme i el menyspreu que no han desaparegut amb els anys, i això es va poder palpar en les audiències de confirmació al Senat de fa uns dies. Els atacs dels senadors més conservadors, un comportament "vil" i ple d'ira, segons Biden, van demostrar la "paciència" i el "control" de Jackson, en paraules del president.

El seu currículum i les seves credencials són completíssims, probablement els més variats i integrals de tots els membres actuals del Suprem. Ha sigut jutge en dos tribunals federals, advocada privada i fiscal; defensora de presoners de Guantánamo, i impulsora de canvis en el sistema penal en els delictes de tinença de droga, un dels punts de la justícia més discriminatoris per com afecten de manera desproporcionada a negres i llatins.

"Soc el somni de l'esclau"

En l'acte a la Casa Blanca, Jackson ha hagut de fer esforços per contenir les emocions, conscient del pes històric del seu nomenament, del model que representa per a moltes generacions anteriors i posteriors, i per la fita que significa per a la comunitat afroamericana i per a les considerades minories al país. El salt social és més que significatiu, i ella també ho sap. "A la meva família, ha costat només una generació passar de la segregació [escolar] al Tribunal Suprem dels Estats Units", ha dit.

A banda de Biden, al seu costat també hi ha estat la vicepresidenta Kamala Harris, que en el seu moment també va fer història al ser la primera dona i la primera dona negra a arribar a un càrrec tan alt del poder polític. "Sento un profund sentiment d'orgull i alegria sobre el que significa aquest moment per a la nostra nació" i per al futur de totes les joves negres que, des de fa temps, busquen en referents com Jackson i Harris la confirmació que als Estats Units del segle XXI hi ha espai per als afroamericans en tots els àmbits. No és casualitat que Jackson, en el seu llarg agraïment als jardins de la Casa Blanca, hagi citat un tòtem de la cultura afroamericana com Maya Angelou i una de les frases més cèlebres d'un dels seus poemes més famosos: "Jo soc el somni i l'esperança de l'esclau".