Kamala Harris: l'antítesi de Trump que pot liderar els demòcrates en el moment més difícil
Els últims mesos una eclipsada vicepresidenta ha intentat guanyar protagonisme per demostrar que també està preparada per liderar el país
Washington / Londres[Aquest perfil es va publicar en la seva primera versió al mes de març. Arran dels esdeveniments d'aquest diumenge, l'hem actualitzat per aportar els últims detalls sobre la vicepresidenta Harris, la figura que, en aquests moments, apareix com la més ben situada per encapçalar el tiquet presidencial demòcrata a les eleccions del novembre.]
Kamala Harris farà 60 anys al mes d'octubre. Si aconsegueix la nominació en la convenció del Chicago, que tindrà lloc d'aquí a quatre setmanes, es convertirà en la segona dona, després de Hillary Clinton, que competeix per la presidència. I com Clinton, s'enfrontarà a Donald Trump, ben conegut per, entre moltes altres manifestacions la seva misogínia i el seu menyspreu per les dones.
La vicepresidenta va arribar a la Casa Blanca de la mà de Joe Biden, que la va rescatar per al tiquet demòcrata després que l'ex fiscal general de Califòrnia abandonés la carrera presidencial el 2020, quan només tenia el 3% del suport en les primàries del partit. Atesa la diferència d'edat entre Biden i Harris, en algun moment potser es va considerar que seria la candidata ideal per recollir el llegat del veterà senador per Delaware i concórrer a les eleccions del 2024 amb la seva benedicció. Però la tossuderia de Biden en una lluita impossible i desesperada contra el pas del temps ha contribuït a situar-la en una posició molt incòmoda: ¿candidata per coronació, per convenciment dels delegats demòcrates o un recurs d'urgència?
La maledicció de la vicepresidenta
Kamala Harris va aixecar moltes expectatives, en bona part pels seus antecedents: era la primera dona afroamericana i també d'ascendència asiàtica que assumia el càrrec, a què havia arribat després d'una brillant carrera com a jurista a l'estat de Califòrnia, on va ser la fiscal general entre el 2011 i el 2017.
Però aviat es va enfrontar a la maledicció de la vicepresidència, una posició que el segon president de la història del país, John Adams, va definir com "l'oficina més insignificant que mai ha pogut inventar l'home o la seva imaginació".
Dins del partit demòcrata s'esperava que la número 2 de Biden tindria bona acollida entre l'ala més progressista del Partit Demòcrata i, en general de l'electorat, i acapararia portades. Res més lluny de la realitat. Durant els tres anys i mig que han transcorregut des del 20 de gener del 2021, Harris ha tingut un perfil molt baix i amb no poques errades.
Entre els constants canvis en el seu personal de confiança, la seva ineficàcia en matèria migratòria i fronterera, els seus índexs d'aprovació crònicament baixos i les seves massa habituals aparicions públiques controvertides –Harris fins i tot va participar en l'esfereïdor The Drew Barrymore show–, no ha mostrat competència ni ha inspirat confiança.
Malgrat tot, a finals de març, i potser molt més coneixedora de la condició de Biden, la vicepresidenta es va voler tornar a posar sota el focus quan va fer una crida a l'alto el foc a Gaza, en el discurs més contundent de l'administració nord-americana contra el seu soci, Israel. Tot i que Harris ha sigut la cara d'algunes de les lluites de l'administració Biden –com la de la defensa de l'avortament–, molts dels seus èxits no han tingut gaire repercussió.
La contundent crítica a Tel-Aviv va arribar en un moment en què la situació de fam a la Franja era extrema –com encara és– i la popularitat de Biden queia pel seu suport incondicional a Israel, que li ha causat força desgast. Aquelles declaracions van servir de preludi perquè quatre dies després Biden anunciés la creació d'un port provisional a la costa de Gaza per poder enviar ajuda humanitària, un port que ha acabat desmantellat i no ha solucionat res.
En tot cas, després d'haver-se reunit a la Casa Blanca amb el ministre israelià Benny Gantz, en una visita no autoritzada pel primer ministre Benjamin Netanyahu, Harris va insistir, en una entrevista a la CBS, que "és important distingir entre el poble d'Israel i el seu govern: és el poble qui té dret a la seguretat".
Rellançar-se
Més enllà de fer de contrapès de cara als votants que s'allunyen de Biden per la seva complicitat amb Israel, les paraules de la vicepresidenta també buscaven marcar perfil. "Vol ensenyar que ella pot ser una bona líder", explicava Peter Slevin, professor de periodisme de la Universitat Northwestern i autor de la biografia Michelle Obama: A life. Slevin assegurava que Harris intentava rellançar i millorar la seva imatge. Li calia.
Durant aquesta legislatura ha protagonitzat algunes escenes que li han sortit molt cares. Una va ser la visita a Guatemala el 2021, en què va demanar a la població que no intentés anar als Estats Units. "No vingueu". Una afirmació que li va valdre moltes crítiques externes i dins les mateixes files del partit, com va ser el cas d'Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista per Nova York de l'ala esquerra dels demòcrates que, malgrat tot, ja li ha donat el seu suport com a candidata al relleu de Biden.
De moment, la Casa Blanca continua assegurant que Biden acabarà el seu mandat. Però si no ho fes –i es doblegués a les pressions republicanes, que li demanen la dimissió immediata–, com a vicepresidenta, Harris assumiria la presidència.
Més enllà de les declaracions sobre Gaza, recentment Harris va assumir papers més visibles, com la visita a Europa per a la Conferència de Seguretat de Múnic. Allà va trobar-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i altres líders europeus. A més de ser la cara visible de la lluita pel dret a l'avortament (durant el discurs de l'estat de la Unió, Biden es va encarregar d'atorgar-n'hi el mèrit), ara també s'encarrega de la carpeta de la Prevenció de la Violència Armada.
En una entrevista al Wall Street Journal li van preguntar si la preocupació que tenen els votants sobre l'edat de Biden significa que ella els ha de convèncer que està a punt. Ella hi va respondre: "Estic preparada. No n'hi ha cap dubte". No només responia al desig de mostrar a l'electorat que es podia confiar en el tàndem Biden-Harris. "A llarg termini ella també està pensant en el seu futur com a política", apuntava Slevin. Però té un gran repte al davant. Demostrar als americans, però abans a les diferents famílies demòcrates, que està preparada per ser una rival de ferro contra Donald Trump.
El magnat, donant de la possible rival
Una de les paradoxes de la situació actual és que, si finalment Harris es converteix en rival de Trump, competirà per la Casa Blanca contra un antic donant seu. L'expresident va donar 5.000 dòlars a la seva campanya el 24 de setembre del 2011 i 1.000 dòlars més el 20 de febrer del 2013, quan es presentava per ser la fiscal general de Califòrnia, segons uns registres financers que s'han compartit viralment a les xarxes socials. Aleshores, l'oponent demòcrata de Kamala Harris, Loretta Sánchez, va qüestionar si Trump estava intentant influir en la investigació estatal de la Universitat Trump. Ivanka Trump, filla de l'expresident, va donar també 2.000 dòlars a la campanya de l'actual vicepresidenta el 2014.
L'ara desapareguda Universitat Trump, que prometia ensenyar als seus estudiants els "secrets de l'èxit" en el sector immobiliari, s'enfrontava a una demanda col·lectiva per presumpta publicitat falsa i tècniques de venda d'alta pressió per atraure els futurs estudiants. Mentre Harris era la fiscal general de Califòrnia, la seva oficina va prendre mesures contra la Universitat Trump.
