Trudeau guanya per la mínima i haurà de governar en minoria

BarcelonaVictòria per la mínima. El primer ministre del Canadà, el liberal Justin Trudeau, ha guanyat les eleccions d'aquest dilluns, per tercer cop consecutiu, però té pocs motius de celebració. Havia anticipat dos anys els comicis, confiant que els bons resultats en la gestió de la pandèmia li brindarien la majoria absoluta, però s'ha quedat curt: haurà de continuar governant amb el suport dels partits del centreesquerra. A més, ha obtingut uns 300.000 vots menys que els conservadors. Unes eleccions per no-res que deixen molt tocat el seu lideratge.

"Us he escoltat. No teniu ganes de parlar de política ni d'eleccions: voleu que ens posem a treballar per a vosaltres i jo estic a punt per fer-ho", ha dit de matinada, en un to gairebé de disculpa, el primer ministre. A l'hotel de Mont-real on seguia els resultats es respirava un aire d'alleujament.

Les projeccions de la radiotelevisió CBC, a l'espera del recompte del vot per correu i d'algunes circumscripcions, atorguen als liberals 158 diputats (lluny dels 170 de la majoria absoluta), mentre que el Partit Conservador es queda amb 119 escons. El sobiranista Bloc Quebequès n'aconsegueix 32; el progressista Nous Demòcrates, 24, i els Verds, 2. El xenòfob del Partit del Poble, que s'havia erigit en portaveu del moviment contra les restriccions de la pandèmia, quedaria fora de la cambra, però ha obtingut un 5% de vots, els quals podrien haver capgirat el resultat a favor dels conservadors. Un escenari pràcticament calcat al del 2019 que deixa Trudeau abocat a un altre govern en minoria.

Jugada fallida

Els analistes atribueixen el resultat precisament a la decisió de Trudeau, el 15 d'agost passat, d'anticipar les eleccions, que va ser criticada per l'oposició i llegida per l'electorat com una maniobra partidista en plena quarta onada de la pandèmia. “Els resultats són molt semblants als de les eleccions de 2019. Els liberals formaran un govern minoritari al Parlament que s'assemblarà molt al que va ser dissolt el 15 d'agost. El repartiment d'escons no ha canviat gaire", explica a l'ARA el politòleg Daniel Beland, director de l'Institut d'Estudis Canadencs de McGill. "Serà un altre govern Trudeau amb minoria al Parlament on el Partit dels Nous Demòcrates jugarà un paper important a l'esquerra del mapa polític, ja que els liberals hi hauran de comptar per adoptar alguns projectes de llei. Pel que fa al Bloc Quebequès, continua sent un partit important, però no ha fet grans avenços. I els conservadors s'han endut una nova decepció perquè, com el 2019, han guanyat en vots però no en escons. Trudeau ha pogut salvar la pell, però ha perdut l'aposta, que era aconseguir un govern en majoria. La gent no volia aquestes eleccions anticipades i ara encara estan més frustrats, perquè sembla que no han servit de res".

La repetició electoral, a només dos anys dels últims comicis i quan el govern funcionava amb el suport de quebequesos i l'esquerra, ha generat malestar, més encara quan ha costat més de 468 milions d'euros, la factura més cara de la història del país, a part del risc sanitari.

Trudeau, sobre qui recau la responsabilitat personal d'haver convocat uns comicis que han tornat el país a la casella de sortida, va justificar l'anticipació argumentant que els canadencs havien d'avalar a les urnes les mesures extraordinàries adoptades pel seu govern per combatre la pandèmia. Però tothom sabia que es tractava de recuperar la majoria al Parlament que havia perdut el 2019 o, com va dir la seva pròpia cap de campanya, "agafar el volant amb les dues mans".

Quan Trudeau va convocar les eleccions tenia uns deu punts d'avantatge sobre els conservadors, però després d'una campanya exprés de cinc setmanes van arribar pràcticament empatats als sondejos. De fet, els conservadors han obtingut més vots (34%) que els liberals (32%), però el sistema electoral canadenc –de sufragi directe: el candidat més votat en cadascuna de les 338 circumscripcions és qui la representa al Parlament– ha concedit més escons als liberals. No és un mal resultat per al nou líder conservador Erin O'Toole, però no ha acabat de convèncer amb la seva política de centrar el partit en temes com el canvi climàtic. Els conservadors no guanyen unes eleccions des del 2011.

Perspectives

L'anticipació de les eleccions evita a Trudeau sotmetre's a les urnes quan arribi el pitjor impacte econòmic de la pandèmia. La inflació s'està disparant (3,1% al juny) i la falta de mà d'obra (al país hi ha un milió de llocs de treball sense cobrir) és un fre a la reactivació. El primer ministre es va dedicar en cos i ànima a la campanya, intentant recuperar l'esperit de la "trudeaumania" que el va portar a imposar-se per sorpresa el 2015 sobre el conservador Stephen Harper i prometent la creació en cinc anys d'un sistema d'escoles bressol públiques arreu del país.

Els comicis s'han acabat convertint gairebé en un referèndum sobre la seva gestió. La seva defensa de la vacunació –ha arribat fins i tot a reclamar l'obligatorietat de la immunització del personal de l'administració federal– li ha valgut l'oposició de sectors antivacunes, que han irromput en la campanya.

Guanyador però afeblit, Trudeau arrenca el seu tercer mandat negociant amb el Bloc Quebequès i el Nou Partit Demòcrata, que ja van ser el seu suport en l'última legislatura. Com ha dit de matinada el líder quebequès Yves-François Blanchet, "tot plegat per això".