La justícia posa fre al mur de Trump

WashingtonContra un mur. Donald Trump volia construir-ne un a la frontera amb Mèxic i, de moment, ha topat amb el de la justícia. Ni Mèxic pagarà pel mur, com el republicà va prometre en campanya, ni els tribunals dels Estats Units estan disposats a permetre que el president desviï un sol dòlar del pressupost governamental assignat prèviament per a altres finalitats. Un tribunal federal de San Francisco ha ordenat la congelació dels 2.500 milions de dòlars que el president va reassignar dels pressupostos del Pentàgon per a la construcció del mur. El tribunal avala d’aquesta manera la decisió prèvia del jutge Haywood Gilliam, que havia determinat que el transvasament de fons és “il·legal” i va contra “els principis fonamentals de separació de poders” perquè se salta l’aprovació del Congrés.

La decisió es pot apel·lar, però la sentència impedeix que l’administració pugui continuar la construcció mentre duri el procediment legal, amb la qual cosa es complica que Trump pugui arribar a fer-ne ús abans de les presidencials del 2020. Els diners estaven originalment pressupostats per Defensa per a la lluita contra el tràfic de drogues, però el president se’n va apropiar per a la construcció del mur al febrer i després de declarar una emergència nacional. Davant la frustració per no aconseguir que el Congrés li assignés 5.700 milions per al projecte estrella, Donald Trump va acudir a aquesta eina executiva excepcional i va reunir un total de 8.100 milions, que inclouen una petita partida aprovada pel legislatiu. Amb aquesta partida ara congelada es pretenia finançar dos nous trams de 82 quilòmetres del mur a Nou Mèxic i Arizona, a part de reemplaçar 125 quilòmetres de l’antiga tanca.

Tot i que Donald Trump ha insistit en els seus mítings que el mur s’està construint ràpidament i, a més, ha promès que a finals del 2020 la tanca recorrerà més de 600 quilòmetres de frontera, la realitat és que de moment només han començat les obres en un tram de 20 quilòmetres a la vall del Río Grande, a Texas. Tota la resta dels treballs efectuats fins a la data han sigut millores i substitucions d’estructures prèviament existents. En total s’ha actuat sobre 75 quilòmetres, un 2,3% d’una frontera que s’estén en més de 3.100 quilòmetres. Ja existien més de 1.000 quilòmetres construïts amb algun tipus d’estructura fronterera amb anterioritat a l’arribada de Trump a la Casa Blanca.

Confien en el “cor” del president

Abans que la campanya de Trump el 2016 girés al voltant del mur i la immigració irregular, el llavors empresari va contractar desenes de treballadors sense permís per als seus diferents clubs. Van ser acomiadats entre finals del 2018 i principis d’aquest any després que la premsa revelés la seva situació. Des de l’administració Trump es va al·legar que els treballadors havien presentat papers falsos i que se’ls va acomiadar quan es va detectar l’estafa. Diversos dels empleats, però, ho han negat públicament i asseguren que a l’empresa coneixien la situació.

És el cas de Victorina Morales, netejadora del club de golf de Trump a Nova Jersey durant més de cinc anys. A Morales, que va entrar irregularment als Estats Units el 1999, el seu supervisor li va arribar a prometre ajuda per obtenir una targeta de residència falsa, segons va relatar al New York Times. Ella és un dels 21 treballadors contractats il·legalment per Trump que li han escrit una carta per sol·licitar-li una reunió. “El coneixem a vostè i a la seva família, hem treballat molt dur perquè els seus clubs siguin un èxit i per satisfer els seus membres i visitants”, es llegeix a la missiva. Definits com a “gent humil que representa els somnis d’11 milions d’homes, dones i nens indocumentats que viuen i treballen” al país, demanen a Trump “una oportunitat” per regularitzar-se.

La carta descriu les pors de milions d’immigrants sense permís que viuen als Estats Units, dels que volen “sortir de les ombres i no ser deportats”. Diuen que confien en el “cor” de Trump i que farà “el que és correcte” per trobar-los una casa. De moment, Trump té anunciades batudes de deportació a partir d’avui, passada la celebració del 4 de juliol.