Kènia s’enfonsa en la crisi política amb un president ‘alternatiu’
El govern tanca tres televisions que van retransmetre l’acte d’autoproclamació
BarcelonaTres mesos després de les eleccions presidencials, Kènia continua immersa en una profunda crisi política, amb la particularitat de comptar amb dos presidents: duna banda, l’incombustible i ara qüestionat Uhuru Kenyatta, guanyador dels controvertits comicis en què era l’únic candidat, i de l’altra, el veterà opositor Raila Odinga, autoproclamat president alternatiu malgrat les amenaces de la fiscalia que podia ser acusat de traïció i condemnat a la pena capital. Odinga va tirar pel dret i, com havia promès a l’octubre, dimarts va organitzar una cerimònia en què, amb la Bíblia a la mà i una escenografia semblant a una presa de possessió oficial, es va presentar com el “president del poble”, un càrrec sense reconeixement a la Constitució, i va jurar “fidelitat i lleialtat a la República”.
El govern de Kenyatta ha reaccionat ràpidament davant del que considera un desafiament en tota regla d’Odinga, líder de la Superaliança Nacional, i un “intent de subvertir o enderrocar” el govern de Kenyatta. En aquest sentit, el titular d’Interior, Fred Matiang’i, va anunciar que el seu departament ha obert investigacions per identificar “conspiradors i organitzadors” de la cerimònia. Abans de tenir resultats, però, la purga ha començat amb la incorporació a la llista de grups “criminals organitzats” del Moviment Nacional de Resistència, conegut senzillament com el Moviment, una coalició de partits fundada per Odinga. La decisió no afecta la Superaliança Nacional, que continua sent un partit legal i amb representació al Parlament de Nairobi.
Apagada informativa
Els mitjans de comunicació també estan en el punt de mira de l’executiu. Matiang’i va ordenar el tancament indefinit -fins a nova ordre- de tres canals de televisió que van retransmetre en directe l’acte de jurament d’Odinga. Les emissores, de titularitat pública, estan acusades de donar cobertura i de convertir-se en còmplices d’un “acte il·legal” que, segons el govern, no només va incitar l’odi entre ciutadans sinó que va posar en risc la seguretat pública, ja que el ministeri havia advertit dels perills que hi hagués aldarulls. No obstant, la cerimònia va transcórrer sense incidents remarcables, malgrat que al cèntric parc Uhuru de la capital keniana es van aplegar milers de simpatitzants d’Odinga, que van voler reconèixer-li així la seva legitimitat.
La policia va detenir Tom Joseph Kajwang’, un diputat i advocat que va participar activament en la cerimònia com a encarregat d’oferir a Odinga la Bíblia sobre la qual va fer el jurament. La detenció de Kajwang va ser resposta amb concentracions de denúncia que la policia va dissoldre amb gasos lacrimògens.
La crisi oberta a Kènia arrenca al mes d’agost, quan el Tribunal Suprem va reconèixer les denúncies d’irregularitats en el procés de les eleccions i va obligar a repetir-les. Odinga, però, va decidir no presentar-se a la convocatòria de l’octubre, deixant Kenyatta com a únic candidat, perquè entenia que no s’havien corregit les deficiències i no es podien garantir uns comicis transparents i segurs. Així, Kenyatta es va proclamar vencedor amb el 98% dels sufragis, en unes eleccions en què la participació va caure a la meitat respecte a tres mesos abans i que enfosqueixen el segon mandat del president. Kenyatta, que va estar imputat per crims contra la humanitat al Tribunal Penal Internacional, és un dels grans protegits d’Occident, que li perdona les constants denúncies de corrupció i violacions de drets humans. Des de l’agost, es calcula que ja han mort una setantena de persones a causa de la violència postelectoral.