Kadírov: la feina bruta del Kremlin
Tot i que fa tres setmanes que Ramzan Kadírov va esgotar el seu mandat com a president de Txetxènia es manté en el poder en funcions fins a les noves eleccions previstes per al setembre. Fins aquí res d’extraordinari, si no fos perquè aquest període d’interinitat de cinc mesos Putin li va anunciar a Kadírov personalment el divendres 25 de març en una trobada retransmesa en directe per la televisió russa. Una escenificació així té missatge i expressa un rerefons.
Alguns analistes intenten veure-hi un cert marcatge al Senyor de la Guerra de Txetxènia per part de l’amo del Kremlin després de suposats excessos de Kadírov. ¿Ensabonada en directe i, alhora, una certa estirada d’orelles? A Aleksei Malaixenko, del Centre Carnegie -un dels think tanks que millor observa Rússia-, no li estranya gens l’escenificació: Kadírov guanyarà les eleccions del setembre i tot continuarà com ara. Perquè gràcies a Kadírov, entre el 2010 i el 2015 els morts pels combats entre islamistes i forces russes s’ha reduït un 88%. L’aparició Kadírov-Putin en directe per televisió no sembla que anunciï, doncs, cap maniobra de reconducció, senzillament perquè el líder txetxè no ha caigut en desgràcia. I si de tant en tant alguna cosa grinyola, sempre es pot arranjar muntant una nova pantomima en prime time. Difícilment Putin trobaria un altre aliat-soci-servidor al qual no cal fer arribar encàrrecs, perquè Kadírov és capaç d’intuir-los i fins i tot d’avançar-s’hi.
La ‘culpa’ txetxena
El que té al cap Kadírov ho sap prou bé el dirigent opositor Mikhaïl Kassiànov, posat en el punt de mira d’un suposat franctirador en un vídeo del compte del president txetxè a Instagram. El vídeo va ser publicat al febrer, quan es complia un any de l’assassinat del líder de l’oposició democràtica russa Borís Nemtsov, que, segons la fiscalia, hauria sigut tirotejat per cinc ciutadans russos d’origen txetxè, com també haurien sigut txetxens els que van abatre la periodista Anna Politkóvskaia el 2006: la periodista la maten un 7 d’octubre, el dia que Putin complia 54 anys. L’escriptora txeca Monika Zgustova escrivia fa unes setmanes que la mort de Politkóvskaia sembla una mena de present d’aniversari de Kadírov a Putin. De la mateixa manera que no pocs analistes s’interroguen encara com va ser possible tirotejar Nemtsov a pocs metres del Kremlin i al cap de poc acusar els txetxens. Un argumentari com el d’una partida amb cartes marcades i en la qual tots els jugadors saben quines són.
Sembla com si Kadírov tingués ben assumit que la culpa txetxena forma part no ja dels interessos del Kremlin sinó de l’imaginari nacional rus. Com si de la fòbia, del menyspreu i de la càrrega històrica d’haver de suportar els txetxens se’n tragués almenys algun profit: un de pervers sí, però còmode i assumible per a tothom. Tant se val: al capdavall són txetxens! Kadírov s’hi avé i l’única cosa que sembla que exigeix és tenir disponibles efectius armats i l’FSB -l’antic KGB- per completar logístiques. Així no cal intercanviar amb el Kremlin trucades ni missatges. Amb un compte d’Instagram mogut des Grozni i el kagebisme atent es pot fer de tot. I més fluït i digerible que en temps de Stalin, quan el dictador havia de fer els encàrrecs personalment als caps de l’NKVD Iejov o Béria. Que gairebé sempre deixaven empremta. Kadírov algun cop també en deixa: un preu que el Kremlin sembla que paga ben a gust.