"On és Kate?": errades de comunicació i teories de la conspiració assetgen els 'royals'

Londres"On és Kate?" La pregunta la feia la setmana passada l'actor i còmic Ronny Chieng al popular The Daily Show, un dels programes d'entreteniment més seguits de la televisió nord-americana. Un interrogant etzibat abans de la pífia de la foto retocada de forma maldestra del diumenge passat, dia de la Mare al Regne Unit, i les posteriors disculpes de dilluns de la princesa de Gal·les.

Aquest dimarts al vespre, en el mateix The Daily Show, s'ha fet broma del que, en el millor dels casos, és una monumental errada de comunicació, i s'han esbombat algunes de les moltes especulacions que circulen a les xarxes socials sobre la salut i la vida privada de la futura reina, aquesta vegada a càrrec de la parella que formen Desi Lydic i Michael Kosta. El mateix ha fet Stephen Colbert a The Late Show, de la CBS. I el problema no és tant que Lydic i Kosta o el mateix Colbert es prenguin seriosament els rumors, com que han desposseït la monarquia anglesa de la suposada seriositat que té o hauria de tenir. I mentre no aparegui Kate, podran afegir llenya al foc.

De res no ha servit, doncs, la justificació de Kate assumint tota la responsabilitat per la manipulació de la imatge. En una època en què la generació de fotos falses per intel·ligència artificial o amb programes d'edició pot fer desconfiar fins i tot d'allò que es veu, la credibilitat de la monarquia més escrutada del món n'ha sortit molt tocada.

Defensors i crítics

Així, dilluns al Daily Mail la periodista Liz Jones escrivia que ja "no es pot confiar en el Palau [de Kensington]". No han faltat, esclar, els abraonats defensors. Ahir dimarts, des del Telegraph, incondicional de la monarquia, Camilla Tominey, directora adjunta, assegurava que no n'hi ha per a tant, i que se sap perfectament on és Kate: "A la casa de camp d'Adelaide, a Windsor. S'està recuperant de la intervenció quirúrgica. La gent pot haver oblidat que va passar 13 nits en una clínica de Londres". Però també admetia que "hauria estat millor que el Palau de Kensington donés detalls sobre l'operació per aturar les especulacions". I en una nova ziga-zaga final, reblava: "Però hem d'apreciar que la família reial té una expectativa raonable de privacitat".

The Sun coincidia dimarts amb Camilla Tominey i a l'editorial argumentava que "tot plegat havia anat massa lluny". Però un exdirector del diari, David Yelland, es preguntava al mateix temps si l'afer es pot agreujar: "No vull dir això, però ho faré de totes maneres. Crec que Kate està a un pas de convertir-se en un problema de reputació molt important, per exemple, si la foto original [la de la princesa amb els tres fills] no s'assembla gens a la que vam veure". Per què el Palau de Kensington no la mostra és un altre dels interrogants no resolts, i que no fa més que alimentar la polèmica. La controvèrsia és interminable. I, com ja s'ha apuntat, no acabarà fins que no aparegui Kate en imatges sense adulterar i, si pot ser, somrient i amb l'anell de casada.

Precedents

Històricament, la monarquia anglesa, primer, i la britànica, després, s'ha vist envoltada de polèmiques semblants. Anna Bolena, la segona de les sis esposes d'Enric VIII, va ser executada (1536) després de ser declarada culpable d'adulteri –un més dels rumors que circulen sobre Kate Middleton–, incest i traïció. Encara que els especialistes en el període han diferit sobre la seva innocència o culpabilitat, sí que s'ha demostrat que els càrrecs pels quals se la va jutjar i condemnar van ser, almenys parcialment, el resultat de tafaneries instigades per faccions rivals que pretenien prendre el poder a la cort.

La reina Victòria (1819-1901) va ser àmpliament considerada com una esposa lleial. No obstant això, ella també es va convertir en objectiu de molts rumors per l'estreta amistat amb el servent escocès John Brown després que el seu marit, el príncep Albert, morís el 1861. Sobre Diana de Gal·les també van ser incomptables els rumors: sense anar més lluny, que el fill Enric era el fill d'un amant o que estava embarassada de Dodi Al-Fayed quan va morir, en l'accident del Pont de l'Alma, de París, l'agost del 1997.

Des de la seva mort i el pacte no escrit que van fer els mitjans de comunicació amb els Windsor –que no inclou el príncep Enric, en croada permanent contra els tabloides–, el Palau de Buckingham s'havia acostumat a mantenir menys o menys sota control la cobertura mediàtica de la família, tot i algunes excepcions. Com per exemple les fotos en topless de la mateixa Kate, que es van acabar publicant en una revista francesa l'estiu del 2012. Amb l'anomenada rotació reiales pretenia que a canvi d'un accés regulat als esdeveniments públics del clan, es guardés la privacitat, especialment dels fills.

Elisabet II va ser, fins a cert punt, un dic de contenció, per una veneració que tenia les arrels en una societat hereva de l'imperi. Això ja és història, però, també perquè el segle XXI és el de les xarxes, les fake news i la desinformació. Carles III encara ha de demostrar que pot governar la Firma amb la mateixa fermesa que la mare. El càncer del qual s'està tractant potser no ajuda. Però la casa reial necessita oferir millor respostes a les teories conspiratives i la desinformació de les plataformes si vol mantenir la confiança dels britànics. Fins i tot sacrificant la privacitat que s'ha invocat en el cas de l'operació de Kate Middleton. Ho diu aquest dimecres la columnista del Daily Mail Sarah Vine, quan escriu si la casa reial ha de canviar d'estratègia comunicativa: "Guillem i Kate [han de posar] fi a totes les especulacions aclarint què està passant realment". En cas contrari, conclou, "s'arrisquen a ofegar-se en un pantà generat per ells mateixos".