Kamala Harris fa història i s’erigeix en la veu del canvi
La primera dona vicepresidenta té ara un vot decisiu
Barcelona“No em digueu que les coses no poden canviar”, va proclamar ahir el president Joe Biden. Al seu costat, la flamant vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, encarnava més que ningú aquest canvi: la primera dona vicepresidenta del país, la primera afroamericana i la primera amb orígens asiàtics, al ser filla de mare índia i pare jamaicà. Una veu potent per a les dones i per a les dones negres en un país que la necessita desesperadament.
Ahir va jurar el càrrec davant de la primera jutge hispana del Tribunal Suprem, Sonia Sotomayor. Poc abans, Barack Obama, que va fer història fa només dotze anys al convertir-se en el primer president afroamericà dels Estats Units, l’havia saludat amb un xoc de punys: “Estic molt orgullós de tu”, li va dir. Harris també arrenca havent trencant molts motlles, però a la fita s’hi afegeix també el pes de la responsabilitat, que potser la sotmetrà a un escrutini més ferri que al seu company de ticket, sobretot des del bàndol opositor. Els republicans han tractat de pintar-la com una progressista radical que portarà l’agenda de Biden cap a l’extrema esquerra, però la realitat és que els seus posicionaments són més moderats que els d’alguns dels seus companys de partit i que s’ha compromès amb l’agenda de Biden, que buscarà el consens bipartidista.
Però el seu rol principal, almenys de moment, serà al Congrés, on la seva capacitat de desempat com a presidenta del Senat li ofereix una posició clau per aconseguir tirar endavant les polítiques del govern de Biden. Amb un Senat dividit completament 50 a 50, el seu vot clau servirà per fer passar les legislacions que fins ara la majoria republicana mantenia bloquejades.
De fet, el seu primer acte oficial com a vicepresidenta la va portar ahir mateix al Capitoli per prendre jurament als tres nous senadors demòcrates acabats d’escollir, dos d’ells a l’estat de Geòrgia, que van ser claus per arrabassar la majoria als republicans en aquesta cambra. Si bé els vicepresidents dels Estats Units acostumen a començar els seus mandats viatjant arreu del país per promocionar l’agenda del nou govern, Harris haurà de passar molt de temps al Capitoli exercint el seu poder de desempat com a presidenta del Senat.
Tot i que no se li ha assignat una cartera d’assumptes concreta, a més del seu vot clau al Senat, Harris aportarà també la seva experiència en matèria judicial -va ser la primera dona nomenada fiscal general de Califòrnia- en la configuració de les noves polítiques racials que Biden pretén impulsar des de la Casa Blanca. Unes polítiques que s’han convertit en prioritat del nou govern arran del moviment massiu de protesta que va impulsar el Black Lives Matter l’any passat contra la discriminació racial de la policia.
Possible presidenta
Però encara hi ha un altre motiu pel qual tots els ulls miren Kamala Harris. I estan en l’esmena 25 de la Constitució, que especifica que en cas d’incapacitat o mort del president en el càrrec, el succeirà el seu vicepresident. Els 78 anys de Biden, una edat que el converteix en el president més vell de la història en el moment de prendre possessió, apropen més que mai la possibilitat que Harris assumeixi la presidència en algun moment, encara que sigui de manera temporal. També hi ha hagut especulacions sobre la possibilitat que Biden no es presenti a les eleccions per a un segon mandat, quan ja tindria 82 anys, cosa que col·locaria Harris, que ja va ser candidata demòcrata a la presidència durant les primàries de l’any passat, en un lloc privilegiat de projecció pública per optar a la candidatura.
Però si no és el 2024, també ho podria intentar més tard, de fet. Tot dependrà, llavors, de la gestió que faci i del paper que jugui des d’aquest podi que és la vicepresidència dels Estats Units.
“Soc aquí avui gràcies a les dones que van venir abans que jo”, deia Harris ahir al matí en un tuit en què enumerava dins d’un vídeo diverses líders i activistes negres i llatines que han lluitat pels drets de les dones i de les minories racials al seu país. El color lila del seu vestit al prendre possessió semblava també un recordatori de la lluita feminista i de la seva pròpia tasca. Ara li toca a ella obrir camí per a totes les que vindran després.