La justícia francesa afebleix les opcions presidencials de Fillon

ParísPoc es pensava François Fillon que la campanya d’unes eleccions presidencials podia ser tan dura (i llarga). Investigat per presumptes delictes de malversació de fons públics i abús de béns socials, la decisió de la Fiscalia Nacional de Finances, encapçalada per Eliane Houlette, va fer-se pública ahir a través d’un comunicat en el qual s’estima que “els nombrosos elements que ja s’han recollit -després de 20 dies d’investigació- no permeten arxivar l’expedient del procediment”.

Aquesta era una de les tres opcions que tenia la fiscal davant la investigació preliminar oberta per la justícia francesa al líder conservador dels Republicans, després que Le Canard Enchaîné revelés que la dona de Fillon hauria rebut 830.000 euros -en diferents etapes- en concepte d’assistenta parlamentària, una funció que no hauria exercit mai. Segons aquest mateix setmanari, Fillon també hauria empleat dos dels seus fills, que haurien cobrat 84.000 euros més. “Les investigacions [de l’Oficina Central de Lluita Contra la Corrupció i les Infraccions Financeres i Fiscals] continuen”, va sentenciar Houlette en el comunicat.

A 66 dies de la primera volta de les presidencials, això significa que el futur de Fillon, i la seva carrera política, depenen ara només de dues cartes, totes dues en mans d’Houlette. La primera, que s’obri una causa perquè un jutge estimi si se l’imputa o no, tenint en compte que Fillon va dir que es retiraria de la cursa a l’Elisi si se l’acusava. La segona, enviar el cas directament al tribunal penal, fet que evidenciaria que el ministeri públic veu raons suficients per requerir una condemna. Després que es fes públic el comunicat, Fillon va reaccionar amb un “No hi ha res de nou”. De fet, el conservador va acusar l’anunci de la fiscalia financera de ser un “acte de comunicació que alimenta el serial mediàtic” i va assegurar que continuaria amb el seu “projecte de restabliment i modernització de França”.

Canvis a les enquestes

A l’ull del cicló mediàtic des de fa setmanes, les conseqüències ja es reflecteixen a les enquestes. Si bé el conservador es posicionava fins ara com l’home fort per derrotar Marine Le Pen a la segona volta de les eleccions, ara es quedaria amb una frustrant tercera plaça, per darrere d’Emmanuel Macron, segons l’última enquesta del diari Le Monde. Fillon obté entre el 17,5% i el 18,5% d’intencions de vot, entre 6,5 i 7,5 punts menys que el mes passat. En total, el conservador ha reculat fins a deu punts des de la seva victòria a les primàries del centredreta el novembre passat.

I mentre les esperances de Fillon es desinflen com un suflé, la força de Macron creix com una carbassera. L’exministre d’Economia d’Hollande obté entre 20% i 23% d’intencions de vot, i arriba així a la segona i decisiva volta del pròxim 7 de maig per davant del socialista Benoît Hamon, que es posiciona en quarta plaça amb un 14%. Però si hi ha algú que es manté constant en els sondejos és Le Pen. La presidenta del Front Nacional aconsegueix entre el 25% i el 26% d’intencions de vot en la primera volta. I, cosa que encara té més valor, entre el 74% i el 75% dels seus electors potencials consideren que la seva elecció ja és definitiva.

Macron acusa Rússia de ciberatacs

“No deixem que Rússia desestabilitzi les presidencials a França”. Així de contundent s’ha mostrat Macron, que ha denunciat que la pàgina web del seu moviment ha rebut diversos milers d’atacs informàtics “organitzats i coordinats per un grup estructurat provinents principalment d’Ucraïna”. El secretari general del moviment, Richard Ferrand, diu que “no pot ser pura coincidència” que en el mateix moment que estan rebent aquests atacs, “Julian Assange -pròxim al règim rus- declari al diari Izvestia que tindria informacions interessants sobre Macron”. El Kremlin ho nega.