Justin Trudeau perd el seu encant
El mandatari canadenc ha forçat eleccions anticipades per aconseguir majoria al Parlament
BarcelonaEl primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es pensava que estava fent una jugada mestra quan el 15 d'agost va convocar eleccions anticipades, dos anys abans d'acabar el seu mandat. Amb les enquestes a favor seu, podia recuperar la majoria al Parlament, que el seu Partit Liberal havia perdut l'octubre del 2019. Només havia de superar una campanya exprés de cinc setmanes i confiar que els bons resultats en la gestió de la pandèmia li donarien una fàcil victòria. Aquell dia els sondejos li auguraven un 35% dels vots, un avantatge prou còmode sobre el seu rival, el nou líder conservador Erin O'Toole, un exaviador de 48 anys que aleshores no arribava al 30%. Però les coses s'han torçat per a Trudeau, que arriba als comicis d'aquest dilluns amb un marge de només 0,7 punts d'avantatge sobre els conservadors, segons el portal 338Canada. Fa uns dies el primer ministre anava tres punts per darrere a les enquestes.
El mandatari tenia des del 2019 una majoria simple que l'obligava a arribar a acords amb l'esquerra del Nou Partit Demòcrata o amb els sobiranistes del Bloc Quebequès, i des que va esclatar la pandèmia tots els sondejos li vaticinaven una còmoda majoria absoluta. "El seu objectiu precipitant les eleccions era clarament obtenir una majoria d'escons al Parlament per tenir un govern majoritari. Però Trudeau no ho va explicar així: públicament va dir que calia donar l'oportunitat als canadencs de pronunciar-se sobre la gestió de la pandèmia i les noves polítiques del seu govern. Una explicació que no sembla haver convençut la majoria d'electors", explica a l'ARA des de Mont-real el politòleg Daniel Beland, director de l'Institut McGill d'Estudi del Canadà.
Segons l'analista, el primer ministre ha perdut la condició de favorit als comicis d'avui per diversos factors. "El primer és el fet mateix de l'avançament electoral, que els partits de l'oposició han interpretat com un gest fútil i egoista per part seva en un context de pandèmia". I és que la convocatòria ha coincidit amb l'arribada de la quarta onada del covid-19 i ha costat més de 400 milions d'euros, dues coses que fan difícilment justificable l'avançament electoral. Fins i tot el líder del Bloc Quebequès, el sobiranista Yves-François Blanchet, que havia fet costat en més d'una ocasió al govern en minoria de Trudeau els últims dos anys, ha criticat que "el Parlament funcionava i que no hi havia gens de pressa per tornar a convocar eleccions".
Habitualment els temes de política internacional no tenen un impacte electoral directe, però el líder canadenc no hauria pogut tenir més mala sort amb el calendari. Va convocar les eleccions el mateix dia de la fulminant entrada dels talibans a Kabul: es feia molt estrany veure un cap de govern fent campanya mentre els milers d'afganesos que havien col·laborat amb el seu exèrcit intentaven fugir desesperadament dels fonamentalistes.
La seva bona gestió de la pandèmia és una arma electoral favorable per a Trudeau. Però en el debat s'ha colat el populisme del Partit del Poble Canadenc, fundat per Maxime Bernier, un exministre a qui els seus seguidors anomenen Mad Max i que fa dos anys va trencar amb el partit conservador per fundar una formació antiimigració, proarmes i negacionista del canvi climàtic. Ara és ell qui lidera, en un dels països amb un índex de vacunació més elevat (un 85% dels majors de 12 anys han rebut almenys una dosi), les protestes contra el confinament i contra el passaport covid, que condemna per discriminatori.
Canvi climàtic en campanya
La vacunació, el finançament de la sanitat i el canvi climàtic han sigut els temes que han marcat la campanya, un cop l'Afganistan ha passat a segon pla. El balanç mediambiental de Trudeau no és especialment inspirador: l'endemà que el Parlament declarés formalment l'emergència climàtica, el primer ministre va aprovar la construcció d'una segona línia a l'oleoducte Trans Mountain, i ha continuat subvencionant la indústria petroliera. El Canadà és l'únic membre del G-7 que ha augmentat les emissions de gasos d'efecte hivernacle des del 2015. Aquest estiu les temperatures han batut tots els rècords. Tampoc ha convençut el Quebec, d'on depenen bona part dels escons a què aspira, per negar-se a transferir competències de salut i habitatge.
Segons explicava fa uns dies a Le Monde André Lamoureux, politòleg de la Universitat del Quebec, la trudeaumania que el va portar a guanyar per sorpresa les eleccions del 2015 s'ha acabat. "Ara els canadencs el veuen com un personatge superficial, un actor, un polític centralitzador que no deixa d'envair les competències de les províncies". Les enquestes apunten que la majoria dels decebuts amb Trudeau van cap al sobiranisme o cap a l'esquerra. Mentre espera el resultat de la seva jugada mestra, el primer ministre canadenc ha recordat que les eleccions les carrega el diable.