El president del Kazakhstan, Kasim-Yomart Tokayev, ha volgut transmetre aquest dissabte un missatge de tranquil·litat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, gran aliat del país i dels primers a enviar tropes i suport militar per ajudar a combatre les manifestacions. En una conversa telefònica, Tokayev ha dit a Putin que el país "està pel camí de l'estabilització", tot i que "encara queden punts calents". Les protestes han provocat una onada de repressió del govern, que considera "terroristes" els manifestants, i que ha deixat desenes de morts i milers de detinguts. Divendres, Tokayev va dir que es dispararia a matar, i sense previ avís, contra aquells ciutadans que sortissin a protestar al carrer. El govern del Kazakhstan també ha anunciat la detenció de l'excap de l'espionatge –i d'altres càrrecs– per "alta traïció" a l'Estat.
Kazakhstan: el país fet a mida que ara explota
Els 32 anys al poder de l'expresident Nursultan Nazarbàiev expliquen l'onada de protestes
MoscouLa revolta que, des d'aquest 1 de gener, sacseja els carrers del Kazakhstan, a l'Àsia central, s'explica per molts altres motius que la pujada del gas, que es va incrementar de 0,12 a 0,24 euros el litre. Aquesta va ser només la guspira, la gota que va fer vessar el got. Per entendre l'onada de protestes que viu aquest país de 19 milions d'habitants –la més gran des de l'enfonsament de l'URSS, quan el 1991 va aconseguir la independència– cal també aturar-se en un nom, el de l'expresident Nursultan Nazarbàiev, que va estar 32 anys al poder al Kazakhstan, fins que el 2019 va abandonar el càrrec.
Entre les imatges dels disturbis que en els últims dies s'han difòs a través de les xarxes socials –malgrat l'intent d'apagada general d'internet per part del govern– n'hi ha una que ha sigut ben significativa: la del derrocament d'una estàtua de l'expresident Nursultan Nazarbàiev a la ciutat de Taldykorgan.
Nazarbàiev va agafar les regnes del Kazakhstan fins i tot abans que existís com a estat independent: va estar 2 anys com a primer secretari del Partit Comunista i, ja amb el país independitzat, 29 anys com a president. I quan va abandonar el poder el 2019 no va deixar la vida política i va seguir sent el president del Consell de Seguretat. I l’actual president, Khassim-Jomart Tokayev, va ser escollit a dit pel mateix Nazarbàiev i l’ha succeït en tots els càrrecs que ostentava Nazarbàiev.
Evidentment, al llarg dels 30 anys que el país ha sigut independent Nazarbàiev s'ha anat fent un país a mida. La capital del país, antigament coneguda com a Astanà, porta el seu nom, Nursultan. Honoríficament és també de forma oficial el Líder de la Nació des del 2010. Com en altres països de l’Àsia Central, el culte a la personalitat és evident. Per posar un exemple, algú que arribi en avió al Kazakhstan, si va a la capital aterrarà a l’aeroport Nursultan Nazabàiev, situat a la ciutat de Nursultan. El nom de l’expresident és omnipresent també en carrers, monuments, parcs i centres comercials.
"Que marxi el vell"
Khassim-Jomart Tokayev, actual president, que recentment ha donat l'ordre de disparar a matar contra els manifestants, no ha sigut més que una successió de Nazarbàiev, de qui, als 81 anys, molts diuen que continua manant des de l'ombra. “És complicat saber el grau de suport real de Nazarbàiev i Tokayev perquè les eleccions no són lliures”, diu l’analista especialitzat en Àsia Central Fran Olmos. Al davant hi tenen una població que probablement s'ha cansat de tants anys de règim encobert i presentat com una democràcia. "Shal ket!", han corejat aquests dies els manifestants a les protestes. Significa "Que marxi el vell!" en kazakh. El vell és, esclar, Nazarbàiev, aliat incontestable de Vladímir Putin.
Ric en hidrocarburs i metalls, el Kazakhstan té recursos per facilitar una vida tranquil·la als seus ciutadans. Però en aquest país, que multiplica per cinc la superfície d'Espanya, el poder el monopolitzen un conjunt de clans enquistats al voltant de Nazarbàiev, que s'han beneficiat de gairebé tot el pastís, sense repartir-lo amb els altres. Això també explica que, darrere de les protestes actuals, hi hagi la pujada de l’atur per la pandèmia o l’increment del preu dels productes bàsics. Sense Nazarbàiev, Tokayev mai ha tingut la determinació de corregir aquest desequilibri entre una minoria que està empatxada de tant de pastís i una gran majoria de la població que cada cop té més dificultats per pensar en el futur.